Judici al procés independentista català

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentJudici al procés independentista català
Tribunal Supremo, Madrid.jpg
Tipus judici
Epònim procés independentista català
Data gener 2019 –
Lloc Tribunal Suprem d'Espanya, Madrid
Estat Espanya
Part de procés independentista català
Acusats Dolors Bassa i Coll, Ramona Barrufet i Santacana, Meritxell Borràs i Solé, Mireia Boya Busquet, Lluís Maria Corominas i Díaz, Jordi Cuixart i Navarro, Carme Forcadell i Lluís, Joaquim Forn i Chiariello, Lluís Guinó i Subirós, Oriol Junqueras i Vies, Carles Mundó i Blanch, Joan Josep Nuet i Pujals, Raül Romeva i Rueda, Josep Rull i Andreu, Jordi Sànchez i Picanyol, Anna Simó i Castelló, Jordi Turull i Negre i Santi Vila i Vicente
Jutge Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral García, Luciano Varela Castro, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Ana María Ferrer García i Andrés Palomo del Arco
Modifica les dades a Wikidata

El Judici al procés independentista català, legalment Causa Especial número: 20907/2017 del Tribunal Suprem d'Espanya, i popularment conegut com la Causa del procés,[1][2][3][4] és un judici oral que es preveu que tingui lloc durant els primers mesos de 2019 al Tribunal Suprem d'Espanya.[5][6] El jutge Pablo Llarena va coordinar una instrucció entre octubre de 2017 i juliol de 2018, arran de la qual es jutjarà a 18 persones, incloent la pràctica totalitat del govern de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya i l'exportaveu de la CUP a la cambra, Mireia Boya. Diversos processats es troben en situació de presó preventiva sense fiança. El tribunal serà presidit pel jutge conservador Manuel Marchena.[4]

En paral·lel, i en el sumari 7/2018 de l'Audiència Nacional, està imputada la cúpula del Cos de Mossos d'Esquadra.

Context[modifica]

La Policia Nacional espanyola carregant contra els manifestants que feien resistència pacífica al carrer Sardenya de Barcelona.

Es coneix com a procés independentista català al conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya[7] que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.

L'origen d'aquest procés cal cercar-lo en l'augment del pes del moviment independentista català sorgit com a reacció a una sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya, en la qual aquest òrgan no judicial decidí retallar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. Posteriorment, el procés ha estat propulsat a través de diverses mobilitzacions independentistes, moltes d'elles coincidint anualment amb la Diada Nacional de Catalunya, les quals han posat la independència de Catalunya en el centre del debat sociopolític i, a més, han fet canviar el mapa electoral.

El el 9 de novembre de 2014 es va celebrar una Consulta sobre la independència de Catalunya, el 2015 unes eleccions anomenades plebiscitàries per les forces independentistes que van permetre formar un govern independentista. Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya i la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República el setembre del 2017 i l'1 d'octubre del mateix any es va celebrar un Referèndum sobre la independència de Catalunya. El referèndum es convocà enmig d'un xoc de legalitats vigents.[8] Més de dos milions de persones van votar i es van produir escenes de forta violència física per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.[9][10] Posteriorment alguns dels seus impulsors van acabar en presó preventiva sense fiança acusats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència. D'altres van optar per l'exili.

Acusació[modifica]

L'acusació està formada per la Fiscalia de l'Estat, l'Advocacia de l'estat i, com a acusació popular, el partit d'ultradreta Vox.[11] Segons el codi penal espanyol, acusen als processats de delictes de rebel·lió, malversació i desobediència.

