Komi
| Per a altres significats, vegeu «Komi (desambiguació)». |
| Коми кыв i 𐍚𐍩𐍜𐍙 𐍚𐍧𐍛 | |
|---|---|
| Altres noms | Komi ziriè |
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 219.100 |
| Oficial a | República de Komi |
| Autòcton de | komis, República de Komi, krai de Perm i óblast de Kírov |
| Estat | República de Komi, Krai de Perm |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües pèrmiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, antic alfabet pèrmic i alfabet Molodtsov |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-1 | kv |
| ISO 639-2 | kom |
| ISO 639-3 | kom |
| Glottolog | komi1267 |
| Ethnologue | kom |
| UNESCO | 373 |
| IETF | kv |
El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt. El seu nom prové de kommu «pàtria», kom «tímal», peix tòtem de l'ètnia o komi mort «gent del Kama». Els russos els anomenaren serjane o ziriè,[1] que potser prové del komi i vol dir «cervesa». El nom compost (komi-ziriè) sovint s'empra per a distingir-lo del komi-permià, malgrat que són dues llengües tan properes que sovint es consideren variants d'una mateixa llengua komi.
Segons xifres del 1989, la llengua komi és parlada pel 74,6% dels komis.
Dialectes
[modifica]El komi té deu dialectes: Prisiktivkarski, Nijnevitxegodski, Srednevitxegodski, Luzsko-letski, Verkhnesisolski, Verkhnevitxegodski, Petxorski, Ijemski, Vimski i Udorski. El prisiktivkarski és parlat a la regió de Siktivkar i és la base de la llengua estandarditzada. la divisió dialectal es basa primordialment en l'ús dels fonemes v i l, mentre que alguns es distingeixen per la palatalització de s i t.
Característiques
[modifica]El komi (komi-ziriè) es diferencia del komi-permià en:
- Al permià l'accent és mòbil, mentre que al komi és fix en una síl·laba.
- En algunes paraules començades en vocals del permià corresponen al komi començades en v-. Per exemple, od'ź en permià i vod'ź en ziriè, que significa antic.
- El sufix -t del permià correspon a -d en komi. Per exemple tercer es diu kujimαt (permià), koimαd (ziriè), harmad(ik) (hongarès).
- El sufix del considerat «cas consecutiu» -la (que serveix per indicar moviment cap a un lloc) manca en el permià, que fa servir els sufixos -vin i -vαt, que manquen en el komi.
Alfabet komi
[modifica]Està basat en l'alfabet ciríl·lic amb algunes consonants pròpies: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, І/і, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «komi | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 agost 2023].