Talmud de Babilònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreTalmud de Babilònia
תלמוד בבלי
TalmudMidrashSets.jpg
Talmud babilònic.
Tipus text sagrat
Fitxa tècnica
Llengua Judeoarameu i hebreu
Publicació Babilim
Edicions The Talmud: The Steinsaltz Edition
Detalls de l'obra
Gènere Rabbinic literature
Sèrie
Part de Talmud
Més informació
296.125
Modifica dades a Wikidata

El Talmud de Babilònia (en hebreu: תלמוד בבלי) (transliterat: Talmud Babli) és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (acabat de compilar en el segle V) i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), que redactat en l'escola de Tiberíades.

Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discussions dels rabins sobre la Mixnà.

Els termes Talmud i Guemarà, (que en arameu també significa "estudi") s'han usat de manera intercanviable: al segle XVI, quan l'Església Catòlica Romana va prohibir el Talmud, els censors van substituir, de manera gairebé sistemàtica, el mot Guemarà, pel de Talmud. Expandeix els escrits de la Torà, i la llei jueva, i és la base de la major part de la literatura rabínica. El judaisme, considera al Talmud part de la seva tradició oral, i el Tanakh, (la Bíblia) com a part de la tradició escrita.

El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, però no pot contradir-lo. Aquest compendi literari és en gran part una suma de les polèmiques dels rabins experts i famosos en les qüestions de comportament religiós i moral, però alhora també conté una gran part d'aggadà, és a dir, llegenda, tradició o anècdota, que exemplifica la part teòrica.

Està dividit, com la Mixnà, en sis ordres, i cada ordre alhora en diferents tractats. Només 37 dels 63 tractats de la Mixnà tenen una explicació talmúdica en la Guemarà, ja que moltes de les mitsvot, ja no es practicaven quan es va redactar el Talmud babilònic, degut a la destrucció del Beit HaMiqdaix, el Temple de Jerusalem.

Durant els llargs segles de la diàspora jueva, l'estudi i l'aprenentatge del Talmud, van esdevenir els factors més importants de coherència i persistència de la vida jueva arreu del món. D'altra banda, la incomprensió del Talmud, que fou escrit en hebreu i en arameu, per part del món occidental medieval, i també les seves al·lusions negatives a Jesús i al cristianisme, van provocar que el llibre fos perseguit i cremat públicament (a París en 1242), a Itàlia en 1553)[1] pels cristians. Les seves primeres edicions impreses (segle xvi) van ser censurades per l'Església Catòlica Romana.[2]

Vegeu també[modifica]

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talmud de Babilònia