  • Fiscal General de l'Estat. Els fiscals de la Sala Penal del Suprem que van redactar l'escrit d’acusació van ser Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, tot mantenint la querella per rebel·lió presentada per José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat, el 2017 i la instrucció del jutge Pablo Llarena. Segons el text argumental de la fiscalia, "el pla secessionista incloïa la utilització de tots els mitjans que calguessin per a aconseguir el seu objectiu, inclosa –amb la certesa que l’estat no acceptaria la situació– la violència necessària per a assegurar el resultat criminal pretès, valent-se de la força intimidatòria que representaven, per una banda, l’actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells, i, per una altra, l’ús dels Mossos d’Esquadra com a cos policíac armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, que acatarien exclusivament les seves instruccions –com va succeir– i que, arribat el cas, podien protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient així el compliment de la genuïna funció de guardar i preservar l’ordre constitucional".[12] No es va tenir en compte que el delicte de rebel·lió fossin descartats a Alemanya i Bèlgica en relació a la petició d'extradició de Puigdemont i la resta d'exiliats. Tampoc va influir el canvi de color polític de La Moncloa.
  • Advocacia de l'Estat: L'advocacia de l'Estat es va presentar a la causa el març de 2018. Segons el seu text presentat, els consellers Junqueras, Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa han de rebre un càstig més greu pel seu estatus d‘autoritat, com a responsables d'haver induït, sostingut i dirigit la sedició des de la seva condició de membres del Govern. A la resta se'ls acusa d'haver executat el referèndum fent servir recursos públics i de desobediència per haver ignorat sistemàticament els acords del Tribunal Constitucional. Als jordis els acusa d'haver induït, sostingut i dirigit’ un delicte de sedició [13]
  • Vox: El partit polític d'ultradreta fou admès com a acusació popular el novembre de 2017 per la magistrada Maria Eugènia Alegret, amb la condició que paguessin una fiança de 20.000 euros i que complissin l'article 301 de la Llei d'enjudiciament criminal -que recull que 'les diligències del sumari seran reservades i no tindran caràcter públic fins que s'obri el judici oral'- "amb l'advertiment de desobediència a l'autoritat judicial".[14] Segons Vox es va promoure una consulta popular "vinculant" que suposava "un clar intent de subvertir l'ordre constitucional", per tal de "desintegrar la unitat territorial de l'Estat", pel que entenen els fets esdevinguts com un "atac subversiu contra l'ordre constitucional vigent", com una estratègia colpista per a celebrar un "referèndum il·legal" de l'1-O.[15] La defensa de Jordi Cuixart va presentar un recurs al Suprem, en què demanava que s’expulsés el partit d’extrema dreta del procediment i no pogués participar en el judici. El Suprem, tot i criticar "el risc de traslladar al procés penal la disputa políticc va acabar desestimant el recurs.[16]

Per altra banda, Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel no seran jutjats en aquest judici, en trobar-se fora de territori espanyol.[2] Aquest fet va fer que Oriol Junqueras aparegués a l'escrit d'acusació dels fiscals com a ‘promotor’ i ‘cap principal’ dels fets de l’1-O.[12]

Acusats[modifica]

Hi ha un total de 18 persones processades que seran jutjades en el marc d'aquesta causa, llistades aquí per ordre alfabètic de cognom, tot indicant l'acusació i la pena demanada:[2][17][18][15]

Polítics
Nom Foto Acusació Fiscalia Pena demanada Fiscalia Acusació Advocacia Pena demanada advocacia Acusació

Vox

Pena demanada

Vox

Dolors Bassa i Coll Retrat oficial de la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys
Ramona Barrufet i Santacana Flickr - Convergència Democràtica de Catalunya - Ramona Barrufet, secretaria executiva de Formació.jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Meritxell Borràs i Solé Retrat oficial de la Consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs.jpg desobediència i malversació 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb 100€ de quota diària. sedició i malversació 7 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta. Multa de 10 mesos amb 100€ de quota diària. organització criminal, desobediència i malversació 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Mireia Boya e Busquet Mireia Boya e Busquet.jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 8 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Lluís Corominas i Díaz Lluís Maria Corominas 2008 (cropped).jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Jordi Cuixart i Navarro VII Trobada Nacional Compartim Òmnium 07 (cropped).jpg rebel·lió i malversació 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició 8 anys de presó i d'inhabilitació absoluta dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, i organització criminal. 52 anys
Carme Forcadell i Lluís Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 62-edit.jpg rebel·lió 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 10 anys de presó i d'inhabilitació absoluta dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, organització criminal i desobediència continuada. 52 anys, multa de 108.000 euros i i inhabilitació especial per a càrrec públic durant dos anys
Joaquim Forn i Chiariello El conseller d'Interior a la compareixença informativa.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys
Lluís Guinó i Subirós Lluís Guinó presideix la comissió d'estudi del fracking - 9213213995 (cropped).jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Oriol Junqueras i Vies Retrat oficial del Vicepresident Oriol Junqueras (cropped).jpg rebel·lió i malversació 25 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 12 anys de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys
Carles Mundó i Blanch Retrat oficial del Conseller de Justícia, Carles Mundó.jpg desobediència i malversació 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta, multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ sedició i malversació 7 anys mesos de presó i 10 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ organització criminal, desobediència i malversació 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Joan Josep Nuet i Pujals JoanJosepNuetBorn(cropped).jpg desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 8 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Raül Romeva i Rueda Romeva i Rueda, Raül-1554.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys
Josep Rull i Andreu Retrat oficial del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys
Jordi Sànchez i Picanyol Jordi Sánchez (cropped).jpg rebel·lió i malversació 17 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició 8 anys de presó i d'inhabilitació absoluta dos delictes de rebel·lió o dos de sedició, i organització criminal. 52 anys
Anna Simó i Castelló Anna Simó i Castelló (retallat).JPG desobediència multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos desobediència greu multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 4 mesos organització criminal i desobediència 12 anys, 108.000 euros de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant dos anys
Jordi Turull i Negre Jordi Turull 2014 (cropped).jpg rebel·lió i malversació 16 anys de presó i d'inhabilitació absoluta sedició i malversació 11 anys i 6 mesos de presó i d'inhabilitació absoluta rebel·lió, organització criminal i malversació 74 anys
Santi Vila i Vicente Retrat oficial del Conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila.jpg desobediència i malversació 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos malversació 7 anys de presó i 10 d'inhabilitació absoluta i multa de 10 mesos amb quota diària de 100€ i inhabilitació especial durant 1 any i 8 mesos organització criminal, desobediència i malversació 24 anys de presó i multa de 108.000 euros i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic durant dos anys

