Nikolai Lobatxevski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNikolai Ivànovitx Lobatxevski
Никола́й Ива́нович Лобаче́вский
Lobachevsky.jpg
modifica
Biografia
Naixement20 novembre 1792 (Julià) modifica
Nijni Nóvgorod modifica
Mort12 febrer 1856 (Julià) modifica (63 anys)
Kazan modifica
Lloc d'enterramentCementiri d'Arskoe, Kazan 55° 47′ 34″ N, 49° 09′ 22″ E / 55.79278°N,49.15611°E / 55.79278; 49.15611
Dades personals
FormacióUniversitat de Kazan
Conegut perGeometria no euclidiana
Activitat
Director de tesiJohann Christian Martin Bartels modifica
Camp de treballGeometria, àlgebra, anàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat i trigonometria modifica
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Kazan
Membre de
ProfessorsJohann Christian Martin Bartels i Karl Friedrich Fuchs modifica
AlumnesJoseph A. Bolzano (en) Tradueix, Nikolai Zinin, Alexander Popov (en) Tradueix i Erast Yanishevsky (en) Tradueix modifica
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralNikolai Brashman modifica
Premis
Signatura
Nikolay Lobachevsky signature.jpg modifica

Nikolai Ivànovitx Lobatxevski (Nijni Nóvgorod, 1 de desembre de 1792 - Kazan, 24 de febrer de 1856) fou un matemàtic rus del segle xix.

Biografia[modifica]

Estudià a la Universitat de Kazan, en la qual, i malgrat la seva conducta, va ser defensat pel seu mestre i tutor Martin Bartels. Hi ensenyà des de 1812 fins a 1846; arribà a ser professor de matemàtiques el 1823. També va ser rector de la universitat de 1827 fins a 1846.

El seu pare era Ivan Maksimòvitx Lobatxevski, que va treballar en una oficina relacionada amb les inspeccions agrícoles. La mare de Nikolai Ivànovitx es deia Praskovia Alexandrovna Lobatxevskaia. Era una família pobra i Nikolai Ivànovitx n'era un dels tres fills. El pare va morir l'any 1800 quan Nikolai tenia set anys. La seva mare es va traslladar amb els tres fills a la ciutat de Kazan, a la part oest de Rússia, a la vora de Sibèria. Allà, a Kazan, van estudiar a l'Institut d'Ensenyament Mitjà, gràcies a una beca concedida pel govern. Nikolai Ivànovitx va ingressar a l'Institut l'any 1802.

Entre els principals èxits del també conegut pels seus col·legues com Arochexchivitki, hi ha la demostració de diverses conjectures relacionades amb el càlcul tensorial aplicats a vectors en l'espai de Hilbert.

Va ser un dels primers a aplicar un tractament crític als postulats fonamentals de la geometria euclidiana. És considerat per aquest motiu el pare de les geometries no euclidianes.

Amb independència de l'hongarès János Bolyai i de l'alemany Carl Friedrich Gauss, Lobachevski descobrí un sistema de geometria no euclidiana. Abans de Lobatxesvski, els matemàtics intentaven deduir el cinquè postulat d'Euclides a partir dels altres axiomes, però Lobatxevski es va dedicar a desenvolupar una geometria en la qual el cinquè postulat podia no ser cert, o millor dit, no ser vàlid; per això, entre altres qüestions, va proposar un sistema geomètric basat en la hipòtesi de l'angle agut segons la qual en un pla, per un punt fix passen com a mínim 2 paral·leles a una recta; en realitat, aquesta solució dóna noció de l'existència de triangles corbs.

Entre les seves obres destaquen Sobre els principis de la geometria (1829) i Geometria imaginària (1835).

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Lobatxevski