Judici al procés independentista català

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentJudici al procés independentista català
Tribunal Supremo, Madrid.jpg
Tipus judici
Epònim procés independentista català
Data gener 2019 –
Lloc Tribunal Suprem d'Espanya, Madrid
Estat Espanya
Part de procés independentista català
Acusats Dolors Bassa i Coll, Meritxell Borràs i Solé, Jordi Cuixart i Navarro, Carme Forcadell i Lluís, Joaquim Forn i Chiariello, Oriol Junqueras i Vies, Carles Mundó i Blanch, Joan Josep Nuet i Pujals, Raül Romeva i Rueda, Josep Rull i Andreu, Jordi Sànchez i Picanyol, Jordi Turull i Negre i Santi Vila i Vicente
Jutge Manuel Marchena Gómez, Antonio del Moral García, Luciano Varela Castro, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Ana María Ferrer García, Andrés Palomo del Arco i Andrés Martínez Arrieta
Modifica les dades a Wikidata

El Judici al procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com la Causa del procés,[1][2][3][4] és un judici oral que es preveu que tingui lloc durant els primers mesos de 2019 al Tribunal Suprem d'Espanya.[5][6] El jutge Pablo Llarena va coordinar una instrucció entre octubre de 2017 i juliol de 2018, arran de la qual es jutjarà a 18 persones, incloent la pràctica totalitat del govern de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya i l'exportaveu de la CUP a la cambra, Mireia Boya. Diversos processats es troben en situació de presó preventiva sense fiança. El tribunal serà presidit pel jutge conservador Manuel Marchena.[4]

Durant la vista prèvia, i a petició de les defenses dels acusats, el tribunal va decidir retornar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels casos dels acusats només de desobediència. Aquests acusats son Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.[7]

En paral·lel, i en el sumari 7/2018 de l'Audiència Nacional, està imputada la cúpula del Cos de Mossos d'Esquadra.

La Fiscalia Provincial de Barcelona va presentar querella contra els cinc membres de la Sindicatura Electoral que havia d'auditar el referèndum de l'1 d'octubre. L'acusació va ser pels delictes de d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics.[8]

Context[modifica]

La Policia Nacional espanyola carregant contra els manifestants que feien resistència pacífica al carrer Sardenya de Barcelona.

Es coneix com a procés independentista català al conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya[9] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sorgit com a reacció a sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 en base a un recurs presentat pel Partit Popular.[10] Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de diverses mobilitzacions independentistes, moltes d'elles coincidint anualment amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.[11]

El el 9 de novembre de 2014 es va celebrar una Consulta sobre la independència de Catalunya, el 2015 unes eleccions anomenades plebiscitàries per les forces independentistes que van permetre formar un govern independentista. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República el setembre del 2017 i l'1 d'octubre del mateix any es va celebrar un Referèndum sobre la independència de Catalunya. El referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.[12] Més de dos milions de persones van votar i es van produir escenes de forta violència física per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.[13][14] Posteriorment alguns dels seus impulsors van acabar en presó preventiva sense fiança acusats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. D'altres van optar per l'exili.[15]

Acusació[modifica]

L'acusació està formada per la Fiscalia de l'Estat, l'Advocacia de l'estat i, com a acusació popular, el partit d'ultradreta Vox.[16] Segons el codi penal espanyol, acusen als processats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència.

  • Fiscal General de l'Estat. Els fiscals de la Sala Penal del Suprem que van redactar l'escrit d’acusació van ser Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, tot mantenint la querella per rebel·lió presentada per José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat, el 2017 i la instrucció del jutge Pablo Llarena. Segons el text argumental de la fiscalia, "el pla secessionista incloïa la utilització de tots els mitjans que calguessin per a aconseguir el seu objectiu, inclosa –amb la certesa que l’estat no acceptaria la situació– la violència necessària per a assegurar el resultat criminal pretès, valent-se de la força intimidatòria que representaven, per una banda, l’actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells, i, per una altra, l’ús dels Mossos d’Esquadra com a cos policíac armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, que acatarien exclusivament les seves instruccions –com va succeir– i que, arribat el cas, podien protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient així el compliment de la genuïna funció de guardar i preservar l’ordre constitucional".[17] No es va tenir en compte que el delicte de rebel·lió fossin descartats a Alemanya i Bèlgica en relació a la petició d'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats. Tampoc va influir el canvi de color polític de La Moncloa.
  • Advocacia de l'Estat: L'advocacia de l'Estat es va presentar a la causa el març de 2018. Segons el seu text presentat, els consellers Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa han de rebre un càstig més greu pel seu estatus d‘autoritat, com a responsables d'haver induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern. A la resta se'ls acusa d'haver executat el referèndum fent servir recursos públics i de desobediència per haver ignorat sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional. Als jordis els acusa d'haver induït, sostingut i dirigit’ un delicte de sedició [18]
  • Vox: El partit polític d'ultradreta fou admès com a acusació popular el novembre de 2017 per la magistrada Maria Eugènia Alegret, amb la condició que paguessin una fiança de 20.000 euros i que complissin l'article 301 de la Llei d'enjudiciament criminal -que recull que 'les diligències del sumari seran reservades i no tindran caràcter públic fins que s'obri el judici oral'- "amb l'advertiment de desobediència a l'autoritat judicial".[19] Segons Vox es va promoure una consulta popular "vinculant" que suposava "un clar intent de subvertir l'ordre constitucional", per tal de "desintegrar la unitat territorial de l'Estat", pel que entenen els fets esdevinguts com un "atac subversiu contra l'ordre constitucional vigent", com una estratègia colpista per a celebrar un "referèndum il·legal" de l'1-O.[20] La defensa de Jordi Cuixart va presentar un recurs al Suprem, en què demanava que s’expulsés el partit d’extrema dreta del procediment i no pogués participar en el judici. El Suprem, tot i criticar "el risc de traslladar al procés penal la disputa política", va acabar desestimant el recurs.[21]

Per altra banda, Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel no seran jutjats en aquest judici, en trobar-se fora de territori espanyol.[2] Aquest fet va fer que Oriol Junqueras aparegués a l'escrit d'acusació dels fiscals com a ‘promotor’ i ‘cap principal’ dels fets de l’1-O.[17]

Acusats[modifica]

Hi ha un total de 18 persones processades que seran jutjades en el marc d'aquesta causa. Primerament es llisten aquí els jutjats pel Tribunal Suprem per ordre alfabètic de cognom, tot indicant l'acusació i la pena demanada:[2][22][23][20]

Polítics
Nom Foto Acusació Fiscalia Pena demanada Fiscalia Acusació Advocacia Pena demanada advocacia Acusació

