Port de Palamós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Port de Palamós
Palamós.jpg
Dades
Tipus port
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaBaix Empordà
MunicipiPalamós
 41° 50′ 41″ N, 3° 07′ 32″ E / 41.84481°N,3.125477°E / 41.84481; 3.125477
Modifica les dades a Wikidata

El port de Palamós és un port pesquer, comercial, de passatgers i esportiu de la vila de Palamós (Baix Empordà), qualificat d’interès general. Està situat a la zona central de la Costa Brava, en una de les badies més profundes del Mediterrani occidental. Aquest port disposa de les instal·lacions, els serveis i els accessos adients per facilitar l'arribada als grans creuers que fan ruta per la Mediterrània. El port de Palamós és la segona instal·lació d'aquest sector a Catalunya, després del Port de Barcelona.

Història[1][modifica]

La vila de Palamós, fundada pel rei Pere el Gran al darrer quart del segle xiii, va ser creada per la necessitat de tenir un port a la costa empordanesa, sobretot després de l'ensorrament progressiu del port de Torroella de Montgrí a causa de l'avançament de les terres al·luvials portades pel Ter. A l'arxiu municipal de Palamós es guarda la carta de poblament del 1279 del port reial de Palamós (Portus regalis de Palamors). La seva situació geogràfica el va convertir en un centre d’atracció del transport mercantil. Abans de la construcció d’aquest port, el territori de Palamós, exposat a les incursions pirates, estava pràcticament deshabitat. La petita península on es va establir la nova població pertanyia al terme jurisdiccional del Castell de Sant Esteve de Mar, que s’estenia fins al marge esquerre de l'antic curs de la riera de l'Aubi. Per aquest motiu, el monarca, prèviament a la fundació del port, va haver d’adquirir el castell de Sant Esteve. Aquesta operació va ser encarregada al batlle, Astruc Ravaia, que va alliberar els palamosins dels drets feudals. D'aquesta manera, la vila va restar sota domini directe del rei. El 1279 Arnau sa Bruguera, que era batlle de sac del Castell de Sant Esteve de Mar, va ser nomenat primer alcalde reial de Palamós, una alcaldia que també comprenia Calonge, Vila-romà i Vall-llobrega.

Hi ha documentació que mostra la importància estratègica del port de Palamós. Per exemple, en aquestes aigües, l'any 1285, hi va haver un combat naval entre l'estol català de Roger de Llúria i la flota de Felip l’Ardit, en què va guanyar el primer. Després de la victòria, Roger de Llúria va ordenar als almiralls Mallol i Marquet que, mentre ell provava de recuperar Roses, s’enduguessin a Barcelona tots els vaixells enemics que havien quedat aïllats als ports de Palamós i Sant Feliu.

El 1329 Alfons III va establir vitalíciament el seu escrivà, Bernat de Pallarés, al palau reial de Palamós, i el 1331 —davant l'amenaça de guerra catalanoaragonesa— li va donar llicència per fortificar el palau i la vila. L'any 1354 Palamós va ser incendiada i assaltada per vint-i-cinc galeres genoveses. Més endavant, el 1365, Pere el Cerimoniós va vendre als prohoms de Palamós el dret reial de nomenar batlles, els quals, a partir d’aleshores, serien escollits pel rei d’una terna presentada pel poble. El 1380 Pere Pallarès —fill de Bernat— havia reparat el palau de Palamós i el 1394 el va vendre a Berenguer de Cruïlles, a qui el rei, després d'haver-li anat concedint diferents drets sobre la vila, va convertir, de fet, en senyor de Palamós. Al principi del segle xv es treballava en la construcció de la muralla de mar, per evitar més atacs dels pirates sarraïns.

