Cúmul de galàxies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grup de galàxies HCG (Hickson Compact Group) 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile

Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies[1] és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de grup) fins a alguns milers. Els cúmuls de galàxies s'integren, a vegades, en estructures més amples, anomenades supercúmuls (Grans estructures galàctiques).

Aquestes agrupacions galàctiques són superestructures còsmiques formades per milers de galàxies. La matèria bariònica de l'univers visible es distribueix al llarg d'estructures colossals que reben el nom de filaments o murs segons la seva forma i queden gran quantitat de regions buides sense gairebé matèria lluminosa, anomenades buits. Aquestes estructures estan formades per milers d'agregats de galàxies de diferents formes i mides. Aquestes grans macroestructures són les més recents en la història de l'univers. Aquestes estructures es mantenen cohesionades per la força de la gravetat, però l'expansió accelerada del cosmos podria acabar imposant-se, si és que no ho ha fet ja, i detenir l'acumulació de matèria. Les distintes agrupacions de galàxies que conformen l'univers s'anomenen grups, cúmuls i supercúmuls, segons la seva mida i nombre de galàxies que contenen. N'hi ha des de petits grups amb una desena de galàxies fins a grans cúmuls de milers de galàxies. Els supercúmuls són estructures més complexes, formades per centenars o milers de cúmuls galàctics interreaccionant gravitatòriament entre si.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cúmul de galàxies Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Diccionari d'astronomia. Universitat de Barcelona.