Vox

Pena demanada

Vox

Advocat/da defensa
Dolors Bassa i Coll Retrat oficial de la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys Mariano Bergés
Meritxell Borràs i Solé Retrat oficial de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.jpg desobediència i malversació 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb 100€ de quota diària. sedició i malversació 7 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb 100€ de quota diària. organització criminal, desobediència i malversació 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Jordi Cuixart i Navarro VII Trobada Nacional Compartim Òmnium 07 (cropped).jpg rebel·lió i malversació 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició 8 anys de presó i d'inhabilitació absoluta dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, i organització criminal. 52 anys Marina Roig. També forma part de l'equip de la defensa Benet Salellas.
Carme Forcadell i Lluís Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 62-edit.jpg rebel·lió 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 10 anys de presó i d'inhabilitació absoluta dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, organització criminal i desobediència continuada. 52 anys, multa de 108.000 euros i i inhabilitació especial per a càrrec públic durant dos anys Olga Arderiu i Ripoll i Josep Riba
Joaquim Forn i Chiariello El conseller d'Interior a la compareixença informativa.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys Xavier Melero
Oriol Junqueras i Vies Retrat oficial del Vicepresident Oriol Junqueras (cropped).jpg rebel·lió i malversació 25 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 12 anys de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys Andreu Van Den Eynde
Carles Mundó i Blanch Retrat oficial del Conseller de Justícia, Carles Mundó.jpg desobediència i malversació 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta, multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ sedició i malversació 7 anys mesos de presó i 10 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ organització criminal, desobediència i malversació 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys Olga Arderiu i Ripoll i Josep Riba
Raül Romeva i Rueda Romeva i Rueda, Raül-1554.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys Andreu Van Den Eynde
Josep Rull i Andreu Retrat oficial del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys Jordi Pina
Jordi Sànchez i Picanyol Jordi Sánchez (cropped).jpg rebel·lió i malversació 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició 8 anys de presó i d'inhabilitació absoluta dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, i organització criminal. 52 anys Jordi Pina
Jordi Turull i Negre Jordi Turull 2014 (cropped).jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys Jordi Pina
Santi Vila i Vicente Retrat oficial del Conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila.jpg desobediència i malversació 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos malversació 7 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal, desobediència i malversació 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys Joan Segarra

Els següents 6 acusats van ser acusats dins la instrucció del Tribunal Suprem, però finalment aquest tribunal va decidir enviar la seva causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya:[7]

Polítics
Nom Foto Acusació Fiscalia Pena demanada Fiscalia Acusació Advocacia Pena demanada advocacia Acusació

Vox

Pena demanada

Vox

Advocat/da defensa
Ramona Barrufet i Santacana Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Ramona Barrufet, secretaria executiva de Formació.jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys Judith Gené
Mireia Boya e Busquet Mireia Boya e Busquet.jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 8 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys Benet Salellas, Isabel Afonso i Carles López
Lluís Corominas i Díaz Lluís Maria Corominas 2008 (cropped).jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Lluís Guinó i Subirós Lluís Guinó presideix la comissió d'estudi del fracking - 9213213995 (cropped).jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Joan Josep Nuet i Pujals JoanJosepNuetBorn(cropped).jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 8 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys Enrique Leiva
Anna Simó i Castelló Anna Simó i Castelló (retallat).JPG desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys Olga Arderiu i Ripoll, Raimon Tomàs i Josep Riba

Al seu torn, la fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar penes de presó per a Trapero i la resta de cúpula dels mossos el 2017.[24]

Cúpula dels Mossos
Nom Foto Acusació Fiscalia de l'Audiència Nacional Pena demanada Fiscalia
Josep Lluís Trapero Álvarez El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, amb el president Puigdemont i el conseller d'Interior a la compareixença informativa.jpg rebel·lió 11 anys de presó i d’inhabilitació
Pere Soler i Campins rebel·lió 11 anys de presó i d’inhabilitació
César Puig i Casañas rebel·lió 11 anys de presó i d’inhabilitació
Teresa Laplana sedició 4 anys de presó i inhabilitació absoluta d’11 anys.

La Fiscalia Provincial de Barcelona va demanar penes de presó pels membres de la Sindicatura Electoral, acusats finalment de desobediència i usurpació de funció pública.[25][26]

Sindicatura Electoral
Nom Foto Acusació Fiscalia de l'Audiència Nacional Pena demanada Fiscalia
Jordi Matas desobediència i usurpació de funció pública 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d’inhabilitació i multa de 5,400€
Marc Marsal desobediència i usurpació de funció pública 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d’inhabilitació i multa de 5,400€
Tània Verge desobediència i usurpació de funció pública 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d’inhabilitació i multa de 5,400€
Marta Alsina desobediència i usurpació de funció pública 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d’inhabilitació i multa de 5,400€
Josep Pagès desobediència i usurpació de funció pública 2 anys i 9 mesos de presó, 1 any d’inhabilitació i multa de 5,400€

Tribunal[modifica]

El tribunal serà format per set membres a la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem d'Espanya, presidit per Manuel Marchena:

El setembre de 2018, cinc d'ells van ser recusats (Manuel Marchena, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral). Els primers quatre van formar part de la sala d'admissió que va tramitar, el 31 d'octubre de 2017, la querella presentada pel llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Un dels arguments de la recusació és el que, en admetre la querella, aquests quatre magistrats haurien assumit un punt de vista que afecta l'aparença d'imparcialitat que s'exigeix a tot membre del tribunal.[27] Finalment, el Suprem va desestimar la recusació i va recolzar la seva imparcialitat per enjudiciar els fets.[28]

Delictes[modifica]

Els processats han sigut acusats dels següents delictes:

Acusacions del Ministeri Fiscal
Delicte Article

Codi Penal Espanyol

Processats Causa
Rebel·lió article 472 i concordants Oriol Junqueras Vies, Joaquim Forn Chiariello, Jordi Turull Negre, Raül Romeva Rueda, Josep Rull Andreu, Dolors Bassa Coll, Carme Forcadell Luis, Jordi Sánchez Picanyol i Jordi Cuixart Navarro 20907/2017
Malversació article 432 i concordants Oriol Junqueras Vies, Joaquim Forn Chiariello, Jordi Turull Negre, Raül Romeva Rueda, Josep Rull Andreu, Dolors Bassa Coll, Meritxell Borrás Solé, Carles Mundó Blanch i Santi Vila 20907/2017
Desobediència article 410 i concordants Lluís María Corominas Díaz, Lluís Guinó Subirás, Anna Isabel Simó Castelló, Ramona Barrufet Santacana, Joan Josep Nuet Pujals, Mireia Boya Busquets, Meritxell Borrás Solé, Carles Mundó Blanch i Santiago Vila Vicente 20907/2017

Fase d'instrucció[modifica]

Pablo Llarena ha esdevingut el magistrat del Tribunal Suprem instructor de la causa del procés independentista català, assumint progressivament diverses causes:

TSJC: Primeres querelles[modifica]

Durant el mes de setembre de 2017 es van presentar diverses querelles relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre.

El 8 de setembre de 2017 la Sala d'Admissió de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmit dues querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra tots els membres del Govern i cinc dels set membres de la Mesa del Parlament per la convocatòria del referèndum de l'1-O. El magistrat Carlos Ramos va decidir acumular cadascuna de les dues querelles a dos procediments ja oberts per l'admissió a tràmit de la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent i de les resolucions sobre el referèndum del debat de política general, el juliol i l'octubre del 2016, respectivament. La instrucció d'aquests fets ja estava força avançada per part de la magistrada Maria Eugènia Alegret.