Al seu torn, la fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar penes de presó per a Trapero i la resta de cúpula dels mosos el 2017.[19]

Cúpula dels Mossos
Nom Foto Acusació Fiscalia de l'Audiència Nacional Pena demanada Fiscalia
Josep Lluís Trapero Álvarez El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, amb el president Puigdemont i el conseller d'Interior a la compareixença informativa.jpg rebel·lió 11 anys de presó i d’inhabilitació
Pere Soler i Campins rebel·lió 11 anys de presó i d’inhabilitació
César Puig i Casañas rebel·lió 11 anys de presó i d’inhabilitació
Teresa Laplana sedició 4 anys de presó i inhabilitació absoluta d’11 anys.

Tribunal[modifica]

El tribunal serà format per set membres a la Sala de lo Penal del Tribunal Suprem d'Espanya, presidit per Manuel Marchena:

El setembre de 2018, cinc d'ells van ser recusats (Manuel Marchena, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral) Els primers quatre van formar part de la sala d'admissió que va tramitar, el 31 d'octubre de 2017, la querella presentada pel llavors fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza. Un dels arguments de la recusació és el que, en admetre la querella, aquests quatre magistrats haurien assumit un punt de vista que afecta l'aparença d'imparcialitat que s'exigeix a tot membre del tribunal.[20] Finalment, el Suprem va desestimar la recusació i va recolzar la seva imparcialitat per enjudiciar els fets.[21]

Delictes[modifica]

Els processats han sigut acusats dels següents delictes:

Acusacions del Ministeri Fiscal
Delicte Article

Codi Penal Espanyol

Processats Causa
Rebel·lió article 472 i concordants Oriol Junqueras Vies, Joaquim Forn Chiariello, Jordi Turull Negre, Raúl Romeva Rueda, Josep Rull Andreu, Dolors Bassa Coll, Carme Forcadell Luis, Jordi Sánchez Picanyol i Jordi Cuixart Navarro 20907/2017
Malversació article 432 i concordants Oriol Junqueras Vies, Joaquim Forn Chiariello, Jordi Turull Negre, Raúl Romeva Rueda, Josep Rull Andreu, Dolors Bassa Coll, Meritxell Borrás Solé, Carles Mundó Blanch i Santi Vila 20907/2017
Desobediència article 410 i concordants Lluís María Corominas Díaz, Lluís Guinó Subirás, Anna Isabel Simó Castelló, Ramona Barrufet Santacana, Joan Josep Nuet Pujals, Mireia Boya Busquets, Meritxell Borrás Solé, Carles Mundó Blanch i Santiago Vila Vicente 20907/2017

Fase d'instrucció[modifica]

Pablo Llarena ha esdevingut el magistrat del Tribunal Suprem instructor de la causa del procés independentista català, assumint progressivament diverses causes:

Mesa del Parlament[modifica]

El 31 d'octubre de 2017, la Fiscalia va presentar una querella contra els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya que havien votat la tramitació de la declaració d'independència: Carme Forcadell, Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. La Sala d'Admissions del Tribunal Suprem es va declarar competent i va designar a Llarena com a magistrat instructor.[22] Llarena els va citar a declarar els dies 2 i 3 de novembre en qualitat d'investigats, pels possibles delictes demanats per la Fiscalia de rebel·lió, sedició i malversació. Van quedar tots en llibertat sota fiança, excepte Joan Josep Nuet, que va quedar lliure sense cap mena de mesura per haver votat però en contra.[23]

Acumulació de la instrucció[modifica]

