Galàxia cD

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
La galàxia el·líptica gegant M87, al centre del Cúmul de la Verge, és classificada com a galàxia cD.

Una galàxia cD[1] (també galàxia de tipus cD)[2][3] és un tipus de galàxia el·líptica caracteritzada pel seu gran halo d'estrelles. que de vegades es troben al centre de cúmuls de galàxies.[2][3][4][5] Són també conegudes com a galàxies el·líptiques supergegants[6] o Galàxies centrals dominants.[7]

Galàxies cD[modifica]

El tipus cD és una classificació existent en l'esquema de classificació de galàxies de Yerkes, i és una de les dues classificacions de Yerkes encara en ús avui, juntament amb el tipus D.[8] La "c" a "cD" indica que són galàxies molt grans, és a dir supergegants, mentre que la "D" indica que aquestes galàxies tenen un aspecte difús. "cD" també és usat en anglès com acrònim de central Dominant galaxy (galàxia central dominant)., i són considerades les galàxies conegudes més grans.[9][7][10][11]

Les galàxies cD són similars a les galàxies lenticulars (S0) o a les galàxies el·líptiques (E#), però molt més grans, amb radis de fins a un milió d'anys llum o fins i tot més.[12] El seu aspecte és el d'una galàxia el·líptica envoltada per un embolcall de baixa lluentor superficial.[13] Es va descobrir el 27 d'octubre de 1990. Avui es pensa que són el resultat de col·lisions entre galàxies.[14] Com a prova d'això, algunes tenen diversos nuclis.[15] Les galàxies cD són un dels tipus que sovint es troben com les galàxies més brillants d'un cúmul de galàxies.[16] A causa que bastants grups de galàxies fòssils (grups de galàxies consistents en una única galàxia gegant envoltada per un halo de gas calent detectable gràcies a la seva emissió de raigs X i sense galàxies brillants a prop) són similars a galàxies cD, s'ha suggerit que una galàxia cD resulta de la creació d'aquest tipus de grup de galàxies, i posteriorment a la formació d'un nou cúmul de galàxies al voltant del grup fòssil.[17] No obstant això, les galàxies cD mai són trobades aïllades a l'espai.[13] S'estima que un 20% de les galàxies més brillants del cúmul són cDs.[13]

Creixement[modifica]

Es creu que les galàxies cD neixen a conseqüència de la caiguda en espiral cap al centre de les galàxies existents en un cúmul de galàxies, i la seva fusió allí, quelcom proposat per primera vegada per Herbert J. Rood el 1965. Aquest procés explica l'enorme grandària i lluminositat de les galàxies cD.[18][19][20][21] Les restes de galàxies menors absorbides poden trobar-se com estructures de gas i pols en l'halo de la galàxia més gran, el qual pot tenir un diàmetre com ja s'ha explicat de fins a milions d'anys llum.[19][14]

Fricció dinàmica[modifica]

Es creu que la fricció dinàmica exerceix un important paper a l'hora de la formació de galàxies cD en cúmuls de galàxies. Aquest procés comença quan una galàxia gran es mou a través d'un cúmul de galàxies, atraient després d'ella a galàxies menors i a matèria fosca, la qual cosa segueix a la galàxia més gran atraient a aquesta amb la seva força de gravetat i desaccelerant-la fins a fer que, a causa de la pèrdua d'energia cinètica, la galàxia gran comenci a caure en espiral cap al centre dinàmic del cúmul, on les seves estrelles, gas, pols, i matèria fosca i les de les galàxies menors que l'han seguit s'uniran amb les d'altres galàxies que han patit abans la mateixa destinació.[22][23] El resultat net és la formació d'una galàxia amb un halo molt gran i difús.[24] Les restes de les galàxies fusionades o en procés de fusió es poden veure com altres nuclis en la galàxia cD.[25]

A més d'aquest procés, un altre que contribueix al seu creixement en alguns casos la caiguda de gas cap a ella en la forma de fluxos de refredament, gas que en acumular-se a la regió central de la galàxia cD es comprimeix provocant el naixement d'estelles[26]