L'altra querella anava dirigida contra tot el Consell Executiu, format pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident Junqueras i els onze consellers, també pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. En aquest cas, el magistrat José Francisco Valls va actuar com a ponent a la Sala d'Admissió. De la mateixa manera que l'anterior, la querella es va acumular a l'oberta el mes de juny per la magistrada Mercedes Armas contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'exsecretari general de Governació, Francesc Esteve, per la publicació de la licitació de la compra d'urnes.[29][30]

Dies més tard, el 23 de setembre la Fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar una denúncia per delictes de sedició per les manifestacions del 20 i 21 de setembre on esmentava expressament als presidents de ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La denúncia considerava que als carrers de Barcelona es van produir fets constitutius del delicte de sedició.[31]

Audiència Nacional: Carmen Lamela i presó preventiva[modifica]

El dia 27 de setembre de 2017 la jutgessa Carmen Lamela va acceptar investigar la querella de la Fiscalia pels fets ocorreguts a Barcelona els dies 19 i 20 de setembre mentre es desenvolupaven els registres i detencions ordenats per Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, dins de l'operació Anubis a Catalunya. La querella acusava d'un possible delicte de sedició, castigat amb fins a 15 anys de presó.[32]

El 16 d'octubre decretà presó incondicional per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d'Òmnium Cultural i de l'ANC.[33] Amnistia Internacional va emetre un comunicat contra els càrrecs de sedició i contra la presó provisional per constituir «restriccions excessives del seu dret a la llibertat d'expresió i de reunió pacífica».[34] La Fiscalia demanava també presó preventiva per a Josep Lluís Trapero -major dels Mossos- i per Teresa Laplana -intendent dels Mossos-, però Lamela els va deixar en llibertat sense fiança, ja que l'acusació es circumscrivia a l'esdevingut els dies 20 i 21 de setembre.[35]


El 2 de novembre de 2017 es decreta presó provisional sense fiança pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per Oriol Junqueras i altres consellers del deposat Govern que van acudir a la citació: Raül Romeva (d'Exteriors), Dolors Bassa (de Treball), Carles Mundó (de Justícia), Jordi Turull (de Presidència), Josep Rull (de Territori), Meritxell Borràs (de Governació) i Joaquim Forn (d'Interior). Va decretar presó provisional amb fiança pels mateixos delictes per Santi Vila (exconseller d'Empresa).[36][37] El 3 de novembre va emetre una euroordre de dentenció per Puigdemont i la resta de consellers exiliats a Brussel·les: Antoni Comín (de Salut), Lluís Puig (de Cultura), Meritxell Serret (d'Agricultura) i Clara Ponsatí (d'Educació).[38] En l'euroordre, Lamela va marcar la casella amb el delicte de corrupció, que dóna lloc a un lliurament immediat però que no estava entre les acusacions de la Fiscalia -rebelió, sedició i malversació-.[39] Voluntàriament, els cinc encausats es van lliurar a la justícia belga que, després d'escoltar la seva declaració, no va realitzar el lliurament immediat: els va deixar en llibertat però sense possibilitat de sortir de Bèlgica fins que es resolgui l'euroordre.[40]

El 3 de novembre, davant les actuacions dictades per Lamela i de manera excepcional, l'associació Jutges per a la Democràcia va manifestar la seva preocupació per la interpretació extensiva del dret penal i limitadora de la llibertat personal.[41] Aquest mateix dia, es va iniciar una recollida de signatures a la plataforma change.org per demanar la inhabilitació davant el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Suprem. En 48 hores, la petició tenia més de 160.000 signatures.[42][43]

El 10 de novembre, més d'un centenar de professors de Dret Penal de les universitats espanyoles van fer un manifest en què es mostraven molt crítics amb la Fiscalia i amb Lamela, ja que no creien que els fets jutjats fossin constitutius de delicte de rebel·lió, ni tampoc de sedició, tot i que sí que deien que hi havia delictes que havien de ser investigats i sancionats.[44] Paral·lelament, l'Audiència Nacional seguia la instrucció amb els membres no aforats, portada per la jutgessa Carmen Lamela.[45]

Tribunal Suprem: Noves querelles[modifica]

El 30 d'octubre de 2017 el Fiscal General de l'Estat José Manuel Maza va presentar una nova querella contra el President de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i 13 consellers del seu Govern per rebel·lió, sedició i malversació, en referència a la celebració del Referèndum d'independència de Catalunya de l'1 d'octubre del mateix any.[46][47] Paral·lelament, se seguia una instrucció contra els membres aforats del Parlament de Catalunya, portada pel jutge Pablo Llarena Conde al Tribunal Suprem.[48]

El mateix dia Fiscalia també va presentar una querella contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que havien votat la tramitació de la declaració d'independència: Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. La Sala d'Admissions del Tribunal Suprem es va declarar competent i va designar a Llarena com a magistrat instructor.[49] Llarena els va citar a declarar els dies 2 i 3 de novembre en qualitat d'investigats, pels possibles delictes demanats per la Fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Van quedar tots en llibertat sota fiança, excepte Joan Josep Nuet, que va quedar lliure sense cap mena de mesura per haver votat però en contra.[50]

Tribunal Suprem: Pablo LLarena acumula la instrucció[modifica]

El 24 de novembre Pablo Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa— acumulava la instrucció: contra els membres de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; contra els membres del destituït Govern català: Oriol Junqueras (vicepresident), Raül Romeva (conseller d'Exteriors), Dolors Bassa (de Treball), Carles Mundó (de Justícia), Jordi Turull (de Presidència), Josep Rull (de Territori), Meritxell Borràs (de Governació) i Joaquim Forn (d'Interior), tots ells a la presó; contra Santi Vila (exconseller d'empresa), en llibertat sota fiança; i contra Carles Puigdemont (president), Antoni Comín (conseller de Salut), Lluís Puig (de Cultura), Meritxel Serret (d'Agricultura) i Clara Ponsatí (d'Educació), que s'havien exiliat a Bèlgica i estaven a l'espera que la justícia belga resolgués l'euroordre dictada per Lamela.[51] Finalment, Lamela mantindria únicament la causa contra Josep Lluís Trapero —destituït major dels Mossos— i la seva intendent Teresa Laplana, acusats de sedició.[52] Després d'haver prestat declaració, el 4 de desembre Llarena va decretar llibertat sota fiança per a sis dels membres empresonats del Govern català: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull i Meritxell Borràs.[53] L'endemà, va anul·lar l'euroordre de Lamela pels problemes per a la causa judicial si la justícia belga no la resolgués de forma afirmativa.[54][55]

Tribunal Suprem: Irregularitats en l'assignació de magistrat[modifica]

Mesos després es faria públic que Llarena va manipular el número d'identificació de la causa del Procés, modificant el propi reglament de les normes de repartiment i assignació de ponències per part del seu propi l'òrgan judicial. El Reglament de l'Administració de Justícia estableix clarament que a cada procediment judicial se li assignarà un número d'identificació que permeti distingir-lo dels altres de la seva mateixa classe que sigui més diferent del nombre general de registre, amb la finalitat que els interessats puguin comprovar el compliment de les normes de repartiment i assignació de ponències per part de l'òrgan judicial. En comptes d'assignar El numeral "Causa especial 3/2017" va denominar-la "Causa especial 20.907/2017", dificultant la comprovació de l'ordre d'assignació de magistrats. L'ordre que hauria d'haver assolit el Suprem oficialment era el de criteris d'antiguitat, però Llarena era el darrer incorporat.

