Macrollengua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Àrab dialectal.
Dialectes xinesos.

Macrollengua (de l'anglès macrolanguage), en lingüística, és una categoria introduïda per l'estàndard internacional ISO-639[1] que generalment designa a una llengua que existeix en forma de diferents varietats, no necessàriament intercomprensibles, però que per certes raons es consideren formes dialectals d'una mateixa llengua. En sentit lingüístic, moltes vegades es refereix a un grup de diverses llengües estrictament emparentades sense tenir cadascuna un nom específic i que per motius culturals, religiosos, etc., es consideren, no obstant això, una sola llengua. Algunes vegades s'empra el terme referint-se a diglòssia: quan existeixen diverses parles derivades d'una llengua més antiga o «clàssica», però que aquesta segueix estant en ús per facilitar la comunicació entre els parlants de les varietats populars.

L'ús d'aquesta categoria de macrollengua ha estat aplicat en la 16a edició de l'Ethnologue.[2] Són macrollengües, per exemple: l'àrab, el xinès, el nàhuatl, el quítxua, el sard i diverses llengües indígenes del món. Les macrollengües són registrades i catalogades per l'organització SIL International.

Llista de macrollengües[modifica]

Distribució geogràfica de les principals divisions de la família quítxua.
Mapa dialectal de l'inuktitut

Aquesta llista només inclou dades específiques del SIL:

ISO 639-1 ISO 639-2 ISO 639-3 Nombre de
variants
inintel·ligibles
Nom de
la macrollengua
ak aka aka 2 akan
ar ara ara 30 àrab
ay aym aym 2 aimarà
az aze aze 2 àzeri
(-) bal bal 3 balutxi
(-) bik bik 5 bikol
(-) bua bua 3 buriat
(-) chm chm 2 mari (Rússia)
cr cre cre 6 cree
(-) del del 2 Lenape
(-) den den 2 slave (Atapascana)
(-) din din 5 dinka
(-) doi doi 2 dogri (macro)
fa fas/per fas 2 persa
ff ful ful 9 ful
(-) gba gba 5 gbaya (RCF)
(-) gon gon 2 gondi
(-) grb grb 5 grebo
gn grn grn 5 guaraní
(-) hai hai 2 haida
sh (-) hbs 3 serbocroata
(-) hmn hmn 21 hmong
iu iku iku 2 inuktitut
ik ipk ipk 2 inupiaq
ja jpn jpn 7 llengües japòniques
(-) jrb jrb 5 judeoàrab
kr kau kau 3 kanuri
(-) kok kok 2 konkani (genèric)
kv kom kom 2 komi
kg kon kon 3 kongo
(-) kpe kpe 2 kpelle
ku kur kur 3 kurd
(-) lah lah 8 lahnda
(-) man man 7 mandinga
mg mlg mlg 10 malgaix
(-) mix mix 4 mixe
mn mon mon 2 mongol
ms msa/may msa 13 malai (genèric)
(-) mwr mwr 6 marwari
(-) nah nah 28 nàhuatl
no nor nor 2 noruec
oc oci oci 5 occità (post 1500); Provençal
oj oji oji 7 ojibwa
om orm orm 4 oromo
ps pus pus 3 paixto
qu que que 44 quítxua
(-) raj raj 6 rajashtani
(-) rom rom 7 romaní
sq sqi/alb sqi 4 albanès
sc srd srd 4 sard
sw swa swa 2 swahili
(-) syr syr 2 siríac
(-) tmh tmh 4 tamaixec
uz uzb uzb 2 usbec
yi yid yid 2 jiddisch
(-) zap zap 58 zapoteca
za zha zha 2 zhuang
zh zho/chi zho 13 xinès

Referències[modifica]

  1. «Scope of denotation for language identifiers». SIL International.
  2. Lewis, M. Paul, ed. 2009. Ethnologue. Dallas: SIL International

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]