Tatarstan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tatarstan
Респу́блика Татарста́н
Татарстан Республикасы
Bandera de la república del Tatarstan Escut de la república del Tatarstan
(bandera) (escut)
Localització
Mapa Tartarstan a Rússia
Estat
• Subjecte federal
• Districte federal
• Regió econòmica
Flag of Russia.svg Rússia
República
Volga
Volga
Gentilici tàtar, tàtara o tàrtar, tàrtara
Idioma Rus
Tàtar
Superfície 67.836 km²
Població (2005)
  • Densitat
3,779,265 hab.
55,71 hab/km²
Coordenades 55° 33′ N, 50° 56′ E / 55.550°N,50.933°E / 55.550; 50.933Coord.: 55° 33′ N, 50° 56′ E / 55.550°N,50.933°E / 55.550; 50.933
Dirigents:
• President:

Rustam Minnikhanov
Capital Kazan
Web
Mapa del Tatarstan

El Tatarstan (en tàtar Татарстан Республикасы o Tatarstan Respublikası segons l'escriptura llatina; en rus Респу́блика Татарста́н Respúblika Tatarstan) o Tatària és una república (subjecte federal) europea de la Federació Russa. La capital és Kazan o Qazan, per tant es coneix els seus habitants, uns 3.773.000, com a tàtars de Kazan, per distingir-los dels tàtars d'altres repúbliques.

Limita al nord amb Udmúrtia i la província de Kírov, a l'est amb Baixkíria i la província d'Orenburg, al sud amb la província de Samara i la d'Uliànovsk, i a l'oest amb Txuvàixia i Marí El.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El territori del país és força pla, travessat només per les altures del Volga (Privóljskaia Vozvíxennost'), turons que no arriben als 400 metres. De fet, el 90 % del territori tàtar es troba uns 200 metres sobre el nivell del mar. L'alçària màxima, el Bugulma-Belibei, només té 343 metres. Orogràficament es divideix en tres regions:

  • El Cisvolga, a la banda dreta.
  • El Ciskama, al nord.
  • El Transkama, al sud i sud-est del riu.

El país és banyat pels nombrosos afluents del Volga (Idel), tals com el Kazanka, Kama, Ik, Ària (Ärä), Bedenga (Bidanggë), Ilet (Illät), Bèlaia, Bolxoi Txeremxan (Zur Chirmesän), Zai (Zäy), Viatka (Nokrat), Tsilna (Chïnlï) i Sviaga (Zöya). El riu té aquí l'embassament de Kúibixev, equivalent a un gran llac; amb 6.450 km², és el més gran d'Europa i el tercer més gran del món. El 18 % del territori de la república és ocupat per boscos.

Economia[modifica | modifica el codi]

La riquesa econòmica del Tatarstan es basa en la producció petroliera: 2.600 milions de tones produïdes del 1946 fins ara. Actualment, les reserves petrolieres del país s'estimen en 0,8-1,0 bilions de tones. Els jaciments més coneguts són els de Romàixkinskoie, Novo-Ielkhóvskoie, Pervomàiskoye i Bondiújskoie. Junt amb el petroli, també s'extrau gas natural (40 m³ per tona de petroli). També tenen imporntants reserves de carbó, lignit, coure, grava, grafit, fosfats i altres. I importants reserves d'aigua (24.000 milions m³).

El sòl és força fèrtil i divers, i cobreix una tercer part del territori. També hi destaca la ramaderia de vaques, ovelles i animals de pell fina.

El Tatarstan és un país força industrialitzat, amb un gran nombre d'indústries químiques (cautxú, fibres sintètiques, plàstics i adobs, així com la petrolera Tatneft), construccions mecàniques (les d'avions Tupolev i Iliúixin i la de camions Kazmaz, i també compressors, cuines de gas, equipaments petroliers i aparells mèdics) i alimentàries. Endemés, Kazan és un important port fluvial per on circula bona part del comerç de les regions veïnes. Però el 98 % de les empreses són dirigides des de Moscou i amb tècnics forasters.

Població[modifica | modifica el codi]

  • Població: 3.779.265 (2002)
    • Urbana: 2.790.661 (73,8%)
    • Rural: 988.604 (26,2%)
    • Masculina: 1.749.050 (46,3%)
    • Femenina: 2.030.215 (53,7%)
  • Grups ètnics

Segons el cens del 2002, els tàtars són el 52,9% de la població de la república. Altres grups inclouen els russos (39,5%), txuvaixos (3,4%), udmurts (24.207, el 0,6%), ucraïnesos (24.016, el 0,6%), mordovians (23.702, el 0,6%), maris (18.787, el 0,5%) i un grapat de grups petits amb menys del 0,5% de la població.

cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Tàtars 1.421.514 (48,8%) 1.345.195 (47,2%) 1.536.430 (49,1%) 1.641.603 (47,6%) 1.765.404 (48,5%) 2.000.116 (52,9%)
Russos 1.250.667 (42,9%) 1.252.413 (43,9%) 1.382.738 (42,4%) 1.516.023 (44,0%) 1.575.361 (43,3%) 1.492.602 (39,5%)
Txuvaixos 138.935 (4,8%) 143.552 (5,0%) 153.496 (4,9%) 147.088 (4,3%) 134.221 (3,7%) 126.532 (3,3%)
Altres 104.161 (3,6%) 109.257 (3,8%) 112.574 (3,6%) 140.698 (4,1%) 166.756 (4,6%) 160.015 (4,2%)

Al Tatarstan el rus és llengua oficial juntament amb el tàtar. Segons la llei federal russa del 2002 (Sobre les llengües dels pobles de la Federació Russa), l'alfabet oficial és el ciríl·lic. El govern del Tatarstan, els grups a favor dels drets humans i alguns intel·lectuals russos s'oposen aferrissadament a aquesta llei.[1][2] Les religions majoritàries del Tatarstan són l'islam i el cristianisme ortodox.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lost Cosmonaut: Observations of an Anti-tourist, de Daniel Kalder.
  • The Model of Tatarstan: Under President Mintimer Shaimiev, de Ravil Bukharàiev.
  • The Volga Tatars: A Profile in National Resilience, d'Azadeayse Rorlich.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tatarstan Modifica l'enllaç a Wikidata
Escut del Tatarstan Ciutats del Tatarstan Bandera del Tatarstan
Capital: Kazan

Agriz | Almétievsk | Aznakàievo | Bavlí | Bólgar | Bugulmà | Buïnsk | Ielàbuga | Laíxevo | Leninogorsk | Mamadix | Mendeléievsk | Menzelinsk | Nàberejnie Txelní | Nijnekamsk | Nurlat | Tetiúixi | Txístopol | Zaïnsk | Zelenodolsk