William Kingdon Clifford

No s'ha de confondre amb William Clifford.

William Kingdon Clifford

Biografia
Naixement	4 maig 1845 Exeter (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort	3 març 1879 (33 anys) Illa de Madeira (Regne de Portugal)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cementiri de Highgate 51° 34′ 00″ N, 0° 08′ 39″ O Tomba de William Kingdon Clifford
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Cambridge - doctor (–1868) Trinity College (1863–1867) King's College de Londres (1860–1863)
Activitat
Camp de treball	Àlgebra
Ocupació	matemàtic, filòsof, professor universitari
Ocupador	University College de Londres (1871–1879) Trinity College (1868–1871)
Membre de	Royal Society
Professors	Percival Frost
Influències	Georg Friedrich Bernhard Riemann
Obra
Obres destacables Àlgebra de Clifford forma de Clifford-Klein Funció de Bessel-Clifford Tor de Clifford Paral·leles de Clifford Teorema dels divisors especials de Clifford Teoremes del cercle de Clifford (1878) Elements of Dynamic (1879) Lectures and essays (1885) The common sense of the exact sciences
Família
Cònjuge	Lucy Clifford
Fills	Ethel Clifford
Pares	William Clifford   i Frances Kingdon
Premis
(1874)  Membre de la Royal Society
Signatura

William Kingdon Clifford (Exeter, 4 de maig de 1845 - Illa de Madeira, 3 de març de 1879) va ser un matemàtic anglès que també va escriure sobre filosofia. Juntament amb Hermann Grassmann és el fundador del que ara es coneix com a àlgebra geomètrica, sent un cas especial les àlgebres de Clifford, denominades així en el seu honor, i que són usades contemporàniament en la física matemàtica. Va ser el primer a proposar que la gravitació és la manifestació d'una geometria subjacent. En el terreny de la Filosofia va ser partidari de no creure en allò del que no es tenen proves, per aquest motiu fos considerat enemic de la teologia.

Vida i obra

La seva mare va morir abans que ell complís els deu anys i el seu pare, William Clifford, un llibreter, regidor i jutge de pau, es va tornar a casar. Va rebre la seva primera escolarització a Exeter fins que el 1860 es va matricular al King's College de Londres on es va graduar el 1863. A continuació, amb una petita beca, va ingressar al Trinity College (Cambridge) en el qual va obtenir el seu títol el 1868. El 1866, abans de titular-se, ja havia estat escollit membre de la Societat Matemàtica de Londres.

Malgrat el seu escepticisme religiós (d'estudiant s'havia negat a signar els "trenta-nou articles", el credo de l'església anglicana), el 1868 va ser nomenat fellow del Trinity College, però només hi va romandre fins el 1871, quan va passar a ser professor del University College de Londres.

Tomba del matrimoni Clifford a Londres.

El 1875 es va casar amb Sophia Lucy Jane Lane, més coneguda com Lucy Clifford o Mrs. K.W. Clifford, qui, anys després esdevindria una coneguda dramaturga i novel·lista i amb qui va tenir dues filles. La primavera de 1876 es va començat a manifestar la seva greu malaltia pulmonar que, malgrat les seves estances a la Mediterrània va empitjora notablement a començaments de 1878. Buscant una millora, va viatjar a Madeira, però desafortunadament no va ser suficient i va morir en aquesta illa el març de 1879. La seva esposa, Lucy, va traslladar les seves despulles a Londres, per a ser enterrades al cementiri de Highgate on ella mateixa també va ser enterrada, en morir el 1929.

L'obra de Clifford es por classificar en cinc categories, que el propi Clifford mai va arribar a presentar com un tot coherent: 1) matemàtiques, 2) física especulativa, 3) metafísica especulativa, 4) divulgació dels avenços científics i 5) històries infantils. La seva intenció era fusionar-les totes en forma de llibre amb el títol The Creed of Science (El credo de la ciència), del que va deixar escrit el seu esquema, però que mai es va arribar a escriure.

Els seus Mathematical Papers van editats de forma pòstuma el 1882 per Robert Tucker.

Bibliografia

• Gilbody, Robert Samuel «William Kingdon Clifford: An unconventional mind» (en anglès). University of New England, Thesis, 2014, pàg. 1-227.
• Nencka, Hanna; Bourguignon, Jean Pierre (eds.). Geometry and Nature: In Memory of W.K. Clifford (en anglès). American Mathematical Society, 1997. ISBN 0-8218-0607-6. 
• Newman, James R. «William Kingdon Clifford» (en anglès). Scientific American, Vol. 188, Num. 2, 1953, pàg. 78-85. ISSN: 0036-8733.
• Pollock, Frederick. «Introduction». A: Leslie Stephen, Frederick Pollock (eds.). Lectures and Essays by the late William Kingdon Clifford, Vol. 1 (en anglès). MacMillan & Co., 1879, p. 1-73. ISBN 978-0-1258-7445-8. 
• Richards, Joan L. Mathematical Visions: The Pursuit of Geometry in Victorian England (en anglès). Academic Press, 1988. ISBN 978-0-1258-7445-8. 
• Rooney, Joe. «William Kingdon Clifford 1845-1879». A: Marco Ceccarelli (ed.). Distinguished Figures in Mechanism and Machine Science (en anglès). Sptinger, 2007, p. 79-116. ISBN 978-1-4020-6365-7. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Kingdon Clifford» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• North, John D. «Clifford, William Kingdon» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 novembre 2017].
• Lewis, Albert C. «Clifford, William Kingdon» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2006. [Consulta: 16 gener 2026].
• «William Kingdon Clifford» (en anglès). Rncyclopaedia Britannica, 2002. [Consulta: 16 gener 2026].