Ídix

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jiddisch)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaÍdix
ייִדיש
Tipus subjecte–verb–objecte, llengua V2, llengua nominativo-acusativa, llengua accentuada i llengua fusional
Parlants
3 milions (est. 1991)
Parlants nadius 1.200.000
Parlat a L'Argentina, EUA, Israel i d'altres, especialment d'Europa de l'Est
Oficial a Suècia com a llengua minoritària, a Bielorússia i a la Província autònoma dels Hebreus.
Autòcton de asquenazites
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
grup alemany
alt alemany
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet hebreu
Institució de normalització YIVO
Estudiat per Yiddish studies Tradueix
Història history of Yiddish Tradueix
Codis
ISO 639-1 yi
ISO 639-2 yid
ISO 639-3 yid
SIL ydd
Glottolog yidd1255
Ethnologue.com yid
IETF yi
Modifica les dades a Wikidata

L'ídix[1][2][3] o jiddisch[4] és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establits a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. S'escriu normalment en l'alfabet hebreu. Era una llengua molt parlada, però durant el segle xx va patir una brutal decadència, que es va iniciar amb l'Holocaust, el genocidi per part dels nazis de milions de jueus, la major part dels quals eren parlants d'esta llengua. Actualment, no se sap quanta gent la parla i les estimacions no arriben més enllà dels quatre milions. Pràcticament no en queda cap parlant al territori original, però sí escampats per arreu del món.

La seua filiació és: llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.

«Potser l'ídix és una llengua moribunda, però és l’única llengua que conec bé. L'ídix és la meua llengua materna i res del que ve de la mare no mor mai de veres.» Isaac Bashevis Singer.

Geografia[modifica]

Fa uns segles l'ídix es localitzava sobretot a Alemanya, que va ser el bressol de la llengua. Després de la Segona Guerra Mundial, els parlants es van escampar per tot el món. Actualment hi ha comunitats importants de parlants d'ídix a: Ucraïna, Romania, Polònia, Hongria, Lituània, Bielorússia, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Estònia, Letònia, Moldàvia, Panamà, Puerto Rico, Rússia, Sud-àfrica, Uruguai i els Estats Units. Les ciutats amb més percentatge de parlants d'ídix són: Cracòvia, Wrocław, Varsòvia, Vílnius, Lviv, Txernivtsí, Odessa i Kíev

Història[modifica]

L'etnònim ídix vol dir jueu (adjectiu) i hi ha qui considera que ve de la paraula alemanya Jüdische, és a dir, jueu.

La llengua prové d'una variant de l'alt alemany mitjà escrita en caràcters hebreus. Forma part del grup de les llengües germàniques.

Els jueus han sigut perseguits en moltes ocasions de la història i este fet va propiciar que emigraren sovint i estigueren en contacte amb moltes cultures. És per això que la llengua dels jueus ha pres paraules i construccions de diversos idiomes, especialment eslaus.

Els primers textos en ídix són del segle XIV. Les posteriors migracions jueues cap a l'est d'Europa estenen la llengua, la qual és molt parlada a Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia i Hongria.

Va ser una de les moltes llengües oficials de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial els parlants d'ídix van patir la diàspora, la qual cosa va fer que s'estenguera cap als Estats Units i Llatinoamèrica, particularment a l'Argentina. Es va produir un abandonament massiu de la llengua, sobretot després de decidir que l'idioma del nou estat d'Israel no seria l'ídix, sinó l'hebreu. Van aparéixer molts prejuïns envers la llengua, fonamentats en la creença que la verdadera llengua dels jueus era l'hebreu i no l'ídix.

És una llengua literària i el seu màxim exponent és l'escriptor estatunidenc Isaac Singer, premi Nobel el 1978.

S'estudia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. És una de les llengües oficials de Rússia i Bielorússia, però no ho és a Israel, on l'hebreu és l'única llengua jueua oficial. S'escriu principalment en l'alfabet hebreu, encara que assenyalant les vocals. També s'escriu en l'alfabet llatí, segons la pronunciació de l'ídix de Lituània. La modalitat actualment normativitzada es basa en l'ídix d'Ucraïna.

Parada d'autobús en ídix a Kiryas Joel, als Estats Units

Varietats i dialectes[modifica]

Quan parlem de l'ídix ens referim habitualment a l'anomenat ídix oriental, tot i que existix també una altra varietat, l'ídix occidental, que correspondria a la població jueua que no va emigrar d'Alemanya. Es parlava abans de l'holocaust a Alemanya, Holanda, Suïssa, Alsàcia, Txèquia, Eslovàquia i l'oest d'Hongria. Ambdós varietats són mútuament intel·ligibles. L'ídix occidental és considerat hui en dia una llengua en vies d'extinció o ja extinta, a causa l'extermini nazi. Abans de la Segona Guerra Mundial era una llengua parlada per milers de persones.