Van ser Manuel Marchena o Carlos Lesmes, les persones que van permetre i/o promoure tal irregularitat,[56] considerada per diversos professionals un nomenament a dit.[57]

Comitè estratègic[modifica]

El 22 de desembre de 2017, Llarena va ampliar l'acusació a Artur Mas (expresident de la Generalitat), Marta Rovira (número dos d'ERC), Anna Gabriel (ex-portaveu de la CUP al Parlament), Marta Pascal (coordinadora general del PDeCAT), Mireia Boya (expresidenta del grup parlamentari de la CUP) i a Neus Lloveras (presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència). Els cinc formarien part del Comitè Estratègic del procés, segons el document Enfocats confiscat per la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 a Josep Maria Jové durant l'operació Anubis, on s'adonava de les reunions per preparar el referèndum de l'1 d'octubre i, segons Llarena, van tenir una participació destacada en el seu desenvolupament "aportant el suport polític".[58]

Peticions de sortida denegades[modifica]

Els dies 4 i 10 de gener de 2018, van declarar davant Llarena i van sol·licitar la seva sortida els quatre que seguien a la presó preventiva: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.[59][60] Els tres primers havien estat triats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 i van demanar poder assistir a les reunions del Parlament. L'acusació popular de Vox i la fiscalia es van oposar a la sol·licitud.[61] Llarena va dictar acte de denegació de llibertat pel risc que hi hagués "greu enfrontament ciutadà" "en ocasió del trasllat" d'uns presos que susciten un "suport incondicional".[62] I va proposar que fos la Mesa del Parlament la que adaptés les normes perquè els parlamentaris poguessin delegar el seu vot: "Es reconeix a aquests la possibilitat de delegar el seu vot, havent d'administrar-se el seu exercici per la Mesa del Parlament".[63][64] El 15 de gener, els lletrats dels serveis jurídics del Parlament català van emetre un informe qüestionant la intromissió del jutge i considerant que el reglament de la càmera no contemplava la delegació de vot en aquest cas.[65] El 17 de gener de 2017 la Mesa d'edat, en la formació de la Mesa del Parlament català, va permetre el vot per delegació dels parlamentaris empresonats.[66]

Per altra banda, el 22 de gener de 2018, Puigdemont va viatjar des de Bèlgica a Dinamarca. La Fiscalia va demanar reactivar l'Euroordre –només per a Dinamarca– per detenir-lo[67] i l'acusació popular de VOX es va manifestar contrària a la seva reactivació.[68] Llarena no va reactivar-la. Segons l'acte, la 'jactància' de Puigdemont amb el viatge és una 'provocació' que buscava la detenció, forçant poder delegar el seu vot per aconseguir la investidura com a president de Catalunya.[69][70] Altres, com Javier Pérez Royo, creien que Llarena no reactivava l'Euroordre pel perill per a la causa judicial si la justícia danesa no la resolgués de forma afirmativa.[71][72]

Declaració d'independència i dispositius del referèndum[modifica]

Llarena va citar a declarar per l'1 de febrer de 2018 al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, com a màxim responsable dels cossos i forces de seguretat per impedir el referèndum del 1-O, nomenat pel Ministeri de l'Interior després d'assumir les competències. Les acusacions de la Fiscalia i Vox li van interrogar per la participació del major Josep Lluís Trapero. El testimoni va declarar que el dispositiu dels Mossos durant la jornada del referèndum estava dissenyat per no ser operatiu i ho va atribuir a les ordres de Trapero, per instruccions del conseller d'interior Joaquim Forn. Per la seva banda, les defenses li van interrogar per incidents com les 1.060 assistències sanitàries i l'obertura formis expedient. En opinió del testimoni, "el compliment de la llei està per sobre de la convivència ciutadana", moltes de les assistències eren falses i cap agent havia estat format expedient.[73]

Va cridar a declarar a Mireia Boya el 14 de febrer de 2018. Després d'afirmar que la declaració d'independència buscava efectivitat real però que la causa judicial era política, va sortir sense cap mesura cautelar.[74] El 19 de febrer, van declarar Marta Rovira i Marta Pascal. Ambdues van afirmar que la declaració d'independència no va tenir efectes jurídics. Rovira va quedar en llibertat baix fiança de 60.000 euros i Pascal va quedar en llibertat sense mesures cautelars.[75] El 20 de febrer van declarar Artur Mas i Neus Lloveras. Mas va afirmar que la declaració d'independència va ser simbòlica i que no va existir cap Comitè Estratègic –així denominat per la Guàrdia Civil–, sinó que eren reunions per parlar de política. La fiscalia i l'acusació popular de Vox havien sol·licitat llibertat baix fiança de 60.000 euros, però no va ser acceptada pel jutge.[76] Lloveras va quedar en llibertat sense mesures cautelars, ja que no van ser sol·licitades per les acusacions.[77] Anna Gabriel havia de declarar el 21 de febrer però, des de Suïssa, va comunicar el dia anterior que no acudiria a la citació judicial per estar sent processada per la seva "activitat política" i perquè en aquesta causa "no existeix dret a un judici just".[78][79] Al no presentar-se a la citació, el jutge va ordenar la detenció d'Anna Gabriel i Suïssa va anunciar que rebutjaria l'extradició, si es demanava, a l'ésser un assumpte preponderantment polític.[80][81]

Ampliació de terminis i més empresonaments[modifica]

El 2 de març de 2018, el jutge va decidir –amb informe favorable de Fiscalia, Advocacia de l'Estat, VOX i la majoria d'investigats– ampliar sis mesos el termini d'instrucció, fins a un màxim de 18 mesos, a causa de la complexitat de la causa i el nombre elevat d'investigats.[82]

El 5 de març de 2018, després de consultar amb els partits, el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent va proposar a Jordi Sànchez, com a candidat a president de la Generalitat i, l'endemà, va convocar el ple d'investidura pel 12 de març.[83][84] Sànchez va demanar permís al jutge per poder assistir al ple i Torrent va sol·licitar la seva llibertat provisional.[85] El 9 de març, la Fiscalia va presentar escrit d'oposició, argumentant que hi havia risc de reiteració delictiva i Llarena va denegar la llibertat provisional de Sànchez.[86] Després de la decisió de Llarena, Torrent va anunciar l'ajornament del ple d'investidura i, el 12 de març, Sànchez va recórrer al Tribunal Suprem, argumentant que la decisió de Llarena violava la Constitució i l'Estatut.[87][88]

El 23 de març Llarena va tornar a enviar a la presó el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. També va emetre ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Al seu torn, Marta Rovira no es va presentar i es va exiliar fora del país.[89] Arran de diverses crítiques i insults a Llarena i la seva família a Twitter, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar als Mossos d'Esquadra protecció per a ell i la seva família.[90]

Alliberament de Puigdemont[modifica]

El 5 de abril, l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va considerar inadmissible la imputació de rebel·lió a Puigdemont en no existir violència, va demanar més dades a Espanya en referència a la malversació i va deixar Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros.[91][92] El mateix 5 d'abril, a Brussel·les, Comín, Serret i Puig van declarar davant la justícia belga, que els va deixar en llibertat sense mesures cautelars mentre decidia sobre l'euroordre de Llarena.[93] Pocs dies després, el dia 13 d'abril, la Mesa del Parlament de Catalunya va acordar la presentació d'una querella contra el jutge Llarena, en considerar que la seva decisió de no permetre la llibertat condicional a Jordi Sànchez constituïa un possible delicte de prevaricació.[94]

Tancament de la instrucció[modifica]

El 9 de juliol el jutge Pablo Llarena va donar per tancada la instrucció. Amb data 3 d'agost de 2018, el Ministeri Fiscal va confirmar la interlocutòria de conclusió del sumari i l'obertura del judici oral per delictes i contra els processats. El 6 d'agost l'Advocacia de l'Estat i el 27 d'agost l'acusació popular, exercida per VOX, van instar la confirmació de l'acte de cloenda i l'obertura del judici oral. Les respectives representacions legals dels processats van formalitzat diversos escrits on van expressar la seva disconformitat amb la interlocutòria de conclusió del sumari, així com en bona part de les al·legacions es va denunciar la vulneració de drets fonamentals, totes elles posteriorment desestimades i rebutjades pels magistrats.

