Bonastruc ça Porta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBonastruc ça Porta
Nahmanides painting.jpg
Representació de Bonastruc ça Porta. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) רבי משה בן נחמן Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1194 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1270 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Acre Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri jueu del Mont de les Oliveres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRabí, poeta, filòsof, metge i Kabbalist (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAzriel de Girona, Natan ben Meïr i Judà ben Iakar Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSalomó ben Adret, Aaron ha-Leví i David Bonafed Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaרמב״ן
Rambán
Nahmanides Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Cronologia
20 juliol 1263- 27 juliol 1263Disputa de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Haifa?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge. El seu nom hebreu era Moixé ben Nahman, per la qual cosa fou anomenat també Nahmànides. També se'l coneix en hebreu com a Ramban, acròstic de Rabbi Moixé ben Nahman.[1] Guerson ben Salomó possiblement fou nét seu[2] i per tant Leví ben Guerson el seu besnét.[3]

Va ser un destacat filòsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la càbala, dins les quals compongué un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són Oçar ha-hayyim ("Tresor de la vida") i Deraixà ("Investigació"). Igualment, escrigué mantes obres didàctiques, per entre les quals hom troba Igguéret ha-qódeix ("Epístola de la santedat") i Torat ha-adam ("La Llei de l'home").

Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en una controvèrsia pública[4] amb el cristià convers Pau Cristià, celebrada a Barcelona el 1263, davant el rei Jaume el Conqueridor i de Ramon de Penyafort. Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d'aquesta discussió, Ramban va ser condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a Castella i a Provença, abans de traslladar-se a Terra Santa, on morí el 1270.

Deixeble de Nahman fou el rabí Salomó ben Adret de Barcelona (1250-1310) autor d'un estudi polèmic contra el Pugio fidei de Ramon Martí. Durant més de 40 anys fou la més alta autoritat religiosa dels hebreus d'Europa i fins d'Àsia i Àfrica.

A la ciutat de Jerusalem hi té dedicat un carrer, l'Avinguda Ramban.

Referències[modifica]

  1. Armengol, Montse; Forcano, Manuel «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
  2. Moritz Steinschneider, Jewish literature from the eighth to the eighteenth century (anglès)
  3. Enciclopèdia Jueva
  4. Estanyol i Fuentes, Maria Josep. Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans. PPU, 2009, p. 60. ISBN 8447710629. 

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonastruc ça Porta