61 Virginis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


61 Virginis
61 Vir vist amb un telescopi de 12,5" amb un camp de visió de 45,1 minuts d'arc
61 Vir vist amb un telescopi de 12,5" amb un camp de visió de 45,1 minuts d'arc
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Verge
Ascensió recta 13h 18m 24.31427s[1]
Declinació −18° 18′ 40.3047″[1]
Magnitud aparent (V) 4,74
Característiques
Tipus espectral G5V
Magnitud aparent (B) 5,45
Magnitud aparent (J) 3,334
Magnitud aparent (H) 2,974
Magnitud aparent (K) 2,956
Índex de color U-B 0,26
Índex de color B-V 0,71
Índex de color V-R 0,37
Índex de color R-I 0,33
Astrometria
Velocitat radial (Rv) -8,2 km/s
Moviment propi (μ) RA: −1.070,36[1] mas/Any
Dec.: −1.063,69[1] mas/any
Paral·laxi (π) 116,89 ± 0,22[1] mas
Distància 27.9 ± 0.05 anys-llum
(8.56 ± 0.02 pc)
Magnitud absoluta (MV) 5,07
Detalls
Massa 0,94 ±0,03 – 0,95+0,04−0,03[2] M
Radi 0,96 ±0,01 – 0,98[2] R
Lluminositat 0,85[3] L
Temperatura 5.585[4] K
Metal·licitat [Fe/H] −0,02 dex[4]
Rotació <17 km/s
Edat 6,1 – 6,6 ·10⁶[5] anys
Altres designacions
GJ 506, HR 5019, BD-17°3813, HD 115617, LHS 349, LTT 5111, GCTP 3039.00, SAO 157844, FK5 1345, GC 18007, BDS 6447, CCDM 13185-1818, LPM 467, LFT 990, HIP 64924.
Referències a bases de dades
SIMBAD dades
ARICNS dades
Enciclopèdia
Extrasolar Planets
dades

61 Virginis (abreviat 61 Vir) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge. La composició d'aquesta estrella és molt semblant a la del Sol.

L'activitat a la cromosfera és actualment baixa.[4] Es va sospitar que era una estrella variable el 1988[6] i hi va haver un esclat d'activitat entre els dies julians [24]54800 (29 de novembre de 2008) i 55220 (23 de gener de 2010).[7]

Aquesta estrella gira una vegada cada 29 dies. Els components de la velocitat estel·lar d'aquesta estrella són U = –37,9, V = –35,3 i W = –24,7 km/s. 61 Vir orbita a través de la Via Làctia a una distància d'uns 6,9 kpc del nucli, amb una exentricitat de 0,15. S'estima que té una edat de més de sis mil milions d'anys.[3][5]

61 Virginis (G5V) és la primera nana groga ben estaberta de la seqüència principal molt semblant al Sol amb una Súper Terra potencial,[2] encara que no obstant COROT-7 (al límit del tipus espectral G) va ser la primera.

Sistema planetari[modifica | modifica el codi]

L'eclíptica del sistema Virginis 61, pel que es dedueix del seu disc de pols, està inclinada 77º envers el Sistema Solar. L'estrella mateixa està probablement inclinada 72º.[7]

El 1988, un estudi va proposar que 61 Virginis era possiblement una estrella variable, però no es va trobar cap company.[6] Un estudi posterior, onze anys més tard, també va fallar en la cerca de qualsevol company de fins a la massa de Júpiter a més de 2 UA.[8]

El 14 de desembre de 2009, uns científics van anunciar el descobriment de tres planetes orbitant 61 Virginis amb masses d'entre 5 i 25 vegades la de la Terra.[2][9] Tots tres orbiten molt a prop de l'estrella. Comparat amb les òrbites dels planetes del nostre sistema Solar, serien interiors a l'òrbita de Venus. El planeta més extern, d, encara no ha estat confirmat a l'arxiu HARPS.[7]

Un estudi amb el telescopi Spitzer Space va revelar un excés de radiació infraroja a una longitud d'ona de 160 μm. Això indicaba la presència d'un disc de debris en òrbita al voltant de l'estrella. Aquest disc es va resoldre a 70 μm. Llavors es va pensar que el seu radi interior era a 96 UA de l'estrella i el seu radi exterior a 195 UA, però ara es sap que està limitat de 30 a 100 UA.[7] La massa total del disc és 5 · 10−5 vegades la de la Terra.[7][10]

El 27 de novembre de 2012, l'Agència Espacial Europea (ESA) va declarar que el disc de debris (com el de Gliese 581, trobat recentment) té "almenys 10 vegades" tants cometes com el sistema Solar.