El 25 d'octubre de 2018 el Tribunal Suprem va dictar dues interlocutòries, una de 59 pàgines on es va confirmar la instrucció de Pablo Llarena i on es van rebutjar més de 300 diligències presentades per la defensa i la petició de sobreseïment. El segon document va obrir el judici oral pel procés sobiranista per enviar al banc dels acusats els 18 processats per rebel·lió, malversació i desobediència. En les mateixes interlocutòries van decretar sobreseïment de la causa contra Neus Lloveras, Marta Pascal i Artur Mas.[5]

Judici oral[modifica]

Un cop Pablo Llarena, el jutge d'instrucció va remetre les actuacions al Jutjat penal, es dicta l'obertura del judici oral penal. En aquest moment tots els processats adquireixen la condició d'acusats, i són informats de la possible responsabilitat penal derivada de les seves accions. Tècnicament el judici oral es va declarar obert el 25 d'octubre de 2018.[22] L'advocat general de l'estat i el ministeri fiscal van donar a conèixer les seves acusacions el 2 de novembre de 2018.[95][96] Un cop conegudes les acusacions, el President Quim Torra va anunciar que en cap cas donarien suport als pressupostos estatals.

Vista de qüestions prèvies[modifica]

El 18 de desembre de 2018 es va celebrar una vista prèvia del judici on les defenses van plantejar que el Tribunal Suprem no era competent per jutjar aquest cas i havia de ser-ho el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A aquest plantejament s'hi van oposar tant la fiscalia com l'advocacia de l'estat com l'acusació particular.[97][98]

Les defenses també van plantejar la inexistència dels delictes pels que se'ls acusava, la vulneració de drets, com el dret al jutge natural, la possibilitat de recurs a una segona instància o el de expressar-se en català. També van denunciar la politització de la causa i del tribunal que anava a jutjar als seus clients.[99][100]

Arran d'aquests plantejaments, el Tribunal Suprem va decidir per unanimitat confirmar la seva competència per jutjar el cas però va decidir enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els acusats només pel delicte de malversació (Lluís María Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya).[101][7]

Interpel·lacions[modifica]

Les vistes orals es regeixen pel principi de publicitat,[102] pel que sovint aquells ciutadans que ho desitgen poden acudir com a públic. En aquest cas, degut a la rellevància mediàtica del cas, és possible que sigui retransmès per diversos canals de comunicació.[103]

Es preveu que el judici oral penal s'iniciï amb la lectura per part del secretari tant dels escrits de l'acusació com dels de la defensa. Posteriorment, el jutge ha d'interpel·lar, per ordre, als advocats de l'acusació i de la defensa, i finalment al fiscal. És en aquest moment quan els interpel·lats han d'informar si hi ha algun motiu que pugui afectar la competència del judici. Un cop acabada la interpel·lació, es pot obrir un procés de negociació. Si s'arriba a un acord, el jutge dictarà sentència, i sinó, s'iniciaria una segona fase de la vista oral.[104]

Declaracions dels acusats[modifica]

Si no s'arriba a cap acord en la primera fase, s'iniciarà una nova, amb una declaració per part dels acusats, als quals podran preguntar, per ordre, el jutge, l'advocat de l'acusació, el Ministeri Fiscal i l'advocat de la defensa. Concloses les declaracions, els acusats aniran a la Sala de visites, per si són requerits.[103]

Declaracions dels testimonis[modifica]

Després dels acusats, arribarà el torn dels testimonis, que poden ser proposats tant pel fiscal, l'acusació particular, com per la defensa, i cridats a Sala per aquest ordre.[105]

Intervenció dels pèrits[modifica]

Un cop finalitzades les intervencions dels testimonis, s'entrarà en una fase més tècnica, on un grup de pèrits o experts ratificaran o no les qüestions plantejades, mitjançant la mostra de proves.[106]

Nou torn d'intervencions[modifica]

Arribats a aquest punt, el jutge demana als advocats de la defensa i acusació si mantenen la qualificació del delicte i la pena inicialment sol·licitada o, per contra, efectuen alguna modificació. En cas de no efectuar-se cap modificació, el jutge ha de concedir un últim torn de paraula al ministeri fiscal primer, seguit per l'advocat de l'acusació i l'advocat de la defensa, en aquest ordre. Cadascun d'ells defensarà la seva posició respectiva fonamentant la seva intervenció. Finalment, l'acusat tindrà una última oportunitat per efectuar la seva última declaració. Podrà acceptar o rebutjar i després d'això, el judici oral penal quedarà vist per a sentència.[103]

Reaccions[modifica]

Pancartes contra el judici en una manifestació del 21 de desembre de 2018

El 15 d'octubre de 2018 Amnistia Internacional va demanar la petició de llibertat immediata per als Jordis, afirmant que trobava injustificada el manteniment de la presó provisional i la considerava una restricció excessiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.[107] Al novembre de 2018 va anunciar, en una carta dirigida als Jordis per part del seu director a Europa Fotis Filippou, que supervisaria el judici per “per analitzar si les garanties d’un judici just s’acompleixen”.[108][109] Dies abans de l'inici del judici, Amnistia Internacional va demanar al Tribunal que es deixés un espai pels observadors de la seva organització durant els dies del judici perquè puguin avaluar que es compleixen les garanties d'un judici just.[110][111]

El 21 de novembre de 2018 més de 120 catedràtics i professors de dret van publicar una carta al diari digital Eldiario.es on afirmaven que ni els actes del 20 de setembre ni de l'1 i 3 d'octubre de 2017 portaven la violència que requereix el delicte de rebel·lió.[112]

Un grup d'eurodiputats van declarar que volien assistir com observadors del judici.[113]

El 22 de novembre de 2018 l'Organització Mundial contra la Tortura va exigir en una carta oberta dirigida al govern espanyol, la fiscal general i al defensor del poble la posada en llibertat immediatament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.[114] La mateixa organització recordava que ja havia demanat l'alliberament diversos cops sense èxit.

