Verge A
Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486)[11] és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier el 18 de març de 1781.
M87 és la major i més lluminosa galàxia de la zona nord del Cúmul de la Verge[12] La galàxia també conté un nucli galàctic actiu notable que és una font d'alta intensitat de radiació de longitud d'ona múltiple, en particular en freqüència de ràdio.[13] Es tracta de la galàxia el·líptica més brillant propera a la Terra i una de les fonts de ràdio més brillants del cel, el que la converteix en un objectiu popular tant pels astrònoms aficionats com per a l'estudi científic. S'ha estimat que la galàxia té una massa, dins d'un radi de 32 kpc, de 2,6 ± 0.3 x 1012 masses solars.[14]
Cúmuls globulars[modifica]
La M87 té una població inusualment gran de cúmuls globulars, potser la més gran coneguda en una sola galàxia, en comparació dels 150-200 de la Via Làctia. En un sondeig de 2006, es va estimar que hi hauria uns 12.000 ± 800 cúmuls al voltant de l'M87.[15]
Doll de matèria[modifica]
En 1918, l'astrònom Heber Doust Curtis de l'Observatori Lick va descobrir un doll de matèria procedent de l'M87 que el va descriure com "un curiós llamp recte". Aquest doll de matèria o jet s'estén almenys 5.000 anys llum des del nucli de l'M87 i està format per matèria ejectada de la mateixa galàxia, probablement per un forat negre. Els astrònoms creuen que el forat negre d'aquesta galàxia té una massa aproximada de 3.000 milions de masses solars. A l'M87 també s'ha trobat una font intensa de raigs X. La seva proximitat significa que és una de les radiogalàxies més ben estudiades.
Moviment superlumínic[modifica]
En les imatges realitzades pel telescopi espacial Hubble el 1999, el moviment del doll de matèria de l'M87 va ser calculat en de quatre a sis vegades la velocitat de la llum. Es creu que aquest moviment és el resultat visual de la velocitat relativista del doll de matèria, i no un moviment superlumínic veritable. No obstant això, la detecció de tal moviment protegeix la teoria que quàsars, objectes BL Lacertae i radiogalàxies poden ser el mateix fenomen, conegut com a galàxies actives, vistes des de diferents perspectives.[16]
Llaços i anells d'emissió de raigs X[modifica]
Les observacions fetes per l'observatori de raigs X Chandra indiquen la presència de llaços i anells en el gas calent d'emissió de raigs X que s'estén pel cúmul i envolta a l'M87. Aquests llaços i anells estan formats per ones de pressió. Les ones de pressió es formen per les variacions en la velocitat en què la matèria és ejectada pel forat negre supermassiu (anomenat M87*, pronunciat "ema vuitanta-set estel") en forma de dolls. La distribució dels llaços suggereixen que les erupcions menors ocorren cada 6 milions d'anys. Un dels anells, causat per una erupció major, és una ona de xoc de 85.000 anys llum de diàmetre al voltant del forat negre. Una altra característica notable són els fins filaments d'emissió de raigs X que s'estenen fins a una longitud de 100.000 anys llum i una gran cavitat en el gas calent causada per una gran erupció fa 70 milions d'anys.
Les erupcions regulars impedeixen una reserva gran de gas per al refredament i formació d'estrelles, la qual cosa implica que l'evolució de l'M87 s'ha pogut veure afectada de manera que s'ha impedit que es convertís en una galàxia espiral de gran proporcions. Les observacions també van comprovar la presència d'ones de sons: 56 octaves per sota del do4 per a les erupcions menors i 58 o 59 octaves per sota del do4 per a les majors.[17]
Emissions de raigs gamma[modifica]
L'M87 és també una font de raigs gamma. Aquests raigs són els més energètics de l'espectre electromagnètic; més d'un milió de vegades de major intensitat que la llum visible. Els raigs gamma procedents de l'M87 van començar a ser observats a la fi de la dècada de 1990, però més tard, gràcies als telescopis HESS, els científics han mesurat la variació del flux de raigs gamma i han descobert que els canvis es produeixen en qüestió de dies.
