Bonastruc ça Porta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de Bonastruc ça Porta.

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Haifa?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge. El seu nom hebreu era Moixé ben Nahman, per la qual cosa fou anomenat també Nahmànides. També se'l coneix en hebreu com a Ramban, acròstic de Rabbi Moixé ben Nahman.[1] Gerson ben Solomon possiblement fou nét seu[2] i per tant Levi ben Gerson el seu besnét.[3]

Va ser un destacat filòsof, talmudista i cabalista. Admirador de Maimònides, s'oposà a les seves tendències intel·lectualistes i derivà fins a qüestions de la càbala, dins les quals compongué un musta gab per ser recitat el primer dia de l'any. Aquest musta gab és la mostra més antiga de poesia cabalística peninsular. Algunes altres obres cabalístiques seves són Oçar ha-hayyim ("Tresor de la vida") i Deraixà ("Investigació"). Igualment, escrigué mantes obres didàctiques, per entre les quals hom troba Igguéret ha-qódeix ("Epístola de la santedat") i Torat ha-adam ("La Llei de l'home").

Quant a la seva vida pública, l'actuació més remarcable fou la participació en una controvèrsia pública amb el cristià convers Pau Cristià, celebrada a Barcelona al 1263, davant el rei Jaume I i de Ramon de Penyafort. Ambdós contrincants es van considerar vencedors de la controvèrsia, i com a resultat d'aquesta discussió, Ramban va ser condemnat a l'exili. A causa d'això, sojornà a Castella i a Provença, abans de traslladar-se a Terra Santa, on morí el 1270.

Deixeble de Nahman fou el rabí Salomó ben Adret de Barcelona (1250-1310) autor d'un estudi polèmic contra el Pugio fidei de Ramon Martí. Durant més de 40 anys fou la més alta autoritat religiosa dels hebreus d'Europa i fins d'Àsia i Àfrica.

A la ciutat de Jerusalem hi té dedicat un carrer, l'Avinguda Ramban.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.24. ISSN: 1695-2014.
  2. Moritz Steinschneider, Jewish literature from the eighth to the eighteenth century (anglès)
  3. Enciclopèdia Jueva

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonastruc ça Porta