A finals de novembre l'associació American Political Science Association (APSA), que representa més de 10,000 professors universitaris americans, va enviar una carta al president del govern Pedro Sánchez en la que demanava "posar fi a la intimidació" als cinc ex-síndics de la Sindicatura Electoral de l'1 d'Octubre. Per les mateixes dates l'associació de més de 2,000 professors de ciència política Political Science Association (PSA) del Regne Unit va emetre un comunicat denunciant la situació dels ex-síndics.[115]

Més de 500 parlamentaris i ex-parlamentaris de 25 països van signar un manifest demanant la posada en llibertat de Carme Forcadell. Entre aquests signants hi havia 35 eurodiputats i els presidents de parlament de Flandes, Còrsega, Illes Fèroe i Euskadi. Aquesta iniciativa la van promoure els ex-presidents del parlament Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol.[116][117][118]

El 16 de gener de 2018 els ex-presidents del Parlament i de la Generalitat juntament amb el Síndic de Greuges i a petició seva van signar un comunicat dirigit al Tribunal perquè es consideressin mesures alternatives a la presó preventiva durant la celebració del judici. Argumentaven que aquesta mesura afectaria al dret de defensa dels acusats per les condicions dels trasllats i d'espera a calabossos.[119]

Vaga de fam[modifica]

L'1 de desembre de 2018, Jordi Sànchez i Jordi Turull van anunciar que començaven una vaga de fam per protestar per les traves del Tribunal Constitucional als seus recursos d'empara per tal que no puguin seguir cap al Tribunal Europeu de Drets Humans.[120] Al moment de començar la vaga, el Tribunal Constitucional tenia vuit recursos admesos sense pronunciament del dos presos, el primer recurs presentat el 22 de novembre de l'any anterior. Segons la llei d'enjudiciament criminal, aquests recursos s'haurien d'haver resolt en un termini màxim de 30 dies.[121]

El dia 3 de desembre en Josep Rull i Joaquim Forn van anunciar que a l'endemà s'afegirien a la vaga de fam.[122]

El 19 de desembre tots els ex-presidents de la Generalitat i del Parlament i el Síndic de Greuges van demanar als polítics en vaga de fam en una carta que aturessin la protesta. Argumentaven que la vaga de fam ja havia donat visibilitat a la situació dels presos i ja posava en perill la seva vida.[123][124]

El 20 de desembre els presos van anunciar que deixaven la vaga de fam, ja que la protesta 'ha despertat el Tribunal Constituciona' i atès que el tribunal ja havia posat calendari a la resolució dels recursos presentats.[125][126]

Cultura popular[modifica]