Paral·lelament, l'Audiència Nacional seguia la instrucció amb els membres no aforats, portada per la jutgessa Carmen Lamela.[24] El 24 de novembre, Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa— acumulava la instrucció: contra els membres de l'Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart; contra els membres del destituït Govern català: Oriol Junqueras (vicepresident), Raül Romeva (conseller d'Exteriors), Dolors Bassa (de Treball), Carles Mundó (de Justícia), Jordi Turull (de Presidència), Josep Rull (de Territori), Meritxell Borràs (de Governació) i Joaquim Forn (d'Interior), tots ells a la presó; contra Santi Vila (exconseller d'empresa), en llibertat sota fiança; i contra Carles Puigdemont (president), Antoni Comín (conseller de Salut), Lluís Puig (de Cultura), Meritxel Serret (d'Agricultura) i Clara Ponsatí (d'Educació), que s'havien exiliat a Bèlgica i estaven a l'espera que la justícia belga resolgués l'euroordre dictada per Lamela.[25] Finalment, Lamela mantindria únicament la causa contra Josep Lluís Trapero —destituït major dels Mossos— i la seva intendent Teresa Laplana, acusats de sedició.[26] Després d'haver prestat declaració, el 4 de desembre Llarena va decretar llibertat sota fiança per a sis dels membres empresonats del Govern català: Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Mundó, Jordi Turull, Josep Rull i Meritxell Borràs.[27] L'endemà, va anul·lar l'euroordre de Lamela pels problemes per a la causa judicial si la justícia belga no la resolgués de forma afirmativa.[28][29]

Comitè estratègic[modifica]

El 22 de desembre de 2017, Llarena va ampliar l'acusació a Artur Mas (expresident de la Generalitat), Marta Rovira (número dos d'ERC), Anna Gabriel (ex-portaveu de la CUP al Parlament), Marta Pascal (coordinadora general del PDeCAT), Mireia Boya (expresidenta del grup parlamentari de la CUP) i a Neus Lloveras (presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència). Els cinc formarien part del Comitè Estratègic del procés, segons el document Enfocats confiscat per la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 a Josep Maria Jové durant l'operació Anubis, on s'adonava de les reunions per preparar el referèndum de l'1 d'octubre i, segons Llarena, van tenir una participació destacada en el seu desenvolupament "aportant el suport polític".[30]

Peticions de sortida denegades[modifica]

Els dies 4 i 10 de gener de 2018, van declarar davant Llarena i van sol·licitar la seva sortida els quatre que seguien a la presó preventiva: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.[31][32] Els tres primers havien estat triats en les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 i van demanar poder assistir a les reunions del Parlament. L'acusació popular de Vox i la fiscalia es van oposar a la sol·licitud.[33] Llarena va dictar acte de denegació de llibertat pel risc que hi hagués "greu enfrontament ciutadà" "en ocasió del trasllat" d'uns presos que susciten un "suport incondicional".[34] I va proposar que fos la Mesa del Parlament la que adaptés les normes perquè els parlamentaris poguessin delegar el seu vot: "Es reconeix a aquests la possibilitat de delegar el seu vot, havent d'administrar-se el seu exercici per la Mesa del Parlament".[35][36] El 15 de gener, els lletrats dels serveis jurídics del Parlament català van emetre un informe qüestionant la intromissió del jutge i considerant que el reglament de la càmera no contemplava la delegació de vot en aquest cas.[37] El 17 de gener de 2017 la Mesa d'edat, en la formació de la Mesa del Parlament català, va permetre el vot per delegació dels parlamentaris empresonats.[38]

Per altra banda, el 22 de gener de 2018, Puigdemont va viatjar des de Bèlgica a Dinamarca. La Fiscalia va demanar reactivar l'Euroordre –només per a Dinamarca– per detenir-lo[39] i l'acusació popular de VOX es va manifestar contrària a la seva reactivació.[40] Llarena no va reactivar-la. Segons l'acte, la 'jactància' de Puigdemont amb el viatge és una 'provocació' que buscava la detenció, forçant poder delegar el seu vot per aconseguir la investidura com a president de Catalunya.[41][42] Altres, com Javier Pérez Royo, creien que Llarena no reactivava l'Euroordre pel perill per a la causa judicial si la justícia danesa no la resolgués de forma afirmativa.[43][44]

Declaració d'independència i dispositius del referèndum[modifica]

Llarena va citar a declarar per l'1 de febrer de 2018 al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, com a màxim responsable dels cossos i forces de seguretat per impedir el referèndum del 1-O, nomenat pel Ministeri de l'Interior després d'assumir les competències. Les acusacions de la Fiscalia i Vox li van interrogar per la participació del major Josep Lluís Trapero. El testimoni va declarar que el dispositiu dels Mossos durant la jornada del referèndum estava dissenyat per no ser operatiu i ho va atribuir a les ordres de Trapero, per instruccions del conseller d'interior Joaquim Forn. Per la seva banda, les defenses li van interrogar per incidents com les 1.060 assistències sanitàries i l'obertura formis expedient. En opinió del testimoni, "el compliment de la llei està per sobre de la convivència ciutadana", moltes de les assistències eren falses i cap agent havia estat format expedient.[45]