Des del 2012, s'han descartat "planetes més massius que Saturn orbitant a menys de 6 UA".[7] L'ESA també ha descartat planetes amb una massa com la de Saturn més llunyans.[11]

Es necessita més informació per a confirmar la possibilitat de planetes més petits que Saturn situats a entre 0,5 (en realitat, 0,3) i 30 UA de l'estrella.[7] Es considera possible un planeta de la massa de la Terra dins la zona d'habitabilitat de l'estrella (que encara seria massa petit per a detectar amb la tecnologia actual)

Sistema 61 Virginis[2]
Companya
(per ordre des de l'estrella)
Massa Semieix major
(UA)
Període orbital
(dies)
Excentricitat Inclinació Radi
b 5,3 ± 0,5[12] M 0,050201 ± 0,000005 4,2150 ± 0,0006 0,12 ± 0,11  ?  ?
c 18,8 ± 1,1[13] M 0,2175 ± 0,0001 38,021 ± 0,034 0,14 ± 0,06  ?  ?
d[7] (inconfirmat) 23,7 ± 2,7[14] M 0,476 ± 0,001 123,01 ± 0,55 0,35 ± 0,09  ?  ?
Disc de Debris 30[7]–>100[7] UA  ?  ?

Vista des de 61 Virginis[modifica | modifica el codi]

El Sol és amb prou feines visible des del sistema com una petita estrella propera a la molt brillant. Arcturus (de magnitud -1,01) és la més brillant del cel nocturn.[15]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 van Leeuwen, F.. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, p. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vogt, Steven; Wittenmyer & Paul Butler et al. (2009), "A Super-Earth and two Neptunes Orbiting the Nearby Sun-like star 61 Virginis", arΧiv:0912.2599v1 [astro-ph.EP]
  3. 3,0 3,1 Porto de Mello, Gustavo; del Peloso, Eduardo F.; Ghezzi, Luan «Astrobiologically Interesting Stars Within 10 Parsecs of the Sun». Astrobiology, 6, 2, April 2006, pàg. 308–331. arXiv: astro-ph/0511180. Bibcode: 2006AsBio...6..308P. DOI: 10.1089/ast.2006.6.308. PMID: 16689649.
  4. 4,0 4,1 4,2 Perrin, M.-N.; Cayrel de Strobel, G.; Dennefeld, M.. «High S/N detailed spectral analysis of four G and K dwarfs within 10 PC of the sun». Astronomy and Astrophysics, 191, 2, 1988, p. 237–247.
  5. 5,0 5,1 Mamajek, Eric E.; Hillenbrand, Lynne A. «Improved Age Estimation for Solar-Type Dwarfs Using Activity-Rotation Diagnostics». The Astrophysical Journal, 687, 2, November 2008, pàg. 1264–1293. arXiv: 0807.1686. Bibcode: 2008ApJ...687.1264M. DOI: 10.1086/591785.
  6. 6,0 6,1 Campbell et al.. «A search for substellar companions to solar-type stars». Astrophysical Journal, 331, 1988, pàg. 902–921. Bibcode: 1988ApJ...331..902C. DOI: 10.1086/166608., pages 904, 906, and 919
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 7,9 «Herschel imaging of 61 Vir: implications for the prevalence of debris in low-mass planetary systems». MNRAS, 2012. arXiv: 1206.2370. Bibcode: 2012MNRAS.424.1206W. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2012.21298.x.
  8. «The Lick Planet Search: Detectability and Mass Thresholds». Astrophysical Journal, 526, 2, 1999, pàg. 890–915. arXiv: astro-ph/9906466. Bibcode: 1999ApJ...526..890C. DOI: 10.1086/308020.
  9. Tim Stephens. «New planet discoveries suggest low-mass planets are common around nearby stars». UCSC News. UC Santa Cruz, 2009-12-14. [Consulta: 2009-12-14].
  10. Tanner, Angelle. «Survey of Nearby FGK Stars at 160 μm with Spitzer». The Astrophysical Journal, 704, 1, October 2009, pàg. 109–116. arXiv: 0908.0049. Bibcode: 2009ApJ...704..109T. DOI: 10.1088/0004-637X/704/1/109.
  11. ESA Herschel. «Do missing Jupiters mean massive comet belts?». , 27 novembre 2012.
  12. m sin i = 5,1. El veritable valor de massa suposa aproximadament uns 75 graus d'inclinació per Wyatt.
  13. m sin i = 18,2. El veritable valor de massa suposa aproximadament uns 75 graus d'inclinació per Wyatt.
  14. m sin i = 22,9 ± 2,6. El veritable valor de massa suposa aproximadament uns 75 graus d'inclinació per Wyatt.
  15. http://www.bdm.id.au/localspace/systems/506.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coordenades: Sky map 13h 18m 24.3s; −18° 18′ 40.3″