Stephen Hawking

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaStephen Hawking

Stephen Hawking el 1974 als locals de la NASA. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Stephen William Hawking Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Esclerosi lateral amiotròfica Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturaabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Càtedra Lucasiana
1979 – 2009
← James LighthillMichael Green → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócap valor Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity Hall, Cambridge - doctorat (1962–1966)
University College - física (1959–1962)
St Albans School (1952–)
Universitat de Cambridge
St Albans High School for Girls (en) Tradueix
Byron House School Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaProperties of expanding universes  (1966 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDennis Sciama Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRelativitat general, gravetat quàntica, física teòrica, cosmologia, matemàtiques aplicades, Univers i forat negre Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic teòric, cosmòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Perimeter de Física Teòrica (2008–2018), mort de la persona
Gonville and Caius College, investigador post-doc (1965–1969)
Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge (1962–1965)
Universitat de Cambridge (–2018), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentAteisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDennis Sciama Modifica el valor a Wikidata
Influències
Trajectòria
  Equip Competició
- University College Boat Club (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralDon Page, Wu Zhongchao (en) Tradueix, Marika Taylor, Fay Dowker, Bruce Allen, Raphael Bousso (en) Tradueix, Bernard Carr, Christophe Galfard, Malcolm Perry, Raymond Laflamme, Thomas Hertog, Gary Gibbons, Jonathan Halliwell (en) Tradueix, Christopher Pope (en) Tradueix, Ian Gordon Moss (en) Tradueix, Andrew Chamblin (en) Tradueix, Peter David D'Eath (en) Tradueix, Nicholas P. Warner (en) Tradueix, Alan Yuille (en) Tradueix, James D. E. Grant (en) Tradueix, Harvey Reall (en) Tradueix, Simon Frederick Ross (en) Tradueix, Friedel Epple (en) Tradueix, James Sparks (en) Tradueix, Mike Cassidy (en) Tradueix, Paul Davis (en) Tradueix, Mike Fawcett (en) Tradueix, Justin D. Hayward (en) Tradueix, Christopher J. Hunter (en) Tradueix, Alan Lapedes (en) Tradueix, Julian Luttrell (en) Tradueix, Oisin MacConamhna (en) Tradueix, Tim Prestidge (en) Tradueix, Chris Prior (en) Tradueix, Paul Shellard, Brian Whitt (en) Tradueix, Zhong Chao Wu (en) Tradueix, Daksh Lohiya (en) Tradueix, Stephen Theodore Siklos (en) Tradueix, Ricardo Monteiro (en) Tradueix, GianPaolo Procopio (en) Tradueix i Glenn Lyons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeJane Wilde Hawking (1965–1991), divorci
Elaine Mason (1995–2006), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsLucy Hawking
 ( Jane Wilde Hawking)
Robert Hawking
 ( Jane Wilde Hawking)
Timothy Hawking
 ( Jane Wilde Hawking) Modifica el valor a Wikidata
ParesFrank Hawking Modifica el valor a Wikidata  i Isobel Eileen Hawking Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
31 març 2018funeral (Cambridge) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhawking.org.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0370071 Allocine: 189643 Rottentomatoes: celebrity/stephen_hawking Allmovie: p93750 TV.com: people/stephen-hawking
Facebook: stephenhawking Youtube: UCPyd4mR0p8zHd8Z0HvHc0fw TED: stephen_hawking Musicbrainz: 6521b32f-3efb-4662-a0fa-c51f5897581b Songkick: 172213 Discogs: 513542 Goodreads author: 1401 Find a Grave: 188025042 Modifica el valor a Wikidata

la primera persona en anar a la illa , CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942Cambridge, 14 de març de 2018),[1] fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.

Biografia[modifica]

Ell era una de les primeres persones en anar a la illa a capturar nens,uns mesos avans va natejar la cadira de rodes i es va posar guapo per la ocasio. Quan Stephen tenia vuit anys,va coneixer a la familia cardenas on es van fer molt amics.la familia cardenas i la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30 km al nord de la capital britànica, on als onze anys Stephen va anar a escola i el nou fil que havia tingut la familia cardenas,en Marc. després al Col·legi Major Universitari d'Oxford, l'antic col·legi del seu pare. Hawking volia estudiar matemàtica, malgrat que son pare hauria preferit que estudiés medicina o algo relacionat amb la profestaria de historia,article que va sortir a les noticies sporti hubie, però pel fet que la matemàtica no podia estudiar-se al Col·legi Universitari va optar per estudiar física. Després de tres anys i no gaire treball, se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals.

