Diàspora jueva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Diàspora jueva
De la sèrie d'articles sobre
Judaisme
Jews in Europe.svg
Població jueva a Europa (2005)

La diàspora jueva (en hebreu Galut גלות; en jiddisch Golus) es refereix a la dispersió dels jueus arreu el món. Originalment es va utilitzar per a referir-se a l'exili dels jueus del Regne de Judà el 586 aC a Babilònia, i després per l'exili provocat per la destrucció de Jerusalem pels romans el 135 dC El terme, però, també es refereix als moviments històrics de la població jueva dispersa, i el seu desenvolupament cultural a les nacions on es van establir. En aquest sentit la fi de la diàspora està representada per la creació de l'estat d'Israel el 1948.

A més de representar històricament l'exili del poble, la diàspora està relacionada amb la religió jueva. Primerament es veu com a càstig de Déu pels pecats d'idolatria comesos abans de la captivitat babilònica. També, la Tanakh conté nombroses profecies sobre el retorn del poble a la Terra Promesa dels "confinis de la Terra". D'acord a algunes profecies de la Tanakh, el retorn anúncia l'arribada del messies. Per això, el concepte de la diàspora, des del seu començament, la seva relació amb un territori físic, i la seva fi, amb el retorn del poble, està lligat a la religió jueva.

El terme "diàspora", en un sentit menys estricte, també es fa servir per a referir-se a la dispersió de qualsevol grup religiós o ètnic fora del seu lloc originari, com en el cas dels gitanos.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diàspora jueva Modifica l'enllaç a Wikidata