Nikolai Ivànovitx Lobatxevski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nikolai Ivànovitx Lobatxevski
Никола́й Ива́нович Лобаче́вский
Nikolay Ivanovich Lobachevsky.jpeg
Naixement 1 desembre 1792
Nijni Nóvgorod
Mort 24 de febrer de 1856(1856-02-24) (als 63 anys)
Kazan, Imperi Rus
Sepultura Cementiri d'Arskoe, Kazan
55° 47′ 34″ N, 49° 09′ 22″ E / 55.79278°N,49.15611°E / 55.79278; 49.15611
Alma mater Universitat de Kazan
Es coneix per Geometria no euclidiana
Camp científic matemàtic i catedràtic d'universitat
Institució Universitat de Kazan
Influències de Martin Bartels
Va influir a Eugenio Beltrami
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Nikolai Ivànovitx Lobatxevski (Nijni Nóvgorod, 1 de desembre de 1792 - Kazan, 24 de febrer de 1856) fou un matemàtic rus del segle XIX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a la Universitat de Kazan, en la qual, i malgrat la seva conducta, va ser defensat pel seu mestre i tutor Martin Bartels. Hi ensenyà des de 1812 fins a 1846; arribà a ser professor de matemàtiques el 1823. També va ser rector de la universitat de 1827 fins a 1846.

El seu pare era Ivan Maksimòvitx Lobatxevski, que va treballar en una oficina relacionada amb les inspeccions agrícoles. La mare de Nikolai Ivànovitx es deia Praskovia Alexandrovna Lobatxevskaia. Era una família pobra i Nikolai Ivànovitx n'era un dels tres fills. El pare va morir l'any 1800 quan Nikolai tenia set anys. La seva mare es va traslladar amb els tres fills a la ciutat de Kazan, a la part oest de Rússia, a la vora de Sibèria. Allà, a Kazan, van estudiar a l'Institut d'Ensenyament Mitjà, gràcies a una beca concedida pel govern. Nikolai Ivànovitx va ingressar a l'Institut l'any 1802.

Entre els principals èxits del també conegut pels seus col·legues com Arochexchivitki, hi ha la demostració de diverses conjectures relacionades amb el càlcul tensorial aplicats a vectors en l'espai de Hilbert.

Va ser un dels primers a aplicar un tractament crític als postulats fonamentals de la geometria euclidiana. És considerat per aquest motiu el pare de les geometries no euclidianes.

Amb independència de l'hongarès János Bolyai i de l'alemany Carl Friedrich Gauss, Lobachevski descobrí un sistema de geometria no euclidiana. Abans de Lobatxesvski, els matemàtics intentaven deduir el cinquè postulat d'Euclides a partir dels altres axiomes, però Lobatxevski es va dedicar a desenvolupar una geometria en la qual el cinquè postulat podia no ser cert, o millor dit, no ser vàlid; per això, entre altres qüestions, va proposar un sistema geomètric basat en la hipòtesi de l'angle agut segons la qual en un pla, per un punt fix passen com a mínim 2 paral·leles a una recta; en realitat, aquesta solució dóna noció de l'existència de triangles corbs.

Entre les seves obres destaquen Sobre els principis de la geometria (1829) i Geometria imaginària (1835).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Ivànovitx Lobatxevski Modifica l'enllaç a Wikidata