Nehemies
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 473 aC Judea |
| Mort | c. 403 aC (69/70 anys) Judea |
| Coper Artaxerxes I de Pèrsia | |
Governador Yehud Medinata (en)  | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Pare | Hachaliah (en) |
Nehemies, fill d'Helcies, oriünd d'una família de Jerusalem, coper d'Artaxerxes I de Pèrsia, i dues vegades athersatha o governador dels jueus tornats del captiveri a Babilònia; és conegut perquè fou el promotor de la restauració dels murs de Jerusalem i de la reforma religiosa.
El seu primer govern començà l'any vint d'Artaxerxes I (464-424, aC. Això és, l'any 444. Havent-se assabentat per un germà o parent proper seu, Hanani, que els murs de Jerusalem havien estat destruïts i les seves portes cremades, amb la llicencia i amples poders del rei de Pèrsia, anà de Susa a Jerusalem. Allà després d'inspeccionar de nit i amb gran cautela els murs de la ciutat, convocà als magistrats, nobles, sacerdots i el poble, i els feu saber els poders i facultats que tenia del rei i els animà a restaurar els murs de Jerusalem. Animats per Nehemies emprengueren la tasca la qual repartiren segons les diverses famílies, la reconstrucció de la muralla.
A aquest fet si oposà l'enveja dels pobles del voltant, i en especial dels samaritans, els caps dels quals eren Sanabal-lat, horonita: Tobies, amonita, i Gossem, àrab, els quals començaren per tractar als jueus de rebels i mofar-se de la seva construcció. Després tractaren d'anar contra Jerusalem per combatre amb els jueus i malbaratar la seva obra. Però assabentat d'aquestes intencions Nehemies, armà als jueus de Jerusalem amb espases, arcs i llances i els disposà al voltant del mur, i així desbaratà els plans dels enemics. A més d'això, ordenà que a partir de llavors la meitat dels joves treballés i l'altra meitat estigués disposada a la lluita amb llances, escuts, arcs i cotes de malla, i també els que treballaven portaven l'espasa a la cintura o la tenien a punt per a qualsevol escomesa sobtada.
.jpg)
Un altre obstacle a la construcció del murs era l'avarícia dels rics que oprimien als pobres, els quals tractaven ja de vendre els seus fills i filles i d'hipotecar els seus camps, vinyes i cases per a pagar els seus deutes i impostos. Nehemies reuní als rics, els posà davant els ulls la generositat amb la que ell i els seus germans prestaven diners als pobres sense exigir-los res, i els menà i els feu jurar que tornarien als pobres les seves cases, camps, vinyes i olivarers, i que no els i exigirien res. El mateix Heremies era un model de generositat; ell mateix treballava en la construcció dels murs, i en els dotze anys del seu govern no s'aprofità dels altres, i de la seva pròpia taula donava menjar a més de 150 persones.
A aquests obstacles s'afegiren les intrigues i paranys contra Nehemies. Sanbal-lat i Gossem l'invitaren per quatre vegades a tractar amb ells en el camp d'Ono. Després Sanbal-lat l'envià una carta acusant-lo de rebel contra el rei de Pèrsia. També induïren amb diners a alguns falsos profetes Semeies i Noadia, a enganyar en Nehemies. Semeies volgué persuadir-lo que es tanqués amb ell en el temple perquè els seus enemics volien matar-lo, però Nehemies descobrí el seu parany i que estava venut. Malgrat tot això els murs s'acabaren, si posaren les portes, i Nehemies ordenà que es tanquessin i que posessin per torn guàrdia i les guardessin. La ciutat era gran però poc poblada. Llavors molts s'oferiren a habitar a Jerusalem, i habitaren en aquesta els prínceps del poble i dels plebeus, de déu parts una, i el recompte dels habitants el feu Nehemies. A la restauració dels murs seguí la festa de la seva solemne dedicació.
A Nehemies, així com a Esdres, es degué també la reforma religiosa i la solemne renovació de l'aliança amb Déu. Reunit el poble a Jerusalem, a la plaça davant de la porta de les aigües, començà el dia primer del mes VII la lectura pública de la llei, que durà els set dies de la festa dels tabernacles. El dia 24 del mateix mes, previ al dejuni i la separació de tots els estrangers, la penitència dels seus pecats i després de la lectura i de la llarga oració que feren els levites, renovaren solemnement els israelites el seu antic pacte i aliança amb Déu. Aquest pacte solemne el consignaren per escrit i els subscriviren els principals d'entre els israelites, dels sacerdots, levites, etc.i al cap de totes les signatures figura la de Nehemies, athersatha, fill d'Haquelai.
Complit el termini de dotze anys concedit pel rei, Nehemies tornà de Jerusalem a Susa l'any 32 del regnat d'Artaxerxes I (433). Quant de temps va restar absent, no se sap. Però en tornar a Jerusalem, en el seu segon govern, hagué de corregir alguns abusos.
Aquest fou Nehemies, un dels barons més insignes del poble d'Israel després del captiveri. L'Eclesiàstic celebra la seva memòria perquè restaurà els murs de Jerusalem, reparà les seves ruïnes i restablí les portes. D'ell se'n diu en el segon llibre dels Macabeus que reuní els llibres sagrats i formà una biblioteca en la qual estaven el llibre dels Reis, dels Profetes, de David i les cartes dels reis de Pèrsia i de les ofrenes.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàgs. 98-99, ISBN 84-239-4538-3
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nehemies |