Dialectes:

Nombre de parlants[modifica]

No tenim gaires dades sobre el nombre de parlants, i fins i tot hi ha qui la considera una llengua extinta. Les estimacions per a l'ídix són d'uns 4 milions per a l'Europa de l'Est, 250.000 per a Israel i els Estats Units, i 500.000 a la resta del món.

S'estima que pràcticament el 100% dels parlants d'ídix són bilingües amb altres llengües (anglés, rus, hebreu, ucraïnés, etc.)

Gramàtica[modifica]

Pàgina del diccionari ídix-hebreu-llatí-alemany (en ordre de dreta a esquerra) d'Elies Levita.

L'ídix és bàsicament alemany amb préstecs eslaus, anglesos i semítics. Presenta respecte de l'alemany un sistema gramatical simplificat.

Lèxic[modifica]

(Com que l'ídix s'escriu en alfabet hebreu, ací utilitzarem també la transcripció fonètica de les paraules en alfabet llatí). A continuació donem la correspondència en ídix de diverses paraules catalanes, utilitzant una transcripció fonètica de les paraules ídix en l'alfabet llatí:

  • on vu װוּ
  • saber visn װיסן
  • jueu yid ייִד
  • noi yingl ייִנגל
  • vi vayn װײַן
  • no neyn נײן
  • hora sho שעה
  • porta tir טיר
  • molt zeyer זײער
  • un eyns אײנס
  • dos tsvey צװײ
  • tres dray דרײַ
  • quatre fir פֿיר
  • cinc finf פֿינף
  • sis zeks זעקס
  • set zibn זיבן
  • vuit akht אַכט
  • nou nayn נײַן
  • deu tsen צען

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Ídix». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Ídix, única forma normativa segons l'IEC». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 març 2018]. «Pronunciat "ídix" (AFI: [íðiʃ])»
  3. «"Ídix" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 2 novembre 2018].
  4. «Jiddisch segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 19 març 2017]. «Pronunciat "iídix" (AFI: [jíðiʃ])»

Bibliografia[modifica]

  • Baumgarten, Jean (transl. and ed. Jerold C. Frakes), Introduction to Old Yiddish Literature, Oxford University Press, Oxford, 2005, ISBN 0-19-927633-1.
  • Cohen, David (Rabbi), Yiddish: A Holy Language, Mesorah Publications, Nova York, 2004 (en hebreu).
  • Estraikh, Guennadi, Soviet Yiddish: Language Planning and Linguistic Development, Clarendon Press, Oxford, 1999, ISBN 0-19-818479-4.
  • Fishman, David E., The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press, Pittsburgh, 2005, ISBN 0-8229-4272-0.
  • Fishman, Joshua A. (ed.), Never Say Die: A Thousand Years of Yiddish in Jewish Life and Letters, Mouton Publishers, The Hague, 1981, ISBN 90-279-7978-2 (in Yiddish and English).
  • Frakes, Jerold C., Early Yiddish Texts 1100-1750, Oxford University Press, Oxford, 2004, ISBN 0-19-926614-X.
  • Jacobs, Neil G., Yiddish: A Linguistic Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2005, ISBN 0-521-77215-X.
  • Katz, Dovid, Grammar of the Yiddish Language, Duckworth, London, 1987, ISBN 0-7156-2161-0.
  • Katz, Dovid, Words on Fire: The Unfinished Story of Yiddish, Basic Books, New York, 2004, ISBN 0-465-03728-3.
  • Kriwaczek, Paul, Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation, Weidenfeld & Nicolson, London, 2005, ISBN 0-297-82941-6.
  • Lansky, Aaron, Outwitting History: How a Young Man Rescued a Million Books and Saved a Vanishing Civilisation, Algonquin Books, Chapel Hill, 2004, ISBN 1-56512-429-4.
  • Liptzin, Sol, A History of Yiddish Literature, Jonathan David Publishers, Middle Village, NY, 1972, ISBN 0-8246-0124-6.
  • Schaechter, Mordkhe, The Standardized Yiddish Orthography: Rules of Yiddish Spelling, 6th ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-25-0 (in Yiddish and English).
  • Shandler, Jeffrey, Adventures in Yiddishland: Postvernacular Language and Culture, University of California Press, Berkeley, 2006, ISBN 0-520-24416-8.
  • Weinreich, Uriel. College Yiddish: an Introduction to the Yiddish language and to Jewish Life and Culture, 6th revised ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-26-9 (in Yiddish and English).
  • Weinstein, Miriam, Yiddish: A Nation of Words, Ballentine Books, New York, 2001, ISBN 0-345-44730-1.
  • Wex, Michael, Born to Kvetch: Yiddish Language and Culture in All Its Moods, St. Martin's Press, New York, 2005, ISBN 0-312-30741-1.
  • Wexler, Paul, Two-Tiered Relexification in Yiddish: Jews, Sorbs, Khazars, and the Kiev-Polessian Dialect, Berlin, New York, Mouton de Gruyter, 2002, ISBN 3-11-017258-5.

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en ídix
de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ídix Modifica l'enllaç a Wikidata