Durant la guerra contra Joan II la vila de Palamós va capitular davant les forces d’aquest rei l'any 1471. El 1466, Joan II havia concedit el títol de baró de Palamós —que el 1484 revertiria en la corona— al seu almirall Joan de Vilamarí. Vilamarí havia afirmat que qui posseís Palamós guanyaria la guerra, tot ponderant la vàlua estratègica del port. L'any 1484 Palamós va obtenir el privilegi d’encunyar moneda, i aquell mateix any el rei Ferran II va atorgar la vila de Palamós, com a comtat, a Galceran de Requesens, cosa que va provocar nombroses protestes, ja que per un privilegi de Pere el Cerimoniós de 1399 la vila no podia ser venuda, permutada o empenyorada. Al primer comte el va succeir el seu germà, Lluís de Requesens, i a aquest, l'any 1513, la seva neboda Elisabet, filla de Galceran, casada amb Ramon Folc de Cardona, duc de Sessa. L'any 1522 va heretar el comtat de Palamós el seu fill, Ferran, casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del Gran Capità. Va ser el seu nét, Antoni, que va anteposar al cognom patern el de Fernández de Córdoba. Per casament, el títol havia de passar més endavant als Cardona Anglesola, ducs de Somma, i, finalment, als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres.

El 1536 l'emperador Carles V va desembarcar a Palamós, i va retornar a la vila el 1543, des d’on va escriure les famoses instruccions al seu fill Felip. Aquest mateix any es va dur a terme l'atac a Palamós per l'estol turc de Hāyr al-Dīn Barba-rossa, almirall del Gran Turc, aleshores aliat dels francesos. De totes les depredacions pirates comeses al litoral, aquesta va ser la més terrible.

L'any 1694 la vila va ser assetjada i presa a l'assalt pel mariscal Noailles, que va patir una gran pèrdua d’homes. Per això va fer enderrocar totes les defenses de la vila. La destrucció de la vila i el seu endeutament va provocar un gran descens en el nombre d’habitants en els primers anys del segle xviii. A la meitat d’aquest segle, la manca de guerres i el descens de la pirateria van comportar un increment de l'activitat marinera i pesquera i del trànsit mercantil del port. El comerç amb Amèrica, la prosperitat agrícola i —a la segona meitat del segle— l'inici de la indústria tapera, van ser altres elements que van afavorir una considerable expansió de la vila en aquest moment. Durant la guerra del Francès, l'any 1809, la vila va ser ocupada, i el 1814, el general Suchet, quan la va abandonar, va fer arrasar el castell de Vila-romà, que mai no havia pres part en cap acte de guerra.

Palamós 2.jpg

Activitat pesquera[modifica]

Els recomptes fiscals del segle xviii donen notícia del nombre de llaguts existents en la indústria pesquera. La pesca tenia, a més a més del caràcter recol·lector primari, un caire manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall. La principal pesca era el peix blau, sardina i anxova, que s’exportava sobretot a Barcelona.

La pesca al districte de Palamós compta amb una llarga història. Es tracta d'un port de gran rellevància en el panorama pesquer català, tant pel fet que és el cinquè port català en aquest sector, com perquè aposta per iniciatives i projectes com ara el prestigiós Menú de la Gamba, que atrau actualment milers de turistes, i també mostra el patrimoni del sector mitjançant el Museu de la Pesca.

Característiques generals[2][modifica]

  • Calat bocana: 21 m
  • Dics: 1
  • Nombre de molls: 9
  • Metres lineals de molls: 1.549 m

Accessos[modifica]

  • Carretera:
    • Des de Barcelona i Tarragona s'agafa l'AP-7 en direcció a Girona, la sortida 9, continuant per la C-35 i després de la C-31 fins a Palamós.
    • Des de Girona per l'AP-7, la sortida 6, continuant per la C-66 en direcció a Palamós.
    • Des de Lleida per l'A-2 fins a Cervera, continuant per la C-25 i després per la C-31 fins a Palamós.
  • Ferrocarril:
    • Caldes de Malavella: 30 km
  • Aeri:
    • Aeroport de Girona: 43,1 km
    • Aeroport de Barcelona: 128 km
    • Aeroport de Perpinyà: 147 km

Adreces d'interès[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Palamós» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana, 2011. [Consulta: 21 octubre 2014].
  2. «Port de Palamós: dades» (en català). Ports de la Generalitat. Generalitat de Catalunya, 2014. [Consulta: 21 octubre 2014].