Va cridar a declarar a Mireia Boya el 14 de febrer de 2018. Després d'afirmar que la declaració d'independència buscava efectivitat real però que la causa judicial era política, va sortir sense cap mesura cautelar.[46] El 19 de febrer, van declarar Marta Rovira i Marta Pascal. Ambdues van afirmar que la declaració d'independència no va tenir efectes jurídics. Rovira va quedar en llibertat baix fiança de 60.000 euros i Pascual va quedar en llibertat sense mesures cautelars.[47] El 20 de febrer van declarar Artur Mas i Neus Lloveras. Mas va afirmar que la declaració d'independència va ser simbòlica i que no va existir cap Comitè Estratègic –així denominat per la Guàrdia Civil–, sinó que eren reunions per parlar de política. La fiscalia i l'acusació popular de Vox havien sol·licitat llibertat baix fiança de 60.000 euros, però no va ser acceptada pel jutge.[48] Lloveras va quedar en llibertat sense mesures cautelars, ja que no van ser sol·licitades per les acusacions.[49] Anna Gabriel havia de declarar el 21 de febrer però, des de Suïssa, va comunicar el dia anterior que no acudiria a la citació judicial per estar sent processada per la seva "activitat política" i perquè en aquesta causa "no existeix dret a un judici just".[50][51] Al no presentar-se a la citació, el jutge va ordenar la detenció d'Anna Gabriel i Suïssa va anunciar que rebutjaria l'extradició, si es demanava, a l'ésser un assumpte preponderantment polític.[52][53]

Ampliació de terminis i més empresonaments[modifica]

El 2 de març de 2018, el jutge va decidir –amb informe favorable de Fiscalia, Advocacia de l'Estat, VOX i la majoria d'investigats– ampliar sis mesos el termini d'instrucció, fins a un màxim de 18 mesos, a causa de la complexitat de la causa i el nombre elevat d'investigats.[54]

El 5 de març de 2018, després de consultar amb els partits, el president del Parlament de Catalunya Roger Torrent va proposar a Jordi Sànchez, com a candidat a president de la Generalitat i, l'endemà, va convocar el ple d'investidura pel 12 de març.[55][56] Sànchez va demanar permís al jutge per poder assistir al ple i Torrent va sol·licitar la seva llibertat provisional.[57] El 9 de març, la Fiscalia va presentar escrit d'oposició, argumentant que hi havia risc de reiteració delictiva i Llarena va denegar la llibertat provisional de Sànchez.[58] Després de la decisió de Llarena, Torrent va anunciar l'ajornament del ple d'investidura i, el 12 de març, Sànchez va recórrer al Tribunal Suprem, argumentant que la decisió de Llarena violava la Constitució i l'Estatut.[59][60]

El 23 de març Llanera va tornar a enviar a la presó el candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, així com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. També va emetre ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Al seu torn, Marta Rovira no es va presentar i es va exiliar fora del país.[61] Arran de diverses crítiques i insults a Llarena i la seva família a Twitter, la Fiscalia Superior de Catalunya va demanar als Mossos d'Esquadra protecció per a ell i la seva família.[62]

Alliberament de Puigdemont[modifica]

El 5 de abril, l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein va considerar inadmissible la imputació de rebel·lió a Puigdemont en no existir violència, va demanar més dades a Espanya en referència a la malversació i va deixar Puigdemont en llibertat sota fiança de 75.000 euros.[63][64] El mateix 5 d'abril, a Brussel·les, Comín, Serret i Puig van declarar davant la justícia belga, que els va deixar en llibertat sense mesures cautelars mentre decidia sobre l'euroordre de Llarena.[65] Pocs dies després, el dia 13 d'abril, la Mesa del Parlament de Catalunya va acordar la presentació d'una querella contra el jutge Llarena, en considerar que la seva decisió de no permetre la llibertat condicional a Jordi Sànchez constituïa un possible delicte de prevaricació.[66]

Tancament de la instrucció[modifica]

El 9 de juliol el jutge Pablo Llarena va donar per tancada la instrucció. Amb data 3 d'agost de 2018, el Ministeri Fiscal va confirmar la interlocutòria de conclusió del sumari i l'obertura del judici oral per delictes i contra els processats. El 6 d'agost l'Advocacia de l'Estat i el 27 d'agost l'acusació popular, exercida per VOX, van instar la confirmació de l'acte de cloenda i l'obertura del judici oral. Les respectives representacions legals dels processats van formalitzat diversos escrits on van expressar la seva disconformitat amb la interlocutòria de conclusió del sumari, així com en bona part de les al·legacions es va denunciar la vulneració de drets fonamentals, totes elles posteriorment desestimades i rebutjades pels magistrats.

