Erzya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Erza)
Infotaula de llenguaErzya
Эрзянь Кель
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants500.000 [cal citació]
Parlants nadius96.860 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aMordòvia Modifica el valor a Wikidata
Oficial aMordòvia
Autòcton deUrals
EstatRússia, Armènia, Azerbaidjan, Estònia, Kazakhstan, Kirguizstan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües fino-volgaiques
llengües mordovianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2myv
ISO 639-3myv
Glottologerzy1239 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-AAD-aa Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuemyv Modifica el valor a Wikidata
UNESCO350 Modifica el valor a Wikidata
IETFmyv Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3207 Modifica el valor a Wikidata
Cartell trilingüe a Saransk (Rússia) en rus, mokxa i erzya.

L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per unes 500.000 persones al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saràtov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.[1]

Hom també pot trobar una diàspora a Armènia, Estònia, Kazakhstan i els altres nous estats de l'Àsia central. L'erzya és escrit en alfabet ciríl·lic sense gaires modificacions de la variant usada pel rus. A Mordòvia, l'erzya és cooficial amb el moksha i el rus.

La llengua pertany a les llengües mordovianes[2] de les llengües fino-volgaiques una sub-branca de les llengües ugrofineses. L'erzya és força proper al mokxa, però és diferenciat en llur fonètica, morfologia i vocabulari. El seu codi SIL és MYV i el ISO 639-2, myv[3]

Característiques[modifica]

L'alfabet està format per les següents lletres: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я. Totes provenen de l'alfabet ciríl·lic però amb alguna lligadura històrica.[4]

La llengua presenta harmonia vocàlica que afecta a la morfologia, de manera que els afixos presenten diversos al·lomorfs, uns amb vocals anteriors i els altres amb vocals posteriors que s'apliquen segons el context sil·làbic. Presenta un inventari de consonants mitjà, amb més presència de sons pertanyents als punts d'articulació alveolars i palatals. No conté en canvi cap diftong i el nombre de vocals és dels menors de la família lingüística.

Referències[modifica]

  1. Sharonova, Elena A. (et al) «The Erzya and Moksha plots about the family and conjugal relations of Gods and People». Proceedings of SOCIOINT 2018- 5th International Conference on Education, Social Sciences and Humanities, 2-4 July 2018- Dubai, U.A.E., 2018, pàg. 131-137.
  2. Prina, Federica. National Minorities in Putin's Russia: Diversity and Assimilation (en anglès). Routledge, 2015-10-05, p. 35. ISBN 978-1-317-67244-9. 
  3. Rueter, Jack «The Erzya Language. Where is it spoken?» (en anglès). Études finno-ougriennes, 45, 01-12-2013. DOI: 10.4000/efo.1829. ISSN: 0071-2051.
  4. Abraham, Werner; Leisiö, Larisa. Passivization and Typology: Form and function (en anglès). John Benjamins Publishing, 2006-09-20. ISBN 978-90-272-9325-1. 

Bibliografia[modifica]

  • A.I. Bryzhinskiy, O.V. Pashutina, Ye.I. Chernov. Писатели Мордовии Биобиблиографический справочник. Saransk: Mordovskoye Knizhnoye Izdatelystvo, 2001. ISBN 5-7595-1386-9.
  • Vasilij D'omin. Сюконян тенк... Эрзянь писательде ёвтнемат. Saransk, 2005. ISBN 5-7595-1665-5.
  • Ksenija Djordjevic & Jean-Leo Leonard. Parlons Mordve. Paris: L'Harmattan, 2006, ISBN 2-296-00147-5.
  • D.V. Tsygankin. Память запечатленная в слове: Словарь географических названий республики Мордовия. Saransk, 2005. ISBN 5-7493-0780-8.

Enllaços externs[modifica]

Hi ha una edició en erzya de la Viquipèdia