Ídix

Ídix
יידיש
	;
Tipus	llengua, macrollengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	1.000.000 (2010 )
Autòcton de	asquenazites
Estat	Austràlia, Àustria, Argentina, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Brasil, Regne Unit, Hongria, Alemanya, Israel, Canadà, Costa Rica, Letònia, Lituània, Mèxic, Moldàvia, Països Baixos, Panamà, Polònia, Rússia, Romania, Estats Units d'Amèrica, Ucraïna, Uruguai, França, Suïssa, Suècia, Estònia i Sud-àfrica
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües germàniques; llengües germàniques occidentals; alt alemany
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet basat en escriptura hebrea i alfabet hebreu
Institució de normalització	YIVO
Estudiat per	Estudis d'ídix
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Història	història de l'ídix
Codis
ISO 639-1	yi
ISO 639-2	yid
ISO 639-3	yid
Glottolog	yidd1255
Linguasphere	52-ACB-g
Ethnologue	yid
ASCL	1303
IETF	yi
Endangered languages	2990

L'ídix^[1]^[2]^[3] o jiddisch^[4] és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establerts a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental. S'escriu normalment en l'alfabet hebreu. Era una llengua molt parlada, però durant el segle xx va patir una brutal decadència, que es va iniciar amb l'Holocaust, el genocidi per part dels nazis de milions de jueus, la major part dels quals eren parlants d'aquesta llengua. Actualment, no se sap quanta gent la parla i les estimacions no arriben més enllà dels quatre milions. No en queda pràcticament cap parlant al territori original, però sí escampats per arreu del món.

La seua filiació és: llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.

«Potser l'ídix és una llengua moribunda, però és l'única llengua que conec bé. L'ídix és la meua llengua materna i res del que ve de la mare no mor mai de veres.» Isaac Bashevis Singer.

Geografia[modifica]

Fa uns segles l'ídix es localitzava sobretot a Alemanya, que va ser el bressol de la llengua. Després de la Segona Guerra Mundial, els parlants es van escampar per tot el món. Actualment, hi ha comunitats importants de parlants d'ídix a: Ucraïna, Romania, Polònia, Hongria, Lituània, Bielorússia, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Canadà, Estònia, Letònia, Moldàvia, Panamà, Puerto Rico, Rússia, Sud-àfrica, Uruguai i els Estats Units. Les ciutats amb més percentatge de parlants d'ídix són: Cracòvia, Wrocław, Varsòvia, Vílnius, Lviv, Txernivtsí, Odessa i Kíev.

Història[modifica]

L'etnònim ídix vol dir jueu (adjectiu) i hi ha qui considera que ve de la paraula alemanya Jüdische, és a dir, jueu.

La llengua prové d'una variant de l'alt alemany mitjà escrita en caràcters hebreus. Forma part del grup de les llengües germàniques.

Els jueus han sigut perseguits en moltes ocasions de la història i aquest fet va propiciar que emigraren sovint i estigueren en contacte amb moltes cultures. És per això que la llengua dels jueus ha pres paraules i construccions de diversos idiomes, especialment eslaus.

Els primers textos en ídix són del segle xiv. Les posteriors migracions jueves cap a l'est d'Europa estenen la llengua, la qual és molt parlada a Bielorússia, Ucraïna, Lituània, Polònia i Hongria.

Va ser una de les moltes llengües oficials de la Unió Soviètica. Després de la Segona Guerra Mundial els parlants d'ídix van patir la diàspora, la qual cosa va fer que s'estenguera cap als Estats Units i Llatinoamèrica, particularment a l'Argentina. Es va produir un abandonament massiu de la llengua, sobretot després de decidir que l'idioma del nou estat d'Israel no seria l'ídix, sinó l'hebreu. Van aparèixer molts prejudicis envers la llengua, fonamentats en la creença que la verdadera llengua dels jueus era l'hebreu i no l'ídix.

És una llengua literària i el seu màxim exponent és l'escriptor estatunidenc Isaac Singer, premi Nobel el 1978.

S'estudia a la Universitat Hebrea de Jerusalem. És una de les llengües oficials de Rússia i Bielorússia, però no ho és a Israel, on l'hebreu és l'única llengua jueva oficial. S'escriu principalment en l'alfabet hebreu, encara que assenyalant les vocals. També s'escriu en l'alfabet llatí, segons la pronunciació de l'ídix de Lituània. La modalitat actualment normativitzada es basa en l'ídix d'Ucraïna.

Varietats i dialectes[modifica]

Quan parlem de l'ídix ens referim habitualment a l'anomenat ídix oriental, tot i que existeix també una altra varietat, l'ídix occidental, que correspondria a la població jueva que no va emigrar d'Alemanya. Es parlava abans de l'holocaust a Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Alsàcia, Txèquia, Eslovàquia i l'oest d'Hongria. Ambdues varietats són mútuament intel·ligibles. L'ídix occidental és considerat avui en dia una llengua en vies d'extinció o ja extinta, a causa l'extermini nazi. Abans de la Segona Guerra Mundial era una llengua parlada per milers de persones.