El 25 d'octubre de 2018 el Tribunal Suprem va dictar dues interlocutòries, una de 59 pàgines on es va confirmar la instrucció de Pablo Llarena i on es van rebutjar més de 300 diligències presentades per la defensa i la petició de sobreseïment. El segon document va obrir el judici oral pel procés sobiranista per enviar al banc dels acusats els 18 processats per rebel·lió, malversació i desobediència. En les mateixes interlocutòries van decretar sobreseïment de la causa contra Neus Lloveras, Marta Pascal i Artur Mas.[5]

Judici oral[modifica]

Un cop Pablo Llarena, el jutge d'instrucció va remetre les actuacions al Jutjat penal, es dicta l'obertura del judici oral penal. En aquest moment tots els processats adquireixen la condició d'acusats, i són informats de la possible responsabilitat penal derivada de les seves accions. Tècnicament el judici oral es va declarar obert el 25 d'octubre de 2018.[17] L'advocat general de l'estat i el ministeri fiscal van donar a conèixer les seves acusacions el 2 de novembre de 2018.[67][68] Un cop conegudes les acusacions, el President Quim Torra va anunciar que en cap cas donarien suport als pressupostos estatals.

Interpel·lacions[modifica]

Les vistes orals es regeixen pel principi de publicitat,[69] pel que sovint aquells ciutadans que ho desitgen poden acudir com a públic. En aquest cas, degut a la rellevància mediàtica del cas, és possible que sigui retransmès per diversos canals de comunicació.[70]

Es preveu que el judici oral penal s'iniciï amb la lectura per part del secretari tant dels escrits de l'acusació com dels de la defensa. Posteriorment, el jutge ha d'interpel·lar, per ordre, als advocats de l'acusació i de la defensa, i finalment al fiscal. És en aquest moment quan els interpel·lats han d'informar si hi ha algun motiu que pugui afectar la competència del judici. Un cop acabada la interpel·lació, es pot obrir un procés de negociació. Si s'arriba a un acord, el jutge dictarà sentència, i sinó, s'iniciaria una segona fase de la vista oral.[71]

Declaracions dels acusats[modifica]

Si no s'arriba a cap acord en la primera fase, s'iniciarà una nova, amb una declaració per part dels acusats, al quals podran preguntar, per ordre, el jutge, l'advocat de l'acusació, el Ministeri Fiscal i l'advocat de la defensa. Concloses les declaracions, els acusats aniran a la Sala de visites, per si són requerits.[70]

Declaracions dels testimonis[modifica]

Després dels acusats, arribarà el torn dels testimonis, que poden ser proposats tant pel fiscal, l'acusació particular, com per la defensa, i cridats a Sala per aquest ordre.[72]

Intervenció dels pèrits[modifica]

Un cop finalitzades les intervencions dels testimonis, s'entrarà en una fase més tècnica, on un grup de pèrits o experts ratificaran o no les qüestions plantejades, mitjançant la mostra de proves.[73]

Nou torn d'intervencions[modifica]