Posteriorment, Hawking va anar a la Universitat de Cambridge per investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en aquella àrea a Oxford en aquells moments. El seu supervisor va ser Dennis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, que estava treballant a Cambridge. Després d'aconseguir el doctorat va passar a ser investigador, i més tard professor al Col·legi de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia el 1973, Stephen va entrar al Departament de Matemàtica Aplicada i Física Teòrica, i des del 1979 ocupà el lloc de professor titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtica. La càtedra va ser fundada el 1663 amb fons concedits al testament del reverend Henry Lucas, el qual havia estat membre del parlament per la universitat. Va ser ocupada primer per Isaac Barrow i després, el 1669, per Isaac Newton. Aquest càrrec el va mantenir fins a l'1 de novembre del 2009, data en la qual va passar al també físic Michael Green.[2] Va morir el 14 de març de 2018 als 76 anys, coincidint amb el Dia Pi i amb el mateix dia en què Albert Einstein va néixer.

Investigacions[modifica]

Stephen Hawking treballava en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Resultats semblants assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle xx. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.

Sobre la pregunta de Déu,[3] hi ha una evolució en el pensament de Hawking, que conclou que no cal recórrer a la seva existència per a explicar l'existència de l'univers.

« No dic que Déu no existeixi. Déu és el nom que la gent dona a la raó per la qual som aquí. Però crec que aquesta raó no és algú amb qui podem tenir una relació personal, sinó les lleis de la física. Un Déu impersonal. »
— Stephen Hawking[4]
« Hom es podria preguntar què hi havia abans, però la resposta és que no hi havia res abans del "big bang", de la mateixa manera que no hi ha res més al sud del pol sud. »
— Stephen Hawking[4]

Esclerosi lateral amiotròfica[modifica]

Hawking estava afectat d'una discapacitat severa des que se li va diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la qual cosa no li va impedir mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada a Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment, els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal d'aquesta malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que van sobreviure molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat.

El 1985, va patir una traqueotomia i des de llavors va utilitzar un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment, va perdre l'ús de braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent-hi la força del coll per a mantenir el cap dret; la seva mobilitat era pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitzava en públic estava controlada per un ordinador que Hawking dirigia mitjançant lleus moviments de cap i ulls; aquest giny també li permetia seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.

Hawking mediàtic[modifica]

Hawking a la Casa Blanca amb el President Clinton.

El 1988, Stephen Hawking, Arthur C. Clarke i Carl Sagan van protagonitzar el documental God, the Universe and Everything Else ("Déu, l'Univers i tota la resta"), on parlaven de la teoria del Big Bang, de Déu i de la possibilitat que hi hagi vida extraterrestre.

A la presentació pública de la versió en vídeo del seu llibre Breu història del temps, Leonard Nimoy, l'intèrpret del senyor Spock a Star Trek, comentà que Hawking li havia dit que estava interessat en aparèixer a la pel·lícula, de manera que es va encarregar de parlar amb qui va fer falta perquè el científic pogués interpretar una simulació hologràfica d'ell mateix en un episodi de Star Trek: La nova generació el 1993.[5][6][7] Aquell mateix any, la seva veu sintetitzada es va incorporar a la gravació de la cançó Keep Talking de Pink Floyd,[8][9] i també el 1999 en un episodi d'Els Simpson.[10] Ja en el gènere de no-ficció, Hawking és el protagonista de diversos documentals: The Real Stephen Hawking (2001),[11] Stephen Hawking: Profile (2002)[12] i Hawking (2013), així com la sèrie documental Stephen Hawking, Master of the Universe (2008).[13] Hawking també ha aparegut com a estrella convidada a les sèries Futurama (dibuixos animats; en quatre episodis)[14] i The Big Bang Theory (concretament en cinc episodis i, en altres dos, només la seva veu).[15]

Hawking autoritzà l'ús de la seva veu[16][17] a la pel·lícula biogràfica La teoria del tot (2014), en la que fou interpretat per Eddie Redmayne, un paper que li va donar l'Oscar al millor actor el 2014.[18] També se'l representà a l'espectacle teatral Monty Python Live (Mostly) ("Monty Python en viu, més o menys"), el 2014. Apareixia cantant una versió extensa de la cançó Galaxy Song, després de deixar enrere el divulgador científic Brian Cox amb la seva cadira de rodes, en un vídeo gravat prèviament.[19][20]

Hawking se servia de la seva fama per fer publicitat de diversos productes, com ara una cadira de rodes,[11] una caixa d'estalvis pública,[21] la companyia British Telecom, una cadena d'establiments d'òptica, un banc que opera a internet[22] i una companyia financera.[23] El 2015 va registrar el seu propi nom com a marca registrada.[24]