Dialectes:

Per a l'ídix occidental:
- ídix sud-occidental (sud d'Alemanya, Suïssa i Alsàcia)
- ídix mig-occidental (centre d'Alemanya i parts de l'antiga Txecoslovàquia)
- ídix nord-occidental (nord d'Alemanya i Holanda)
Per a l'ídix oriental:
- ídix sud-oriental (Ucraïna i Romania)
- ídix mig-oriental (Polònia i Hongria)
- ídix nord-oriental (Lituània i Bielorússia)

Nombre de parlants[modifica]

No hi ha gaires dades sobre el nombre de parlants, encara que les estimacions són d'uns 4 milions per a l'Europa de l'Est, 250.000 per a Israel i els Estats Units, i 500.000 a la resta del món.

S'estima que pràcticament el 100% dels parlants d'ídix són bilingües amb altres llengües (anglès, rus, hebreu, ucraïnès, etc.)

Gramàtica[modifica]

L'ídix és bàsicament alemany amb préstecs eslaus, anglesos i semítics. Presenta respecte de l'alemany un sistema gramatical simplificat.

Les vocals alemanyes se simplifiquen o evolucionen: la a llarga es pronuncia com una o, com per exemple: en alemany, Vater; en ídix, Foter (escrit פֿאָטער).
Té tres gèneres i dos nombres.
Posseeix cas genitiu, amb el morfema "-s".
El verb manté l'estructura de l'alemany.
Hi ha un article definit ("der" masculí, "di" femení i "dos" neutre) i un d'indefinit ("a/an").

Lèxic[modifica]

Com que l'ídix s'escriu en alfabet hebreu, ací utilitzarem també la transcripció fonètica de les paraules en alfabet llatí. A continuació donem la correspondència en ídix de diverses paraules catalanes, utilitzant una transcripció fonètica de les paraules ídix en l'alfabet llatí:

on vu װוּ
saber visn װיסן
jueu yid ייִד
noi yingl ייִנגל
vi vayn װײַן
no neyn נײן
hora sho שעה
porta tir טיר
molt zeyer זײער
un eyns אײנס
dos tsvey צװײ
tres dray דרײַ
quatre fir פֿיר
cinc finf פֿינף
sis zeks זעקס
set zibn זיבן
vuit akht אַכט
nou nayn נײַן
deu tsen צען

Referències[modifica]

↑ «Ídix». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ «Ídix, única forma normativa segons l'IEC». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 març 2018]. «Pronunciat "ídix" (AFI: [íðiʃ])»
↑ «"Ídix" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 2 novembre 2018].
↑ «Jiddisch segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 19 març 2017]. «Pronunciat "iídix" (AFI: [jíðiʃ])»

Bibliografia[modifica]

Baumgarten, Jean (transl. and ed. Jerold C. Frakes), Introduction to Old Yiddish Literature, Oxford University Press, Oxford, 2005, ISBN 0-19-927633-1.
Cohen, David (Rabbi), Yiddish: A Holy Language, Mesorah Publications, Nova York, 2004 (en hebreu).
Estraikh, Guennadi, Soviet Yiddish: Language Planning and Linguistic Development, Clarendon Press, Oxford, 1999, ISBN 0-19-818479-4.
Fishman, David E., The Rise of Modern Yiddish Culture, University of Pittsburgh Press, Pittsburgh, 2005, ISBN 0-8229-4272-0.
Fishman, Joshua A. (ed.), Never Say Die: A Thousand Years of Yiddish in Jewish Life and Letters, Mouton Publishers, The Hague, 1981, ISBN 90-279-7978-2 (in Yiddish and English).
Frakes, Jerold C., Early Yiddish Texts 1100-1750, Oxford University Press, Oxford, 2004, ISBN 0-19-926614-X.
Jacobs, Neil G., Yiddish: A Linguistic Introduction, Cambridge University Press, Cambridge, 2005, ISBN 0-521-77215-X.
Katz, Dovid, Grammar of the Yiddish Language, Duckworth, London, 1987, ISBN 0-7156-2161-0.
Katz, Dovid, Words on Fire: The Unfinished Story of Yiddish, Basic Books, New York, 2004, ISBN 0-465-03728-3.
Kriwaczek, Paul, Yiddish Civilization: The Rise and Fall of a Forgotten Nation, Weidenfeld & Nicolson, London, 2005, ISBN 0-297-82941-6.
Lansky, Aaron, Outwitting History: How a Young Man Rescued a Million Books and Saved a Vanishing Civilisation, Algonquin Books, Chapel Hill, 2004, ISBN 1-56512-429-4.
Liptzin, Sol, A History of Yiddish Literature, Jonathan David Publishers, Middle Village, NY, 1972, ISBN 0-8246-0124-6.
Schaechter, Mordkhe, The Standardized Yiddish Orthography: Rules of Yiddish Spelling, 6th ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-25-0 (in Yiddish and English).
Shandler, Jeffrey, Adventures in Yiddishland: Postvernacular Language and Culture, University of California Press, Berkeley, 2006, ISBN 0-520-24416-8.
Weinreich, Uriel. College Yiddish: an Introduction to the Yiddish language and to Jewish Life and Culture, 6th revised ed., YIVO Institute for Jewish Research, New York, 1999, ISBN 0-914512-26-9 (in Yiddish and English).
Weinstein, Miriam, Yiddish: A Nation of Words, Ballentine Books, New York, 2001, ISBN 0-345-44730-1.
Wex, Michael, Born to Kvetch: Yiddish Language and Culture in All Its Moods, St. Martin's Press, New York, 2005, ISBN 0-312-30741-1.
Wexler, Paul, Two-Tiered Relexification in Yiddish: Jews, Sorbs, Khazars, and the Kiev-Polessian Dialect, Berlin, New York, Mouton de Gruyter, 2002,