S'ha acceptat que al centre de l'M87 hi ha un forat negre supermassiu, amb una massa de diversos milers de milions de masses solars. No obstant això, el fet que les variacions puguin canviar al cap d'uns dies, fa que l'entorn immediat al forat negre supermassiu de l'M87, amb una grandària similar al sistema solar,[18] sigui una prometedora font de raigs gamma. En general, a menor superfície, major rapidesa de variació i viceversa. S'ha especulat que la grandària del forat negre de l'M87 sigui semblant al del sistema solar.
La primera imatge del forat negre, que es va fer pública el dimecres 10 d'abril del 2019, va ser presa per l'anomenat EHT, sigles en anglès dEvent Horizon Telescope, una xarxa de vuit telescopis, gràcies a l'algorisme generat per un equip del Laboratori de Ciències de la Computació i intel·ligència artificial de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), el Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian i l'Observatori Haystack del MIT, dirigits el 2016 per Katie Bouman, que llavors era estudiant de postgrau en el mateix MIT.[19]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Messier 87». NASA/IPAC Extragalactic Database. [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ Chengze Liu «The GALEX Ultraviolet Virgo Cluster Survey (GUViCS) III. The ultraviolet source catalogs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2014, pàg. 124–124. DOI: 10.1051/0004-6361/201322511.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Messier 87». [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ R. Brent Tully. «Cosmicflows-3». [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ 5,0 5,1 R. Brent Tully «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
- ↑ 6,0 6,1 Afirmat a: The SDSS Photometric Catalog, Release 7. Autor: Jennifer K. Adelman-McCarthy. Pàgina: 0. Data de publicació: 2009.
- ↑ Magda Arnaboldi «The edge of the M 87 halo and the kinematics of the diffuse light in the Virgo cluster core» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 05-05-2009, pàg. 771–786. DOI: 10.1051/0004-6361/200811532.
- ↑ Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
- ↑ 9,0 9,1 Anthony G.A. Brown «Gaia Data Release 2. Summary of the contents and survey properties» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 25-04-2018, pàg. 1–1. DOI: 10.1051/0004-6361/201833051.
- ↑ 10,0 10,1 «The second realization of the international celestial reference frame by very long baseline interferometry». Astronomical Journal, 2, 24-07-2015, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-6256/150/2/58.
- ↑ James L. Chen; Adam Chen A Guide to Hubble Space Telescope Objects: Their Selection, Location, and Significance. Springer, 16 juliol 2015, p. 56–. ISBN 978-3-319-18872-0.
- ↑ B. Binggeli, Bruno, G. A. Tammann, and A. Sandage, Astron. J. 94, 251 (1987).(anglès)
- ↑ W. Baade, R. Minkowski «On the Identification of Radio Sources». Astrophysical Journal, 119, 1954, pàg. 215-231.(anglès)
- ↑ Wu, Xiaoan; Tremaine, Scott «Deriving the Mass Distribution of M87 from Globular Clusters». The Astrophysical Journal, 643, 1, 2006, pàg. 210-221.(anglès)
- ↑ Tamura, Naoyuki; Sharples, Ray M.; Arimoto, Nobuo; Onodera, Masato; Ohta, Kouji; Yamada, Yoshihiko «A Subaru/Suprime-Cam wide-field survey of globular cluster populations around M87 - I. Observation, data analysis and luminosity function». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2006.(anglès)
- ↑ J. A. Biretta, W. B. Sparks, and F. Macchetto, Astrophys. J. 520, 621 (1999).;[Enllaç no actiu] John Biretta. «Hubble detects faster-than-light motion in Galaxy M87». Baltimore, Maryland: Space Telecsope Science Institute, 06-01-1999.(anglès)
- ↑ "Chandra Reviews Black Hole Musical: Epic But Off-Key", octubre de 2006 (anglès)
- ↑ Universe Today, Gamma Rays Pour From the Edge of a Supermassive Black Hole, octubre de 2006 (anglès)
- ↑ Katie Bouman, l'algorisme del qual va permetre observar la primera imatge d'un forat negre (Consultat dissabte, 13 d'abril del 2019)
Enllaços externs[modifica]
- SEDS (anglès)
- Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
- Messier 87, SEDS Messier (anglès)
- Astronomy Picture of the Day 5 d'abril de 1997 (anglès)
- Astronomy Picture of the Day 1 de novembre de 2001 (anglès)
- Astronomy Picture of the Day 16 de juny de 2004 (anglès)