Arribats a aquest punt, el jutge demana als advocats de la defensa i acusació si mantenen la qualificació del delicte i la pena inicialment sol·licitada o, per contra, efectuen alguna modificació. En cas de no efectuar-se cap modificació, el jutge ha de concedir un últim torn de paraula al ministeri fiscal primer, seguit per l'advocat de l'acusació i l'advocat de la defensa, en aquest ordre. Cadascun d'ells defensarà la seva posició respectiva fonamentant la seva intervenció. Finalment, l'acusat tindrà una última oportunitat per efectuar la seva última declaració. Podrà acceptar o rebutjar i després d'això, el judici oral penal quedarà vist per a sentència.[70]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «El Supremo abre el juicio del 'procés' y activa la cuenta atrás para la petición de penas» (en es). El Confidencial.
  2. 2,0 2,1 2,2 «El Supremo abre juicio oral contra la cúpula del 'procés' por rebelión, malversación y desobediencia» (en es-es). Público.
  3. Razón, La «El TS se aferra a noviembre para iniciar el juicio del «procés»» (en es-es). www.larazon.es.
  4. 4,0 4,1 Press, Europa «El juicio por el 'procés' se prevé para finales de año y dará paso a que la Audiencia Nacional juzgue a Trapero» (en es-es). europapress.es, 10-09-2018.
  5. 5,0 5,1 C.G.P.J. «El Tribunal Supremo confirma la conclusión del sumario de la causa del “procés” y abre el juicio oral a los procesados» (en es). [Consulta: 30 octubre 2018].
  6. «El Tribunal Supremo abre juicio oral contra los líderes del «procés»» (en es-es). abc.
  7. Lluis Llach: “Podemos y los independentistas son dos respuestas distintas a un estado caótico de perversión de la democracia”, LaSexta, Salvados, 9/11/14
  8. Bassets, Lluís «Opinió | Xoc de trens pactat». EL PAÍS, 26-02-2017.
  9. «Police violently tackle voters». [Consulta: 19 desembre 2017].
  10. «Catalonia independence vote: 'Hundreds injured' in referendum clashes» (en en-gb). Sky News.
  11. Ferrer i Fornells, Mariona «Compte enrere per al judici oral contra el Procés al Suprem, i quatre notícies més del dia» (en ca). Diari Ara, 26-10-2018.
  12. 12,0 12,1 «La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras» (en ca). Vilaweb, 03-11-2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
  13. [1]
  14. [2]
  15. 15,0 15,1 Periódico, El «Vox pide 74 años de cárcel para Junqueras por dos delitos de rebelión y malversación» (en es). elperiodico, 03-11-2018.
  16. «El Supremo rechaza la petición de Cuixart de expulsar a Vox de la causa del 'procés'» (en es). eldiario.es.
  17. 17,0 17,1 «Escrit d'acusació de l'advocacia de l'estat». [Consulta: 2 novembre 2018].
  18. «Annex conclusions provisionals fiscalia». [Consulta: 2 novembre 2018].
  19. Pérez, Fernando J. «La Fiscalia acusa Trapero de rebel·lió i demana 11 anys de presó» (en ca). EL PAÍS, 02-11-2018.
  20. Ekaizer, Ernesto «Análisis | Lesmes y el tribunal del ‘procés’» (en es). El País [Madrid], 01-09-2018. ISSN: 1134-6582.
  21. [3]
  22. «El Gobierno elige a Julián Sánchez Melgar para sustituir a Maza en la Fiscalía General» (en es). [Consulta: 16 diciembre 2017].
  23. «Cárcel para Forcadell: prisión bajo fianza de 150.000€ para la presidenta del Parlament. Noticias de España» (en es). [Consulta: 15 novembre 2017].
  24. Pozas, Alberto «El juez del Supremo llama a declarar como imputada a Carme Forcadell y el resto de la Mesa del Parlament este jueves y viernes» (en es-es). , 31-10-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  25. Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «La juez Lamela facilita la posible excarcelación de los ‘exconsellers’» (en es). , 22-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].
  26. Rincón, Reyes «El Supremo acumula todas las causas contra el independentismo por rebelión» (en es). , 24-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].
  27. Rincón, Reyes «Junqueras, Forn y ‘los Jordis’ seguirán en prisión provisional sin fianza» (en es). , 4 diciembre 2017 [Consulta: 4 diciembre 2017].
  28. «El juez Llarena retira la orden de detención europea contra Puigdemont y los exconsejeros» (en es-es). , 5 diciembre 2017 [Consulta: 5 diciembre 2017].
  29. «El juez Llarena retira la euroorden contra Puigdemont para que Bélgica no suprima delitos» (en es). [Consulta: 5 diciembre 2017].
  30. Pérez, Fernando J. «El juez imputa por rebelión a Artur Mas, Marta Rovira y Anna Gabriel» (en es). , 22 diciembre 2017 [Consulta: 22 diciembre 2017].
  31. Vasca, EiTB Radio Televisión Pública. «Junqueras pide salir de prisión porque es 'un hombre de paz que busca el diálogo'» (en es-es). [Consulta: 14 gener 2018].
  32. «Desafío independentista: Los 'Jordis' y el exconseller Forn afirman que el 1-O no tuvo validez y rechazan la vía unilateral» (en es-es). , 11-01-2018 [Consulta: 14 gener 2018].
  33. «Junqueras pide el traslado a una cárcel catalana y permisos para asistir a los plenos del Parlament y de investidura - RTVE.es» (en es-es). , 10 enero 2018 [Consulta: 14 enero 2018].
  34. «Cataluña: El Supremo rechaza que Junqueras, Forn y Sánchez acudan al Parlament pero les permite delegar el voto» (en es-es). , 12 enero 2018 [Consulta: 14 enero 2018].
