Arcturus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaArcturus
Arcturus-star.jpg
Nomenclatura
Bayer α Bootis
Flamsteed 16 Bootis
Altres HD 124897, HR 5340, BD +19°2777
Dades d'observació
Època J2000
Constel·lació Bover
Ascensió recta (α) 14h 15m 39,7s
Declinació (δ) +19° 10' 56"
Magnitud aparent (V) -0,05m
Variabilitat 0,04m en 8,3 dies
Moviment propi 4,2 km/s, 17 km/s i 8 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial -5,16 km/s, -5,53 km/s, -5 km/s, -5,2 km/s, -5,2 km/s, -4,9 km/s, -5,19 km/s, -5,24 km/s, -4,6 km/s, -5,5 km/s, -4,4 km/s, -5,8 km/s, -6 km/s, -4,6 km/s, -4,7 km/s, -8 km/s, -6,2 km/s, -5 km/s, -6,8 km/s, -5,3 km/s, -5,6 km/s, -2,3 km/s, -6,7 km/s, -5,4 km/s, -7 km/s, -3,9 km/s, -6,6 km/s, -3,2 km/s, -6,1 km/s, -4,8 km/s, -7,4 km/s, -5,9 km/s i -7,1 km/s
Distància a la Terra 36,7 a.ll. 11,26 pc 36,7 anys llum
Magnitud absoluta -0,38m
Paral·laxi 0.08878" ± 0.00068"
Company de alf Boo B Tradueix
Part de Arcturus stream Tradueix i Triangle de primavera
Característiques físiques
Tipus espectral K1.5 IIIpe
Lluminositat > 110 LS
Radi 24,5 RS
Massa 1–1,5 MS
Temperatura superficial 3.830 K
Edat 4,6×109 anys
Velocitat de rotació 4,2 km/s, 17 km/s i 8 km/s
Metal·licitat -0,6, -0,49, -0,55, -0,52, -0,65, -0,3, -0,4, -0,32, -0,43, -0,7, -0,53, -0,56, -0,48, -0,81, -0,38, -0,42, -0,69, -0,58, -0,54, -0,47, -0,51, -0,68, -0,63, -0,6, -0,57, -0,12, -0,46 i -0,37
Més informació
id. SIMBAD * alf Boo
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Arcturus (Alfa Bootis / α Boo / 16 Bootis) és el cinquè estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris) i Canopus (α Carinae); si es consideren junts els dos components principals d'Alfa Centauri, que no es poden resoldre a simple vista, Arcturus passa a ser el quart estel més brillant. És l'estel més brillant de l'hemisferi celeste nord. Es troba a la constel·lació del Bover, al Núvol Interestel·lar Local. Juntament amb Spica i Denebola (o Regulus, segons la font), forma part de l'asterisme del Triangle de Primavera i, per extensió, del Gran diamant juntament amb Cor Caroli. És un estel relativament proper, situat a 36,7 anys-llum del Sol.

Etimologia i història[modifica]

Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Óssa Major. Prolongant la línia aproximadament la mateixa distància també es pot trobar SpicaVirginis).

El nom d'Arcturus prové del grec antic Ἀρκτοῦρος (Arktouros), «el guardià de l'óssa», relacionat amb la seva proximitat a les constel·lacions de l'Óssa Major i l'Óssa Menor. En àrab rep el nom d'As-Simak ar-Ramih (السماك الرامح), traduït com «la cama del que duu la llança» o «el noble que duu la llança»; aquest nom, romanitzat en el passat, ha donat lloc als noms d'Aramec i Azimech, avui en dia obsolets. Un altre nom àrab és Al-Harith as-Sama (الحارس السماء), «aquell qui guarda els cels».[1][2]

A l'Antic Egipte sembla que era conegut com a Smat, «aquell que regna» o «aquell que governa», i també com a Bau, «aquell que ve».[3] Un calendari astronòmic egipci del segle XV aC associa Arcturus amb Antares (α Scorpii) en una immensa figura celestial anomenada Menat. Per alguns autors era un dels astres de culte en els temples del Nil i en el temple de Venus d'Ancona (Itàlia).[4]

En astronomia hindú correspon a la nakshatra —una de les mansions en les quals es divideix el cel— de Svātī; allà també se l'anomenava Nishṭya, «fora», possiblement por la seva localizació boreal lluny del zodíac. Finalment, a la Xina era coneguda com a Ta Kiō, «la gran banya», mientre que els quatre petits estels propers eren Kang Che, «el llac de la sequera».[4]

Característiques físiques[modifica]

Mida d'Arcturus comparada amb la del Sol

Arcturus és un gegant taronja de tipus espectral K1.5III. Es troba a una distància de 36,7 anys llum del sistema solar; es tracta de la segona estrella gegant més pròxima a aquest després de Pòl·lux (β Geminorum). Amb una temperatura superficial de 4.290 K, és visualment 113 vegades més lluminós que el Sol; tanmateix, si es considera la radiació que emet a l'infraroig, la seva lluminositat és gairebé el doble: 215 vegades més gran que la solar. El seu radi, obtingut a partir de la mesura del seu diàmetre angular (0,0210 segons d'arc), és 25,7 vegades més gran que el radi solar. La massa és aproximadament un 50% més gran que la del Sol i es creu que el seu nucli intern ja ha començat la fusió nuclear d'heli a carboni. Emet raigs X dèbils, cosa que suggereix que posseeix activitat magnètica (podria tenir una «corona oculta»), cosa inusual en un estel d'aquestes característiques.[5] Se sospita que pot tractar-se d'un estel variable; ha rebut la denominació de NSV 6603.[6]

La velocitat relativa d'Arcturus respecte el Sol, més gran que la d'altres estels brillants, així com la seva baixa metal·licitat –aproximadament un 28% de la solar–, suggereixen que podria ser un estel vell de Població II i un membre del disc gruixut galàctic.[7][8] Forma part d'un grup de 53 estels que es mouen conjuntament a través de la Via Làctia i que rep el nom de «Grupo d'Arcturus».[9] Una teoria interessant defensa que Arcturus, així com la resta d'estels que formen el seu grup, s'han format més enllà dels confins de la Via Làctia; l'edat d'alguns dels membres podria ser de fins a 10.000 - 12.000 milions d'anys, cosa que implicaria que provindrien d'una galàxia satèl·lit absorbida en el passat per la Via Làctia.[10]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arcturus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. List of the 25 brightest stars, Jordanian Astronomical Society, 28 de març de 2007
  2. Hans Wehr (J.M. Cowan ed.), A dictionary of modern written Arabic (1994)
  3. Arcturus (The Fixed Stars)
  4. 4,0 4,1 Allen, Richard Hinckley. «Boötes». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0 [Consulta: 27 setembre 2010]. 
  5. Arcturus (Stars, Jim Kaler)
  6. HD 124897 - Variable Star (SIMBAD)
  7. Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).
  8. Arcturus (Solstation)
  9. Arcturus (The Bright Star Catalogue)
  10. Navarro, Julio F.; Helmi, Amina; Freeman, Kenneth C. «The Extragalactic Origin of the Arcturus Group». The Astrophysical Journal, 601, 1, 2004. pp. L43-L46.