Cúmuls cD[modifica]

Les galàxies cD són usades per definir cúmuls de galàxies; un cúmul de galàxies amb una galàxia cD al seu centre és denominat "cúmul cD", o "Cúmul de galàxia de tipus cD", o "Cúmul de galàxies de tipus cD".[27]

Exemples de galàxies cD[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sidereal Times, June 2002, page 3
  2. 2,0 2,1 Proceedings of PATRAS 2008, page 59
  3. 3,0 3,1 Galaxy Clusters, Jan Hartlap, page 3
  4. Surface Photometry and the Structure of Elliptical Galaxies, "Chapter 11. cD and Brightest Cluster Galaxies", John Kormendy, S.
  5. A Dictionary of Astronomy, "cD galaxy" (accessed 14 April 2010)
  6. encyclopedia.com "supergiant elliptical"
  7. 7,0 7,1 "Uncertainties on Clusters of Galaxies Distances", C.
  8. An Atlas of DRAGNs, "Glossary", J.
  9. Global Telescope Network, "Types of Galaxies", Kevin McLin, 14 April 2010 (accessed 14 April 2010)
  10. Universe Today, "What is the Largest Galaxy?"
  11. EurekAlert, "Scientists observe largest explosion in space", Andrea Gibson, 5 January 2005 (accessed 15 April 2010)
  12. Encyclopedia Britannica, "cD-galaxy" (visitada el 14 d'abril de 2010)
  13. 13,0 13,1 13,2 Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, "Intracluster light and the extended stellar envelopes of cD galaxies: an analytical description", Marc S.
  14. 14,0 14,1 COSMOS - The SAO Encyclopedia of Astronomy, "CD Galaxies", Swinburne University of Technology (accessed 14 April 2010)
  15. Internet Encyclopedia of Science, "D galaxy", David Darling (accessed 14 April 2010)
  16. IAU Symposium 245, "Star Formation in Bulges from GALEX", Sukyoung K.
  17. Universe Today, "How Do Fossil Galaxy Clusters Form so Quickly?"
  18. Rood, H.
  19. 19,0 19,1 «Curious About Astronomy?». [Consulta: 28 març 2007].
  20. Hausman, M. J.; Ostriker, J. P. «Cannibalism among the galaxies - Dynamically produced evolution of cluster luminosity functions». The Astrophysical Journal Letters, 217, novembre 1977, pàg. L125-L128.
  21. Spitzer Space Telescope, "Fearsome Foursome: A Huge Galactic Merger", 8 de Junio 2007 (fecha de acceso 27 de julio de 2010)
  22. Merritt, David «Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. I. Evolution of the mass distribution». The Astrophysical Journal, 264, gener 1983, pàg. 24–48.
  23. Merritt, David «Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. II. Evolution of the luminosity distribution». The Astrophysical Journal, 276, gener 1984, pàg. 26–37.
  24. Merritt, David «Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. III. Growth of a massive central galaxy». The Astrophysical Journal, 289, febrer 1985, pàg. 18–32.
  25. Merritt, David «The nature of multiple-nucleus cluster galaxies». The Astrophysical Journal, 280, maig 1984, pàg. L5–8.
  26. Bildfell, C.; Hoekstra, H.; Babul, A.; Mahdavi, A. «Resurrecting the red from the dead: optical properties of BCGs in X-ray luminous clusters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Octubre 2008.
  27. PDF, "'Tuning Fork' Classification of Rich Clusters of Galaxies", Herbert J.
  28. Nature, "FIGURE 4.
  29. Nature, "FIGURE 3.
  30. Science, "The Central Galaxy in Abell 2029: An Old Supergiant", Juan M.
  31. Ellensburg Daily Record, "Galaxy Found", United Press International, 27 October 1990, p.16
  32. Lodi News-Sentinel, "Giant Galaxy Discovered", UPI, 26 October 1990, pg.9

Lectures recomanades[modifica]

Vegeu també[modifica]