Llengües ugrofineses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües ugrofineses
Distribució
geogràfica:
Europa central, Escandinàvia i nord de Sibèria
Classificació
genètica
:
Llengües uralianes
Subdivisions:
Llengües ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos

Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes. A diferència de moltes de les altres llengües parlades a Europa, les llengües ugrofineses no formen part de la família de llengües indoeuropees. Les llengües uralianes inclouen també les llengües samoièdiques, i alguns lingüistes usen els termes ugrofinès i uralià com a sinònims. Moltes de les més petites llengües ugrofineses estan en perill d'extinció.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El lloc d'origen del protofinoúgric, la hipotètica protollengua de les modernes llengües finoúgriques, no és localitzable. L'àrea que es correspon amb l'actual Rússia europea central i nord (això és, a l'oest dels Urals) és la zona que s'estima com a més probable, per a una època que dataria del tercer mil·lenni aC. Això és suggerit per la gran diversitat interfamiliar en l'àmbit de la zona mitjana del Volga; tres branques ben diferenciades de la família, mordovià, mari i permià, són localitzades en aquesta regió. També determinats noms reconstruïts de plantes i animals (per exemple, pícees, pi siberià, avet siberià, etc.) són congruents amb aquesta localització. El protofinoúgric reconstruït conté estrangerismes presos de l'indoirànic, especialment les paraules per a mel i abella, probablement de l'època que les tribus indoiràniques (com els escites i els sàrmates) van habitar les estepes euroasiàtiques.

Hi ha proves que abans de l'arribada de les tribus de llengua eslava a l'àrea de l'actual Rússia, parlants d'ugrofinès podrien haver-se dispersat al llarg de tota l'àrea entre els Urals i el mar Bàltic. Aquesta era la distribució de la cultura de pintes de ceràmica (Comb Ceramic Culture), una cultura de l'edat de pedra que sembla adequar-se a la poblacions de parlants de finoúgric, c. 4200 aC – c. 2000 dC. Hi ha hagut intents de relacionar les llengües ugrofineses amb les llengües indoeuropees, però no hi ha suficients similituds per a vincular-les amb alguna certesa. Existeixen semblants terminacions flexives, però el fet que estiguin o no genèticament relacionades és irresoluble. El lèxic comú no atribuïble a préstecs és molt escàs, i no s'han establert lleis fonètiques. Per contra, s'ha suggerit que les llengües germàniques van evolucionar a partir d'una llengua indoeuropea com el cèltic imposat sobre un substrat finès, encara que no n'hi ha proves suficientment satisfactòries.

Una part del lèxic finobàltic no és compartit amb la resta de les llengües ugrofineses, cosa que pot ésser deguda a un substrat prefinès, que pot coincidir en part amb el substrat de les llengües bàltiques indoeuropees. Amb relació a les llengües sami (lapó), s'ha suggerit la hipòtesi que els antecessors del samis parlaven originalment una llengua diferent, però que van adoptar la seva llengua actual sota la pressió dels seus veïns parlants de finès. La teoria que l'origen de l'ugrofinès es correspon amb una extensa àrea del nord d'Europa ha rebut més suport de les dades arqueològiques i genètiques que dels resultats lingüístics. Especialment, Kalevi Wiik ha afirmat que el protofinoúgric fou la llengua original en la major part de l'Europa central i nord, i que els primers parlants d'ugrofinès i les seves llengües es van originar en el territori de la moderna Ucraïna durant l'últim període glacial, quan la totalitat del nord d'Europa va ser coberta pel gel. Aquesta hipòtesi, no obstant això, ha estat rebutjada per gairebé tots els experts en lingüística comparada de l'ugrofinès; el model de Wiik ha estat criticat per confondre conceptes genètics, arqueològics i lingüístics, i molts experts veuen la teoria com a pseudocientífica.

Classificació[modifica | modifica el codi]

És generalment acceptat que la subfamília ugrofinesa de les llengües uralianes té els membres:

Vocabulari comú[modifica | modifica el codi]

Aquí hi ha una petita mostra de vocabulary uràlic (basat en l'Encyclopædia Britannica i Hakkinen 1979).

Català Finès Estonià Sami septentrional Inari Sami Mari Komi Khanti Hongarès Fino-Ugric reconstrucït
cor sydän, sydäm- süda, südam- - - šüm śələm səm szív *śiδä(-mɜ) / *śüδä(-mɜ)
faldilla syli süli salla, sala solla šəl syl jöl öl *süle / *sile
vena suoni soon suotna, suona suona šön sən jan ér *sōne / *se̮ne
anar mennä, men- minna, min- mannat moonnađ mije- mun- mən- menni, megy *mene-
peix kala kala guolli, guoli kyeli kol - kul hal *kala
käsi, käte-
gen. käden, part. kättä
käsi, kät-
gen. käe, part. kätt
giehta, gieđa kieta kit ki köt kéz *käte
ull silmä silm čalbmi, čalmmi čalme šinča śin sem szem *śilmä
un yksi, yhte-
gen. yhden, part. yhtä
üks, üht-
gen. ühe, part. üht(e)
okta, ovtta ohta ikte ət'ik ĭt - *ykte
dos kaksi, kahte-
gen. kahden, part. kahta
kaks, kaht-
gen. kahe, part. kaht(e)
guokte kyeh´ti kokət kyk kät kettő/két *kakta / *käktä
tres kolme kolm golbma kulma kumət kujim koləm három *kolme / *kulme
gel jää jää jiekŋa, jieŋa jiena ij ji jöŋk jég *jäŋe
poll täi täi dihkki tikke tij toj tögtəm tetű *täje

(Notes ortogràfiques: La hacek (š) denota articulació postalveolar, mentre que l'acent (ś) denota una articulació palatal secundària. La lletra finesa 'y' [y] representa el mateix fonema (una [i] arrodonida) com la lletra 'ü' en altres idiomes. La veu aspirant dental [ð] és l'origen del fines estàndard 'd', que es pronuncia de manera diferent en cada dialecte. El mateix so és marcat amb la lletra đ en les parles sami. La 'č' sami és una postalveolar africada sorda [ʧ].)