  35. «El TS impide a los presos ir al Parlament y deja a la Mesa decidir si delegan el voto . Noticias de España» (en es). [Consulta: 14 enero 2018].
  36. «El TS impide a los presos ir al Parlament y deja a la Mesa decidir si delegan el voto . Noticias de España» (en es). [Consulta: 16 enero 2018].
  37. «Los letrados del Parlament cuestionan el voto delegado de los presos que exigió el juez Llarena». [Consulta: 15 enero 2018].
  38. «Cataluña: Últimas noticias de la Mesa del Parlament, Roger Torrent y Puigdemont, en directo». [Consulta: 18 enero 2018].
  39. RTVE-Agencias «Desafío independentista: La Fiscalía solicita al Supremo reactivar la euroorden de detención solo para Dinamarca» (en es-es). , 22-01-2018 [Consulta: 26 gener 2018].
  40. «Vox descarta pedir a Llarena que reactive la euroorden de Puigdemont». [Consulta: 23 gener 2018].
  41. «Puigdemont: El juez Llarena descarta reactivar la euroorden contra el ex president». [Consulta: 23 enero 2018].
  42. Rincón, Reyes «El Supremo evita detener a Puigdemont para impedir que sea investido» (en es). , 22 enero 2018 [Consulta: 23 enero 2018].
  43. «La imaginación de los jueces» (en es). [Consulta: 23 enero 2018].
  44. «Puigdemont tacha de delirante y sorprendente la actuación del juez Llarena. Noticias de Cataluña» (en es). [Consulta: 23 enero 2018].
  45. Vázquez, Ángeles «Pérez de los Cobos: "El cumplimiento de la ley está por encima de la convivencia"» (en es). , 01-02-2018 [Consulta: 19 febrer 2018].
  46. Lorente, Fernando «Mireia Boya (CUP), ante Llarena: "La declaración de independencia no fue cosmética"» (en es-es). , 14-02-2018 [Consulta: 19 febrer 2018].
  47. «Libertad bajo fianza para Marta Rovira y libertad sin fianza para Marta Pascal tras declarar que la DUI no tuvo efectos jurídicos» (en es). [Consulta: 20 febrer 2018].
  48. «El juez rechaza imponer una fianza a Artur Mas, que declara en el Supremo que la DUI fue "simbólica"» (en es). [Consulta: 20 febrer 2018].
  49. Vozpópuli «Neus Lloveras sale en libertad sin medidas cautelares tras declarar en el Supremo» (en es). [Consulta: 20 febrer 2018].
  50. País, Àngels Piñol, El «Anna Gabriel también huye de la Justicia y baraja solicitar asilo en Suiza» (en es). , 20-02-2018 [Consulta: 20 febrer 2018].
  51. Rincón, Reyes; Pérez, Fernando J. «La fuga de Anna Gabriel a Suiza obliga a un complejo proceso de extradición» (en es). , 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  52. Rincón, Reyes «El juez Llarena ordena la detención de Anna Gabriel, fugada en Suiza» (en es). , 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  53. Piñol, Àngels «Suiza avanza que rechazará la extradición de Anna Gabriel» (en es). , 21-02-2018 [Consulta: 21 febrer 2018].
  54. Girona, Diari de «El jutge Llarena amplia la instrucció del procés perquè és «complexa»». [Consulta: 9 març 2018].
  55. «Roger Torrent propone a Jordi Sànchez como candidato a la investidura» (en es). [Consulta: 9 març 2018].
  56. Ríos, Pere «Torrent convoca el pleno de investidura para el próximo lunes» (en es). , 06-03-2018 [Consulta: 9 març 2018].
  57. SL, TAI GABE DIGITALA «Jordi Sánchez pide permiso para salir de prisión y acudir a la sesión de investidura el 12 de marzo» (en es). , 06-03-2018 [Consulta: 9 març 2018].
  58. «El juez Llarena deniega la libertad de Jordi Sànchez para asistir al pleno de investidura». [Consulta: 9 març 2018].
  59. «Roger Torrent aplaza 'sine die' el pleno de investidura de Jordi Sànchez convocado para el lunes» (en es). [Consulta: 12 març 2018].
  60. «La defensa de Jordi Sànchez recurre al Supremo antes de hacerlo en Estrasburgo». [Consulta: 12 març 2018].
  61. «L’ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l’exili» (en ca). Ara.cat.
  62. 324cat «La Fiscalia catalana demana protecció per a Llarena després d'un tuit amenaçador» (en ca-es). http://www.ccma.cat.
  63. «Puigdemont: La Justicia alemana deja en libertad al expresident y descarta el delito de rebelión». [Consulta: 5 abril 2018].
  64. «Oberlandesgericht Schleswig-Holstein: Carles Puigdemont kommt unter Auflagen frei» (en de-de). , 05-04-2018 [Consulta: 5 abril 2018].
  65. «El juez belga deja en libertad sin fianza a Comín, Serret y Puig». [Consulta: 5 abril 2018].
  66. «El Parlament de Catalunya es querella contra el jutge Pablo Llarena per prevaricació» (en català). [Consulta: 13 abril 2018].
  67. [4]
  68. [5]
  69. Valiente, Luis María Uriarte; Piay, Tomás Farto. El proceso penal español: jurisprudencia sistematizada (en es). LA LEY, 2007. ISBN 9788497258265. 
  70. 70,0 70,1 70,2 «Celebración del juicio oral en el proceso penal abreviado» (en es). [Consulta: 2 novembre 2018].
  71. Quiroga, Jacobo López Barja de. Instituciones de derecho procesal penal (en es). Ediciones Jurídicas Cuyo, 2001. ISBN 9789875270329. 
  72. Sánchez, María Leticia de la Fuente. Evaluación del sesgo de los jurados en situaciones simuladas de decisión individual y grupal (en es). Universidad Almería, 2003-05-06. ISBN 9788482404479. 
  73. «Facultades del Presidente del Tribunal en el juicio oral del sumario» (en es). vLex.

Enllaços externs[modifica]