Hawking fou el convidat de Neil deGrasse Tyson a la sèrie StarTalk el 4 de març de 2018, només deu dies abans de la seva mort.[25] I també una setmana abans de morir, va ser la veu del guia Mark II a la sèrie radiofònica Guia galàctica per a autoestopistes.[26]

Reconeixements[modifica]

El professor Hawking tenia dotze doctorats honorífics, va guanyar el CBE el 1982 i va ser designat Company d'Honor el 1989. Era receptor de nombrosos premis, guardons i medalles, i era Membre d'Honor de la Royal Society i de la US National Academy of Sciencies. Stephen Hawking va continuar combinant la vida en família (va tenir tres fills i un net) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.

Publicacions[modifica]

Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:

  • Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
  • Relativitat general: revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
  • 300 anys de gravetat amb W. Israel.

Stephen Hawking ha publicat cinc llibres de divulgació:

Referències[modifica]

  1. «Stephen Hawking dies aged 76» (en anglès). BBC News, 14-03-2018.
  2. La Vanguardia - Lina María Aguirre. «El sucesor de Hawking» (en castellà), 03-11-2009. Arxivat de l'original el 2009-11-07. [Consulta: 26 novembre 2009].
  3. «Hawking i la pregunta de Déu». Catalunya Religió, 14-03-2018. [Consulta: 14 març 2018].
  4. 4,0 4,1 10 Questions to Stephen Hawking Arxivat 2010-12-04 a Wayback Machine. TIME, 15 de novembre del 2010. (anglès)
  5. Ferguson, 2011, p. 177–178.
  6. Larsen, 2005, p. 93–94.
  7. Okuda i Okuda, 1999, p. 380.
  8. Larsen, 2005, p. xiii, 94.
  9. Ferguson, 2011, p. 178.
  10. Ferguson, 2011, p. 192.
  11. 11,0 11,1 Ferguson, 2011, p. 196.
  12. Ferguson, 2011, p. 221.
  13. Wollaston, Sam, "Last night's TV: Stephen Hawking: Master of the Universe", The Guardian, Londres, 4/3/2008. Consulta: 10/2/2013.
  14. Highfield, Roger, "Stephen Hawking: driven by a cosmic force of will", The Daily Telegraph, Londres, 3/1/2012. Consulta: 7/12/2012.
  15. "Professor Stephen Hawking films Big Bang Theory cameo", BBC News, 12/3/2012. Consulta: 12/3/2012.
  16. Mialet, Hélène. Hawking Incorporated: Stephen Hawking and the Anthropology of the Knowing Subject, 28/6/2012, p. 211. ISBN 978-0-226-52226-5 [Consulta: 12 juliol 2015]. 
  17. Edgar, James «'Have you still got that American voice?' Queen asks Stephen Hawking». The Telegraph, 30-05-2014 [Consulta: 12 juliol 2015].
  18. «How Eddie Redmayne Became Stephen Hawking in 'The Theory of Everything'». [Consulta: 24 febrer 2015].
  19. «Stephen Hawking sings Monty Python's 'Galaxy Song'». CNN, 14-04-2015 [Consulta: 12 gener 2017].
  20. «Hear Stephen Hawking Sing Monty Python's 'Galaxy Song'». Rolling Stone, 14-04-2015 [Consulta: 12 gener 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-01-13. [Consulta: 8 desembre 2022].
  21. Haurant, Sandra, "Savings: Heavyweight celebrities endorse National Savings", 3/6/2008. Consulta: 25/2/2013.
  22. "Could Hawking's parody be sincerest form of flattery?", Telegraph Media Group Limited, 13/6/2000. Consulta: 19/2/2013.
  23. Usborne, Simon, "Stephen Hawking, Go Compare and a brief history of selling out", The Independent, 1/1/2013. Consulta: 19/2/2013.
  24. «Professor Stephen Hawking to trademark name». The Independent, 20-03-2015 [Consulta: 2 abril 2015].
  25. «StarTalk Season 4, Episode 20: Stephen Hawking». National Geographic Partners, LLC, 04-03-2018. [Consulta: 14 març 2018].
  26. «The Hitchhikers Guide to the Galaxy' is back with the original cast». CNET, 09-03-2018. [Consulta: 14 març 2018].
  27. [1]
  28. Stephen Hawking, Profesor Honorario en Canarias
  29. Director del IAC recuerda a brillante científico y a un luchador por la vida

Enllaços externs[modifica]

Articles a la xarxa[modifica]