Judaisme hel·lenístic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Judaisme hel·lenístic era una forma de Judaisme al món antic que combinava la tradició religiosa jueva amb elements de la cultura grega. Fins a la caiguda de l'Imperi Romà i les conquestes musulmanes del Mediterrani oriental, els principals centres del Judaisme hel·lenístic eren Alexandria (Egipte) i Antioquia (actual Turquia meridional), els dos establiments urbans grecs principals de la zona de l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord, tots dos fundats a la fi del segle iv aC per les conquestes d'Alexandre el Gran. El Judaisme hel·lenístic també va existir a Jerusalem durant el període del Segon Temple, on hi va haver un conflicte entre hel·lenitzants i tradicionalistes (de vegades anomenats judaïtzants).

El resultat literari més destacat del contacte entre la cultura del Judaisme del Segon Temple i l'hel·lenística és la traducció Septuaginta de la Bíblia hebrea des de l'hebreu bíblic i l'arameu bíblic al grec koiné, específicament, al grec koiné jueu. També són notables els tractats filosòfics i ètics de Filó i les obres historiogràfiques d'altres autors jueus hel·lenístics.[1][2]

El declivi del judaisme hel·lenístic va començar el segle II dC, i encara no se'n coneixen les causes. És possible que fos marginat, parcialment absorbit o que es convertís en el grec comú del Cristianisme primerenc centrat a Antioquia i en les seves tradicions, com l'Església Catòlica Melquita i l'Església Ortodoxa d'Antioquia.

Referències[modifica]

  1. Walter, N. Jüdisch-hellenistische Literatur vor Philon von Alexandrien (unter Ausschluss der Historiker), ANRW II: 20.1.67-120
  2. Barr, James. «Chapter 3 - Hebrew, Aramaic and Greek in the Hellenistic age». A: The Cambridge history of Judaism. Volume 2: The Hellenistic Age. 1. publ.. Cambridge: Cambridge University Press, 1989, p. 79-114. ISBN 9781139055123.