Guemarà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guemarà

La Guemarà i la Mixnà juntes formen el Talmud. La Mixnà és la base de la Llei oral, la Guemarà és el comentari de la Mixnà. El mot Guemarà, prové de גמר: (Gamar) que vol dir completar (en hebreu), o estudiar (en arameu).[1]

Els rabins de la Mixnà es coneixen com tannaim (singular Tanna תנא), els rabins de la Guemarà són anomenats Amoraïm (singular amora אמורא).[1]


Mixnà[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mixnà

La Mixnà (en hebreu מִשְׁנָה, "repetició") és la primera compilació integral de les lleis orals jueves. Fou redactada en hebreu per Rabí Yehudà ha-Nassí poc després de la destrucció del segon Temple de Jerusalem, jà que fins aquell moment els coneixements es transmetien oralment; després de la destrucció del Temple i amb el començament de les deportacions massives, Rabí Yehudà decidí posar per escrit una obra que reunís les ensenyances orals de les diverses escoles rabíniques, que ensenyaven les mateixes teories però de diferents maneres i amb mínimes discrepàncies, que foren registrades a la Mixnà. La resta de les ensenyances que no quedaren incloses a la Mixnà, es diuen "Tossefta" i "Baraita".[2]

Talmud[modifica | modifica el codi]

El Talmud
Article principal: Talmud

Durant els tres segles que varen seguir a la redacció de la Mixnà, els rabins de la Terra d'Israel i els de Babilònia van analitzar, debatre i discutir aquesta obra. Aquestes discussions van formar el nucli de la Guemarà (גמרא). Gemara vol dir "compliment" (del hebreu gamar גמר: "donar compliment") o "aprenentatge" (del arameu: "estudiar"). La Guemarà principalment es concentra en elavorar i desenvolupar les opinions dels Tannaim. Els rabins de la Guemarà són coneguts com els Amoraim (en singular Amora אמורא). La major part de la Guemara consisteix en l'analisi de la Mixnà. Una altra funció de la Guemarà es identificar la base bíblica correcta de cadascuna de les lleis que apareixen a la Mixnà.[1]

Hi ha dues versions del Talmud: el de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי), amb la Guemarà de la Terra d'Israel, i el babilònic (en hebreu: תלמוד בבלי), amb la Guemarà de Babilònia. Els dos comparteixen la mateixa Mixnà. La Guemarà, està en la seva major part escrita en arameu, però tots dos contenen fragments en hebreu, canviant fins i tot al mig d'una història, en canvi la llengua de tota la Mixnà és l'hebreu.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • The Essential Talmud: Thirtieth Anniversary Edition, Adin Steinsaltz (Basic Books, 2006). ISBN 0-465-08273-4
  • The Talmud: A Reference Guide, Adin Steinsaltz (Random House, 1996). ISBN 0-679-77367-3
  • Introduction to The Talmud and Midrash, H.L. Strack and G. Stemberger (Fortress Press, 1992). ISBN 0-567-09509-6
  • The infinite chain : Torah, masorah, and man, Nathan T. Lopes Cardozo (Targum Press and Philipp Feldheim, 1989). ISBN 978-0-944070-15-4

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 http://www.jewishencyclopedia.com/articles/14213-talmud#117 Jewish Encyclopedia.com
  2. http://www.jewishencyclopedia.com/articles/10879-mishnah Jewish Encyclopedia.com

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]