Amoraïm

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Acharonim Rixonim Gueonim Savoraim Tanaim Zugot

Els Amoraïm (en judeoarameu: אמוראים, en singular: אמורא) Amorà significa: "Aquells que diuen" o "Aquells que comenten", els Amoraïm, van ser els savis jueus que comentaven i transmetien els ensenyaments de la Torà, prenent com a base la Mixnà. El seu període s'estén aproximadament des de l'any 220 EC fins a l'any 350 EC a Israel i fins a l'any 500 EC a Babilònia.

Hi ha dues escoles d’Amoraïm d'acord on vivien, l'escola de la Terra d'Israel o l'escola de Babilònia. La finalització del període anterior, els Tanaïm, es produeix amb la mort del rabí Yehudà ha-Nassí (el príncep), autor de la Mixnà, el principal codi legal jueu (halacà) del judaisme rabínic.

Els Amoraïm es van caracteritzar pels seus comentaris, aclariments i complements de la Mixnà, que estan compilats en la Guemarà. Els dos cossos jurídics constitueixen el Talmud, del qual hi ha dues versions, el Talmud de Babilònia i el Talmud de Jerusalem. El període dels Amoraïm tradicionalment es divideix en 7 generacions pel seu estudi.