Call de Girona
El Call de Girona és un antic barri jueu de la ciutat de Girona, declarat bé cultural d'interès nacional i considerat un dels calls millor conservats d'Europa. El terme call, derivat de l’hebreu kahal (קהל), s’utilitza en català per designar els barris jueus.[1]
La presència jueva a Girona està documentada des de l’any 888, quan s’esmenten unes 25 famílies de religió mosaica. El Call es va consolidar al segle XII al carrer de la Força, on s’hi establiren famílies jueves que anteriorment vivien prop de la catedral de Santa Maria, arribant a acollir fins a unes 800 persones.
Durant l’Edat mitjana, el Call es va convertir en un centre cultural i intel·lectual destacat. Hi van desenvolupar la seva obra pensadors i filòsofs com Jacob ben Sehet Gerundí, Ezra ben Salomó, Azriel de Girona i el metge i exegeta Mosse ben Nahman, conegut com a Bonastruc ça Porta. De l’escola cabalística de Girona en sortiren els primers cabalistes de la península Ibèrica.
Actualment, part del Call ha estat rehabilitat amb el suport de l’ambaixada d’Israel, on funciona el Centre Bonastruc ça Porta - Institut d’Estudis Nahmánides, amb el patrocini del Patronat Municipal Call de Girona. El barri conserva parcialment el traçat medieval i és visitat tant per turistes com per estudiosos de la cultura jueva.
Vegeu també
[modifica]- Fragment d'estàtua d'un personatge togat estàtua trobada al call.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Alberch i Fugueras, Ramon. Guia del call jueu de Girona. Girona: Ajuntament de Girona; Columna, 1995, p. 123. ISBN 8478099816.
- Planas i Marcé, Sílvia. La Girona jueva : el Call. Girona: Ajuntament de Girona, Secció d'Educació, 2001, p. 99. ISBN 8484960692.
- Xunclà i Tubert, Fèlix. Girona : guia del call. [Girona: l'Autor?], 1995, p. 79.
Enllaços externs
[modifica]