  • Causa especial 20907/2017: El 18 de desembre de 2018 es va emetre un documental amb aquest títol al programa Sense Ficció de Televisió de Catalunya. Dirigit per Jaume Roures i produït per Mediapro, el documental analitza a través de jutges, fiscals, juristes i catedràtics en dret penal i processal el cas i el sistema judicial espanyol en el seu conjunt.[127][128]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El Supremo abre el juicio del 'procés' y activa la cuenta atrás para la petición de penas» (en es). El Confidencial.
  2. 2,0 2,1 2,2 «El Supremo abre juicio oral contra la cúpula del 'procés' por rebelión, malversación y desobediencia» (en es-es). Público.
  3. Razón, La «El TS se aferra a noviembre para iniciar el juicio del «procés»» (en es-es). www.larazon.es.
  4. 4,0 4,1 Press, Europa «El juicio por el 'procés' se prevé para finales de año y dará paso a que la Audiencia Nacional juzgue a Trapero» (en es-es). europapress.es, 10-09-2018.
  5. 5,0 5,1 C.G.P.J. «El Tribunal Supremo confirma la conclusión del sumario de la causa del “procés” y abre el juicio oral a los procesados» (en es). [Consulta: 30 octubre 2018].
  6. «El Tribunal Supremo abre juicio oral contra los líderes del «procés»» (en es-es). abc.
  7. 7,0 7,1 7,2 «El TS s’imposa per a jutjar els presos i cedeix els acusats de desobediència al TSJC» (en ca). VilaWeb. [Consulta: 27 desembre 2018].
  8. «La fiscalia acusa els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O de delictes que comporten presó» (en ca). Ara.cat.
  9. Lluis Llach: “Podemos y los independentistas son dos respuestas distintas a un estado caótico de perversión de la democracia”,[Enllaç no actiu] LaSexta, Salvados, 9/11/14
  10. AGENCIAS «El PP presenta su recurso de inconstitucionalidad contra la reforma del Estatuto catalán» (en es). El País [Madrid], 31-07-2006. ISSN: 1134-6582.
  11. «Diada 2018: Las imágenes de la manifestación de Barcelona», 11-09-2018. [Consulta: 18 desembre 2018].
  12. Bassets, Lluís «Opinió | Xoc de trens pactat». EL PAÍS, 26-02-2017.
  13. «Police violently tackle voters». [Consulta: 19 desembre 2017].
  14. «Catalonia independence vote: 'Hundreds injured' in referendum clashes» (en en-gb). Sky News.
  15. NacióDigital. «Puigdemont relata com va anar a l'exili: «No m'he ficat mai en cap maleter» | NacióDigital» (en ca). [Consulta: 18 desembre 2018].
  16. Ferrer i Fornells, Mariona «Compte enrere per al judici oral contra el Procés al Suprem, i quatre notícies més del dia» (en ca). Diari Ara, 26-10-2018.
  17. 17,0 17,1 «La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras» (en ca). Vilaweb, 03-11-2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
  18. «L’advocacia de l’estat amplia la seva acusació a sedició i demana penes de 8 a 12 anys de presó» (en ca). [Consulta: 1r desembre 2018].
  19. «El TSJC admite a Vox como acusación popular en la causa contra Forcadell». La Vanguardia.
  20. 20,0 20,1 Periódico, El «Vox pide 74 años de cárcel para Junqueras por dos delitos de rebelión y malversación» (en es). elperiodico, 03-11-2018.
  21. «El Supremo rechaza la petición de Cuixart de expulsar a Vox de la causa del 'procés'» (en es). eldiario.es.
  22. 22,0 22,1 «Escrit d'acusació de l'advocacia de l'estat». [Consulta: 2 novembre 2018].
  23. «Annex conclusions provisionals fiscalia». [Consulta: 2 novembre 2018].
  24. Pérez, Fernando J. «La Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i demana 11 anys de presó» (en ca). EL PAÍS, 02-11-2018.
  25. «La fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per als síndics electorals de l'1-O» (en ca). Ara.cat.
  26. «La Fiscalía pide dos años y nueve meses de cárcel para la Sindicatura Electoral del 1-O» (en es). eldiario.es.
  27. Ekaizer, Ernesto «Análisis | Lesmes y el tribunal del ‘procés’» (en es). El País [Madrid], 01-09-2018. ISSN: 1134-6582.
  28. «Llega la hora de la verdad: el juicio oral al «procés» y la sentencia de los ERE» (en es-es). abc.
  29. «El TSJC admet a tràmit les dues querelles de la fiscalia i les acumula als procediments ja oberts contra la Mesa i Borràs» (en ca). [Consulta: 26 desembre 2018].
  30. Piulachs, Mayte. «El TSJC admet les querelles - 09 set 2017» (en ca). [Consulta: 26 desembre 2018].
  31. «La Fiscalía presenta una denuncia por sedición por las concentraciones de Barcelona», 22-09-2017. [Consulta: 26 desembre 2018].
  32. Madrid, Ángeles Vázquez / «La jutge Lamela admet la denúncia per sedició dels altercats de l'1-O» (en es). elperiodico, 27-09-2017.
  33. Serra, Ot «L’Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart» (en ca). Ara.cat, 16-10-2017.
  34. Española, Amnistía Internacional Sección. «Catalunya: càrrecs de sedició contra Sànchez i Cuixart són excessius i demanem que se suspengui la presó provisional» (en es). [Consulta: 3 novembre 2017].
  35. Campos, Miguel Ángel «La jueza deja en libertad al mayor Trapero pero le impone medidas cautelares» (en es-es). Cadena SER, 16-10-2017.
  36. «La jueza decreta prisión incondicional para Junqueras y siete exconsellers» (en es). eldiario.es.
  37. Rincón, Fernando J. Pérez, Óscar López-Fonseca, Jesús García, Reyes «La juez encarcela al núcleo duro secesionista que no huyó a Bélgica» (en es). EL PAÍS, 03-11-2017.
  38. Gálvez, Jesús García, José María Jiménez «La juez Lamela dicta orden internacional de detención para Puigdemont y el resto de exconsellers» (en es). EL PAÍS, 03-11-2017.
  39. «La jueza Lamela intentó convencer a Bélgica de que el Govern era corrupto para conseguir su extradición exprés» (en es). eldiario.es.
  40. «Puigdemont s’entrega a la justícia belga, que el deixa en llibertat vigilada». La Vanguardia.
  41. «Garantías y Derechos - Jueces para la democracia» (en es-es). Jueces para la democracia, 03-11-2017.
  42. NacióDigital «Més de 139.000 signatures demanen la inhabilitació de la jutgessa Carmen Lamela» (en ca). Nació Digital.
  43. Digital, Estrella. «Más de 160.000 personas piden la inhabilitación de la jueza Lamela» (en es). [Consulta: 5 novembre 2017].
  44. «Més de cent professors de Dret Penal critiquen la "falta de mesura" de Lamela». 324.cat. [Consulta: 11 novembre 2017].
  45. Pozas, Alberto «El juez del Supremo llama a declarar como imputada a Carme Forcadell y el resto de la Mesa del Parlament este jueves y viernes» (en es-es). , 31-10-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  46. «La Fiscaís prefiere que la juez Lamela investigue también la querella contra Puigdemont y su Govern» (en castellà). Okdiario, 31-10-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].
  47. Moreno, Mariola. «"Lamela debe ser la única jueza de España que no tiene trabajo acumulado"» (en es). [Consulta: 1r novembre 2017].
  48. Agències «El Suprem admet la querella de Maza contra Forcadell i la Mesa del Parlament per rebel·lió» (en ca). El Punt Avui.
  49. «El Gobierno elige a Julián Sánchez Melgar para sustituir a Maza en la Fiscalía General» (en es). [Consulta: 16 diciembre 2017].
  50. «Cárcel para Forcadell: prisión bajo fianza de 150.000€ para la presidenta del Parlament. Noticias de España» (en es). [Consulta: 15 novembre 2017].
  51. Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «La juez Lamela facilita la posible excarcelación de los ‘exconsellers'» (en es). , 22-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].
  52. Rincón, Reyes «El Supremo acumula todas las causas contra el independentismo por rebelión» (en es). , 24-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].
  53. Rincón, Reyes «Junqueras, Forn y ‘los Jordis' seguirán en prisión provisional sin fianza» (en es). , 4 diciembre 2017 [Consulta: 4 diciembre 2017].
  54. «El juez Llarena retira la orden de detención europea contra Puigdemont y los exconsejeros» (en es-es). , 5 diciembre 2017 [Consulta: 5 diciembre 2017].
  55. «El juez Llarena retira la euroorden contra Puigdemont para que Bélgica no suprima delitos» (en es). [Consulta: 5 diciembre 2017].
  56. [1]
  57. [2]
  58. Pérez, Fernando J. «El juez imputa por rebelión a Artur Mas, Marta Rovira y Anna Gabriel» (en es). , 22 diciembre 2017 [Consulta: 22 diciembre 2017].
  59. Vasca, EiTB Radio Televisión Pública. «Junqueras pide salir de prisión porque es 'un hombre de paz que busca el diálogo'» (en es-es). [Consulta: 14 gener 2018].
  60. «Desafío independentista: Los 'Jordis' y el exconseller Forn afirman que el 1-O no tuvo validez y rechazan la vía unilateral» (en es-es). , 11-01-2018 [Consulta: 14 gener 2018].
  61. «Junqueras pide el traslado a una cárcel catalana y permisos para asistir a los plenos del Parlament y de investidura - RTVE.es» (en es-es). , 10 enero 2018 [Consulta: 14 enero 2018].
  62. «Cataluña: El Supremo rechaza que Junqueras, Forn y Sánchez acudan al Parlament pero les permite delegar el voto» (en es-es). , 12 enero 2018 [Consulta: 14 enero 2018].
  63. «El TS impide a los presos ir al Parlament y deja a la Mesa decidir si delegan el voto . Noticias de España» (en es). [Consulta: 14 enero 2018].