Nombres[modifica | modifica el codi]

Els nombre d’1 a 10 en fines, estonià, võro, sami septentrional, erzya, Meadow Mari, Mansi, hongarès, i Proto-Fino-Úgric.

Nombre Finès Estonià Võro Sami septentrional Inari Sami Erzia Meadow Mari Mansi Hongarès Proto-F-U
1 yksi üks ütś okta ohta vejke ikte akva egy *ykte
2 kaksi kaks katś guokte kyeh´ti kavto kokət kityg kettő *kakte
3 kolme kolm kolm golbma kulma kolmo kumət hurum három *kolm-
4 neljä neli nelli njeallje nelji ńiľe nələt nila négy *neljä-
5 viisi viis viiś vihtta vitta veƭe wizət at öt *vit(t)e
6 kuusi kuus kuuś guhtta kutta koto kuδət hot hat *kut(t)e
7 seitsemän seitse säidse čieža čiččam śiśem šəmət sat hét N/A
8 kahdeksan kaheksa katõsa gávcci käävci kavkso kandaš(e) ńololov nyolc N/A
9 yhdeksän üheksa ütesä ovcci oovce vejkse indeš(e) ontolov kilenc N/A
10 kymmenen kümme kümme logi love kemeń lu lov tíz N/A

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Benkő, Loránd: Etymologisches Wörterbuch des Ungarischen (Diccionari etimològic d'hongarès). Budapest: Akadémiai Kiadó, 1992-1997., ISBN 963-05-6227-8
  • Collinder, Björn: Fenno-Ugric Vocabulary. Uppsala, 1955, ISBN 3-87118-187-0.
  • Collinder, Björn: An introduction to the Uralic languages. Berkely, California
  • Campbell, Lyle: Historical Linguistics: An Introduction. Edinburgh University Press 1998.
  • Csepregi Márta (ed.): Finnugor kalauz (Finno-Ugric Guide). Budapest: Panoráma, 1998., ISBN 963-243-862-0
  • Encyclopædia Britannica 15th ed.: Languages of the World: Uralic languages. Chicago, 1990.
  • Häkkinen, Kaisa: Suomalais-ugrilaisten kielten etymologisen tutkimuksen asemasta ja ongelmista (Sobre la situació i problemes en la recerca etimològica de les llengües ugrofineses) (1979), in Nykysuomen rakenne ja kehitys (Structure and development of modern Finnish) volume 2, (NRJK 2) Pieksämäki 1984, ISBN 951-717-360-1.
  • Laakso, Johanna: Karhunkieli. Pyyhkäisyjä suomalais-ugrilaisten kielten tutkimukseen (A Bear Tongue. Views on the Research of the Finno-Ugric Languages). Helsinki: SKS, 1999.
  • Laakso, Johanna (ed.): Uralilaiset kansat (Uralic Peoples). Porvoo - Hèlsinki - Juva: WSOY, 1992, ISBN 951-0-16485-2.
  • Marcantonio, Angela: What Is the Linguistic Evidence to Support the Uralic Theory or Theories? - A Linguistica Uralica 40, 1, pp 40–45, 2004.
  • Marcantonio, Angela: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. 2003.
  • Marcantonio, Angela, Pirjo Nummenaho, and Michela Salvagni: The "Ugric-Turkic Battle": A Critical Review. A Linguistica Uralica 37, 2, pp 81–102, 2001. Online version.
  • Ruhlen, Merritt, A Guide to the World's languages, Stanford, California (1987), pp. 64–71.
  • Sammallahti, Pekka: Historical phonology of the Uralic languages. - In: Denis Sinor (ed.), The Uralic languages. Description, history and foreign influences. Leiden - New York - København - Köln: Brill, 1998.
  • Sammallahti, Pekka, Matti Morottaja: Säämi - suoma - säämi škovlasänikirje (Inari Sami - finès - Inari Sami School Dictionary). Helsset/Hèlsinki: Ruovttueatnan gielaid dutkanguovddaš/Kotimaisten kielten tutkimuskeskus, 1983, ISBN 951-9475-36-2.
  • Sammallahti, Pekka: Sámi - suoma - sámi sátnegirji (Northern Sami - finès - Northern Sami Dictionary). Ohcejohka/Utsjoki: Girjegiisá, 1993, ISBN 951-8939-28-4.
  • Sinor, Denis (ed.): Studies in Finno-Ugric Linguistics: In Honor of Alo Raun (Indiana University Uralic and Altaic Series : Volume 131). Indiana Univ Research, 1977, ISBN 0-933070-00-4.
  • Vikør, Lars S. (ed.): Fenno-Ugric. In: The Nordic Languages. Their Status and Interrelations. Novus Press, pp. 62–74, 1993.
  • Wiik, Kalevi: Eurooppalaisten juuret, Atena Kustannus Oy. Finland, 2002.
  • (rus) Языки народов СССР III. Финно-угорские и самодийские языки (Languages of the Peoples in the USSR III. Finno-Ugric and Samoyedic Languages). (rus) Москва (Moscow): (rus) Наука (Nauka), 1966. (rus)
  • A magyar szókészlet finnugor elemei. Etimológiai szótár (The Hungarian Vocabulary of Finno-Ugric Origin. Diccionari etimològic). Budapest: Akadémiai Kiadó, 1967-1978.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]