Talmud de Babilònia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreTalmud de Babilònia
תלמוד בבלי
TalmudMidrashSets.jpg
Talmud babilònic.
Tipus text sagrat
Fitxa tècnica
Llengua Judeoarameu i hebreu
Publicació Babilònia
Detalls de l'obra
Gènere literatura religiosa jueva
Capítols Mixnà i Guemarà
Sèrie
Part de Talmud
Més informació
296.125
Modifica les dades a Wikidata

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries. És una font fonamental de la legislació, de les tradicions i de les exhortacions morals. N'existeixen dues compilacions, el Talmud de Babilònia (en hebreu תלמוד בבלי, transliterat, Talmud Babli, ca. 400-500), compilat per la diàspora jueva de Babilònia i el Talmud de Jerusalem (ca. 300), redactat en l'escola de Tiberíades.

Història[modifica]

Durant els llargs segles de la diàspora jueva, l'estudi i l'aprenentatge del Talmud, van esdevenir els factors més importants de coherència i persistència de la vida jueva arreu del món. D'altra banda, la incomprensió del Talmud, que fou escrit en hebreu i en arameu, per part del món occidental medieval, i també les seves al·lusions negatives a Jesús i al cristianisme, van provocar que el llibre fos perseguit i cremat públicament (a París en 1242), a Itàlia en 1553)[1] pels cristians. Les seves primeres edicions impreses (segle xvi) van ser censurades per l'Església Catòlica Romana.[2]

Composició[modifica]

Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discussions dels rabins sobre la Mixnà.

Els termes Talmud i Guemarà, (que en arameu també significa "estudi") s'han usat de manera intercanviable: al segle XVI, quan l'Església Catòlica Romana va prohibir el Talmud, els censors van substituir, de manera gairebé sistemàtica, el mot Guemarà, pel de Talmud. Expandeix els escrits de la Torà, i la llei jueva, i és la base de la major part de la literatura rabínica. El judaisme, considera al Talmud part de la seva tradició oral, i el Tanakh, (la Bíblia) com a part de la tradició escrita.

El Talmud pot complementar i explicar el Tanakh, però no pot contradir-lo. Aquest compendi literari és en gran part una suma de les polèmiques dels rabins experts i famosos en les qüestions de comportament religiós i moral, però alhora també conté una gran part d'aggadà, és a dir, llegenda, tradició o anècdota, que exemplifica la part teòrica.

Està dividit, com la Mixnà, en sis ordres, i cada ordre alhora en diferents tractats. Només 37 dels 63 tractats de la Mixnà tenen una explicació talmúdica en la Guemarà, ja que moltes de les mitsvot, ja no es practicaven quan es va redactar el Talmud babilònic, degut a la destrucció del Beit HaMiqdaix, el Temple de Jerusalem.

Estructura[modifica]

I - Zeraïm (llavors)[modifica]

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives a l'agricultura i a les benediccions; el seu tractat més llarg és el que tracta de les benediccions.

  • Berajot : (benediccions)
  • Peah : (cantonada, racó) tractata del fet que no cal segar les espigues de les cantoandes dels camps, a fi de deixar-ne a disposició dels pobres
  • Demai : (dubte) tractat sobre les precacucions que cal prendre per tal d'assegurar la puresa ritual, entre ells la col·lecta del delme
  • Kilayim : (mescles) tractat sobre els creuaments de llavors prohibits
  • Shevit : tractat sobre l'any sabàtic
  • Maaser Sheni : (segon delme)
  • Bikurim : (primícies) tractat de les ofrenes qu cal fer a la primera collita

II - Moed (festes)[modifica]

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives al calendari com el sàbat i les festes. Està compost per 12 tractats:

  • Shabbat : les lleis del Sàbat, principalment les trenta nou categories de treballs (melakhot) prohibits per la Torah, així com les prohibicions imposades pels savis (tannaïm) com precaucions suplementàries.
  • Eruvin : les lleis del Sàbat relatives als àmbits privats; la distància de 2000 amot al voltant del lloc de residència d'una persona, més enllà del qual no es pot anar el sàbat (te'houm chabbat), i ls mitjans d'augmentar aquesta distància en una direcció.
  • Pesahim : les lleis del hametz i de la matza, el sacrifici de Pasqua (Pessah) i el Seder.
  • Shekalim : les lleis sobre la taxa annual d'un mig-shekel que cadascú hauria de pagar, i que servia a finançar les offrenes comunitàries en ele Temple.
  • Yoma : les lleis de Yom Kippur (essencialment el servei del Temple durant aquest dia) i les lleis relatives a quest dia de dejuni.
  • Sucà : les lleis de Sucot, com la construcció de la sucà, i l'obligació de viure-hi, les Quatre Espècies, la festa de Simà Beit ha-Choeva que tenia lloc al Temple, i Hoshanna Rabba.
  • Beitzà : les lleis específiques à l'accompliment de treballs en dies de festa ; aproximació a les nombroses lleis de mouktsé que s'apliquen alhora al sàbat i a les festes.
  • Roix ha-Xanà : el procediment que permet determinar la data de la lluna nova, les regeles del chofar i l'ordre dels sons, les pregàries de Roix ha-Xanà.
  • Taanit : les pregàries especials afegides a les pregàries quotidianes per demanar la pluja, els dies de dejuni decretats durant els períodes de sequera, de guerra o de perill generalitzat, les lleis de Tisha Beav.
  • Meguilà : les lleis de Purim i de la lectura del Llibre d'Ester (Meguilà Esther), les lleis relatives a la sinagoga i la lectura de la Torah. Tractat en el qual es discuteix l'autenticitat l'alguns textos bíblics comparant els testimonis grecs i hebreus.
  • Moed Katan : les lleis de Hol ha-Moed (els Dies de Festes intermitges), les lleis del dol.
  • Haguigà : l'obligació que té cada home jueu adult de presentar-se al Temple amb ocasió de les Tres Festes de Pelegrinatge i l'ofrena específica que cada pelegrí duu en aquesta ocasió.

III - Naixim (dones)[modifica]

Aquest ordre tracta principalement de les lleis relatives al matrimoni i de temes relacionats com el divorci o la fidelitat conjugal, però també dels vots i del nazir. Està compost per 7 tractats :

  • Yevamot : (cunyades) traité des lleis del levirat, o matrimoni amb la vídua del germà.
  • Ketubot : (contractes matrimonials) tractat dels contractes de matrimoni i de les regles d'un bon matrimoni.
  • Nedarim : (vots) tractat de les lleis dels vots.
  • Nazir : (l'abstinent) tractat que evoca la visa dels ascetes i dóna regles de santificació, en particular al voltant del nezirat.
  • Sotà : (la perversa) tractat sobre la dona sospitosa d'infidelitat.
  • Guitín : (certificats de divorci) tractat sobre les lleis del divorci.
  • Kiduixín : (consagració nupcial) tractat sobre les lleis del matrimoni i adquisicions durant el matrimoni.

IV - Nezikín (danys)[modifica]

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives als drets civil i penal, a l'idolatria, l'ètica i la moral. Està compost per 8 tractats:

  • Bava Kama : (primera porta) tracta dels danys corporals i materials, i de la seva reparació
  • Bava Metzià : (porta intermitja) tractat de les lleis sobre els objectes perduts, els préstecs, els salaris
  • Bava Batra : (darrera porta) tractat sobre les associacions, vendes, herències
  • Sanedrí : tractat sobre els tribunals i el seu funcionament, i sobre els crims capitals
  • Makot : (càstigs corporals)
  • Xevuot : (juraments)
  • Eduyot (testimonis) : extractes de discussions i controvèrsies extretes de la Mishna
  • Avodah zarah : (cultes estrangers) tractat sobre la idolatria
  • Horayot : (decisió legal) tractat sobre les conseqüències de decisions errònies del Sanedrí

V - Kodaixim (objectes sagrats, sants)[modifica]

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives als escorxaments rituels (che'hita), als sacrificis i al Temple. Està composat per 10 tractats :

  • Zevahim : sacrificis
  • Menahot : ofrenes
  • Hulín : coses profanes, quotidianes
  • Behorot : primogènits
  • Arakhin : avaluació de persones i ofrenes
  • Temura : substitució - canvi d'animals destinats al Temple
  • Keritot : faltes castigades per la separació (mort sobtada)
  • Meilà : ús sacríleg deles propietats del Temple
  • Tamid : ofrenes permanents
  • Midot: dimensions del segon Temple

VI - Taharoth (pureses)[modifica]

Aquest ordre tracta principalment de les lleis relatives a la puresa i a l'impuresa rituals. Està composat per tractats molt curts, dels quals el principal és el nidah:

  • Keilim : (ustensilis) tracata de la puresa rutual dels objectes
  • Nega'im : (ferides) tracta de la impuresa lligada a la lepra
  • Nidah : (període d'aïllament) tracta de les regles d'impuresa relacionades amb la menstruació, l'embaràs o la sexualitat.
  • Yadayim : tracta de la puresa de les mans
  • 'Uktzim : tracta de la impuresa relacionada amb el marisc i els productes del mar.

Vegeu també[modifica]

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talmud de Babilònia Modifica l'enllaç a Wikidata