Max Weinreich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMax Weinreich
Biografia
Naixement22 abril 1894 Modifica el valor a Wikidata
Kuldīga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Marburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÍdix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióLingüista, historiador de la literatura i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorYivo Institute for Jewish Research (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsUriel Weinreich Modifica el valor a Wikidata
Premis

Max Weinreich (en jiddisch: מאַקס ווײַנרײַך; Kuldīga, 22 d'abril de 1896Nova York, 29 de gener de 1969) fou un lingüista que va tenir un rol destacat pel que fa a la divulgació i difusió del jiddisch als Estats Units. Va ser un especialista de sociolingüística i de jiddish.[1] Fou pare del lingüista Uriel Weinreich i tingué com a alumne a Joshua Fishman. Va traduir Sigmund Freud i Ernst Toller al jiddish.

Obres[modifica]

  • History of the Yiddish Language (Volumes 1 and 2) ed. Paul (Hershl) Glasser. New Haven: Yale University Press, 2008.[2]
  • Hitler's professors: the Part of Scholarship in Germany's Crimes Against the Jewish People. New Haven: Yale University Press, 1999.
  • History of the Yiddish language. trans. Shlomo Noble, with the assistance of Joshua A. Fishman. Chicago: University of Chicago Press, 1980. [Footnotes omitted.]
  • Bilder fun der yidisher literaturgeshikhte fun di onheybn biz Mendele Moykher-Sforim, 1928.
  • Das Jiddische Wissenschaftliche Institut ("Jiwo") die wissenschaftliche Zentralstelle des Ostjudentums, 1931.
  • Fun beyde zaytn ployt: dos shturemdike lebn fun Uri Kovnern, dem nihilist, 1955
  • Geschichte der jiddischen Sprachforschung. herausgegeben von Jerold C. Frakes, 1993
  • Di geshikhte fun beyzn beyz, 1937.
  • Geshikhte fun der yidisher shprakh: bagrifn, faktn, metodn, 1973.
  • Hitlers profesorn : heylek fun der daytsher visnshaft in daytshland farbrekhns kegn yidishn folk. Nyu-York: Yidisher visnshaftlekher institut, Historishe sektsye, 1947.
  • Mekhires-Yosef: ... aroysgenumen fun seyfer "Tam ve-yashar" un fun andere sforim ..., 1923.
  • Der Onheyb: zamlbukh far literatur un visnshaft, redaktirt fun D. Aynhorn, Sh. Gorelik, M. Vaynraykh, 1922.
  • Oysgeklibene shriftn, unter der redaktsye fun Shmuel Rozhanski, 1974.
  • Der oytser fun der yidisher shprakh fun Nokhem Stutshkov; unter der redaktsye fun Maks Vaynraykh, c. 1950
  • Praktishe gramatik fun der yidisher shprakh F. Haylperin un M. Vaynraykh, 1929.
  • Shtaplen fir etyudn tsu der yidisher shprakhvisnshaft un literaturgeshikhte, 1923.
  • Shturemvint bilder fun der yidisher geshikhte in zibtsntn yorhundert
  • Di shvartse pintelekh. Vilne: Yidisher visnshaftlekher institut, 1939.
  • Di Yidishe visnshaft in der heyntiker tsayt. Nyu-York: 1941.

Referències[modifica]

Fonts[modifica]

  • David E. Fishman, The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press (2005), ISBN 0-8229-4272-0.
  • Gershon David Hundert, YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe, Yale University Press (2008), ISBN 0-300-11903-8.