  64. «El TS impide a los presos ir al Parlament y deja a la Mesa decidir si delegan el voto . Noticias de España» (en es). [Consulta: 16 enero 2018].
  65. «Los letrados del Parlament cuestionan el voto delegado de los presos que exigió el juez Llarena». [Consulta: 15 enero 2018].
  66. «Cataluña: Últimas noticias de la Mesa del Parlament, Roger Torrent y Puigdemont, en directo». [Consulta: 18 enero 2018].
  67. RTVE-Agencias «Desafío independentista: La Fiscalía solicita al Supremo reactivar la euroorden de detención solo para Dinamarca» (en es-es). , 22-01-2018 [Consulta: 26 gener 2018].
  68. «Vox descarta pedir a Llarena que reactive la euroorden de Puigdemont». [Consulta: 23 gener 2018].
  69. «Puigdemont: El juez Llarena descarta reactivar la euroorden contra el ex president». [Consulta: 23 enero 2018].
  70. Rincón, Reyes «El Supremo evita detener a Puigdemont para impedir que sea investido» (en es). , 22 enero 2018 [Consulta: 23 enero 2018].
  71. «La imaginación de los jueces» (en es). [Consulta: 23 enero 2018].
  72. «Puigdemont tacha de delirante y sorprendente la actuación del juez Llarena. Noticias de Cataluña» (en es). [Consulta: 23 enero 2018].
  73. Vázquez, Ángeles «Pérez de los Cobos: "El cumplimiento de la ley está por encima de la convivencia"» (en es). , 01-02-2018 [Consulta: 19 febrer 2018].
  74. Lorente, Fernando «Mireia Boya (CUP), ante Llarena: "La declaración de independencia no fue cosmética"» (en es-es). , 14-02-2018 [Consulta: 19 febrer 2018].
  75. «Libertad bajo fianza para Marta Rovira y libertad sin fianza para Marta Pascal tras declarar que la DUI no tuvo efectos jurídicos» (en es). [Consulta: 20 febrer 2018].
  76. «El juez rechaza imponer una fianza a Artur Mas, que declara en el Supremo que la DUI fue "simbólica"» (en es). [Consulta: 20 febrer 2018].
  77. Vozpópuli «Neus Lloveras sale en libertad sin medidas cautelares tras declarar en el Supremo» (en es). [Consulta: 20 febrer 2018].
  78. País, Àngels Piñol, El «Anna Gabriel también huye de la Justicia y baraja solicitar asilo en Suiza» (en es). , 20-02-2018 [Consulta: 20 febrer 2018].
  79. Rincón, Reyes; Pérez, Fernando J. «La fuga de Anna Gabriel a Suiza obliga a un complejo proceso de extradición» (en es). , 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  80. Rincón, Reyes «El juez Llarena ordena la detención de Anna Gabriel, fugada en Suiza» (en es). , 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  81. Piñol, Àngels «Suiza avanza que rechazará la extradición de Anna Gabriel» (en es). , 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  82. Girona, Diari de «El jutge Llarena amplia la instrucció del procés perquè és «complexa»». [Consulta: 9 març 2018].
  83. «Roger Torrent propone a Jordi Sànchez como candidato a la investidura» (en es). [Consulta: 9 març 2018].
  84. Ríos, Pere «Torrent convoca el pleno de investidura para el próximo lunes» (en es). , 06-03-2018 [Consulta: 9 març 2018].
  85. SL, TAI GABE DIGITALA «Jordi Sánchez pide permiso para salir de prisión y acudir a la sesión de investidura el 12 de marzo» (en es). , 06-03-2018 [Consulta: 9 març 2018].
  86. «El juez Llarena deniega la libertad de Jordi Sànchez para asistir al pleno de investidura». [Consulta: 9 març 2018].
  87. «Roger Torrent aplaza 'sine die' el pleno de investidura de Jordi Sànchez convocado para el lunes» (en es). [Consulta: 12 març 2018].
  88. «La defensa de Jordi Sànchez recurre al Supremo antes de hacerlo en Estrasburgo». [Consulta: 12 març 2018].
  89. «L'ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l'exili» (en ca). Ara.cat.
  90. 324cat «La Fiscalia catalana demana protecció per a Llarena després d'un tuit amenaçador» (en ca-es). http://www.ccma.cat.
  91. «Puigdemont: La Justicia alemana deja en libertad al expresident y descarta el delito de rebelión». [Consulta: 5 abril 2018].
  92. «Oberlandesgericht Schleswig-Holstein: Carles Puigdemont kommt unter Auflagen frei» (en de-de). , 05-04-2018 [Consulta: 5 abril 2018].
  93. «El juez belga deja en libertad sin fianza a Comín, Serret y Puig». [Consulta: 5 abril 2018].
  94. «El Parlament de Catalunya es querella contra el jutge Pablo Llarena per prevaricació» (en català). [Consulta: 13 abril 2018].
  95. «La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras» (en ca). [Consulta: 1r desembre 2018].
  96. Rincón, Reyes; López-Fonseca, Óscar; Pérez, Fernando J. «La fiscalía pide 25 años de cárcel para Junqueras y la Abogacía del Estado solicita la mitad» (en es). El País [Madrid], 02-11-2018. ISSN: 1134-6582.
  97. 324cat. «El judici del procés ja té data per a les qüestions prèvies: 18 de desembre» (en ca), 11-12-2018. [Consulta: 19 desembre 2018].
  98. «Las defensas de los líderes independentistas: “Se han retorcido los derechos de los acusados”», 18-12-2018. [Consulta: 19 desembre 2018].
  99. Rincón, Reyes «Choque entre el fiscal y las defensas por quién debe juzgar el ‘procés’» (en es). El País [Madrid], 18-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  100. «Les defenses dels presos denuncien la vulneració de drets fonamentals en l’obertura del judici» (en ca). [Consulta: 19 desembre 2018].
  101. Rincón, Reyes «El Supremo divide en dos la causa contra los líderes del ‘procés’» (en es). El País [Madrid], 27-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  102. Valiente, Luis María Uriarte; Piay, Tomás Farto. El proceso penal español: jurisprudencia sistematizada (en es). LA LEY, 2007. ISBN 9788497258265. 
  103. 103,0 103,1 103,2 «Celebración del juicio oral en el proceso penal abreviado» (en es). [Consulta: 2 novembre 2018].
  104. Quiroga, Jacobo López Barja de. Instituciones de derecho procesal penal (en es). Ediciones Jurídicas Cuyo, 2001. ISBN 9789875270329. 
  105. Sánchez, María Leticia de la Fuente. Evaluación del sesgo de los jurados en situaciones simuladas de decisión individual y grupal (en es). Universidad Almería, 2003-05-06. ISBN 9788482404479. 
  106. «Facultades del Presidente del Tribunal en el juicio oral del sumario» (en es). vLex.
  107. author, global. «Amnistia Internacional reitera la petició de llibertat immediata per als Jordis, un any després del seu ingrés a presó» (en ca). [Consulta: 23 novembre 2018].
  108. «Amnistía Internacional supervisará el juicio a ‘los Jordis’». La Vanguardia.
  109. ACN «Amnistia Internacional "supervisarà" el judici a Sànchez i Cuixart per certificar que té "garanties" d'un procés "just"» (en ca). El Punt Avui.
  110. «Amnistía Internacional pide al Supremo plaza de observador en el juicio del 'procés'» (en es). El Confidencial.
  111. «Amnistia Internacional demana al Suprem que els observadors tinguin un espai dins la sala del judici de l'1-O» (en ca). [Consulta: 17 gener 2019].
  112. «La banalización de los delitos de rebelión y sedición» (en es). eldiario.es.
  113. Redacció «Eurodiputats volen fer d'observadors en el judici de l'1-O» (en ca). El Punt Avui.
  114. 324cat «L'Organització Mundial contra la Tortura exigeix l'alliberament dels Jordis» (en ca-es). CCMA.
  115. «Más de 13.000 académicos de EE.UU y Reino Unido piden el archivo de la causa contra la Sindicatura Electoral del 1-O» (en es). eldiario.es.
  116. «Cinc-cents diputats i ex-diputats de vint-i-cinc països exigeixen l’alliberament de Forcadell» (en ca). [Consulta: 13 desembre 2018].
  117. «El manifiesto que pide la liberación de Forcadell recaba apoyos de 500 parlamentarios de 25 países», 13-12-2018. [Consulta: 13 desembre 2018].
  118. «FreeForcadell» (en es). [Consulta: 15 desembre 2018].
  119. «A petició del Síndic, els que han estat màxims representats de les institucions catalanes d'ençà de la democràcia demanen garanties per al dret de defensa dels inculpats durant el judici del procés - Síndic de Greuges de Catalunya - El defensor de les persones» (en ca). [Consulta: 16 gener 2019].
  120. «Sànchez i Turull inicien una vaga de fam indefinida». [Consulta: 1r desembre 2018].
  121. «Sànchez i Turull inicien una vaga de fam» (en ca). Ara.cat.
  122. «Joaquim Forn i Josep Rull s’afegeixen a la vaga de fam indefinida de Sànchez i Turull» (en ca). [Consulta: 3 desembre 2018].
  123. «Tots els ex-presidents de la Generalitat i del parlament demanen als presos polítics que aturin la vaga de fam» (en ca). [Consulta: 19 desembre 2018].
  124. Piñol, Àngels «Los expresidentes de la Generalitat y del Parlament piden a los presos que pongan fin a la huelga de hambre» (en es). El País [Madrid], 19-12-2018. ISSN: 1134-6582.
  125. «Sànchez, Turull, Forn i Rull deixen la vaga de fam després de gairebé tres setmanes de protesta» (en ca). [Consulta: 20 desembre 2018].
  126. «Els presos polítics deixen la vaga de fam» (en ca-es), 20-12-2018. [Consulta: 20 desembre 2018].
  127. TV3. «"Sense ficció" estrena "Causa especial 20907/2017"» (en ca), 14-12-2018. [Consulta: 18 desembre 2018].
  128. «'Causa especial 20907/2017', que emite 'Sense ficció' (TV-3).» (en es), 17-12-2018. [Consulta: 18 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]