Vés al contingut

Llista dels estels més brillants

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra. Encara que molts dels estels més lluminosos se sap que són sistemes estel·lars múltiples o sistemes binaris i que són propers a la Terra, si s'observen a ull nu semblen ser estels únics. La llista de sota combina/afegeix les magnituds dels components individuals. La majoria dels noms propis de la llista són els aprovats pel Grup de Treball de la Unió Astronòmica Internacional sobre els noms dels estels.[1] Els noms populars no aprovats per la UAI apareixen amb una nota breu.

Mesura

[modifica]

Des de la Terra, el Sol és l'estel més brillant. Les magnituds visuals aparents dels estels més lluminosos també es poden comparar amb objectes no estel·lars del sistema solar. Les magnituds visibles màximes per sobre del segon estel més brillant, Sírius (−1,46) són, a part del Sol: la Lluna (−12,7), Venus (−4,89), Júpiter (−2,94), Mart (−2,91), Mercuri (−2,45) i Saturn (−0,49).

Qualsevol ordre exacte de la lluminositat visual dels estels no queda perfectament definit per quatre raons:

  • La lluminositat estel·lar es basa tradicionalment en la magnitud visual aparent percebuda per l'ull humà, des dels estels més brillants de 1a magnitud fins als menys brillants de 6a magnitud. Des de la invenció del telescopi òptic i la documentació d'estels binaris i sistemes estel·lars múltiples, la lluminositat estel·lar es podia expressar com a magnitud individual (separada) o total (combinada). La taula s'ordena segons la magnitud combinada de tots els components a ull nu apareixent com si fossin estels únics. Els sistemes estel·lars múltiples s'indiquen entre parèntesis mostrant les magnituds individuals dels components estel·lars prou brillants com per fer-hi una contribució detectable. Per exemple, l'estel doble Alfa del Centaure té una magnitud total o combinada de −0,27, mentre que els seus dos components tenen magnituds de +0,01 i +1,33.[2]
  • Alguns mètodes nous o més precisos (fotometria, filtres estàndard, etc.) poden donar magnituds estel·lars lleugerament diferents. La taula mostra les magnituds V mesurades, que utilitzen un filtre específic que aproxima molt bé la visió humana. Tanmateix, existeixen altres menes de sistemes de magnitud basats en diferents longituds d'ona, alguns d'ells ben llunyans de la distribució de les longituds d'ona visibles de la llum; aquestes magnituds aparents varien d'una manera important en els diferents sistemes.[3] Per exemple, Betelgeuse té una magnitud aparent de banda K (infraroig) de −4,05.[4]
  • Alguns estels, com ara Betelgeuse o Antares, són estels variables que canvien de magnitud al llarg de dies, mesos o anys. A la taula, el rang de variació s'indica per var. Els valors de magnitud simples d'estels variables provenen de diferents fonts. Les magnituds expressades a la taula són quan els estels estan bé a la màxima lluentor que es repeteix a cada cicle (p. ex. la binària eclipsant Algol); o, si les variacions són petites, simplement una magnitud mitjana. Per tots els estels variables vermells, descriure'n una lluminositat màxima única sol ser difícil perquè cada cicle produeix una lluentor màxima diferent, que es creu que és causada per pulsacions encara no prou ben enteses dels processos d'evolució estel·lar; aquesta lluminositat estel·lar indicada es basa a vegades en la magnitud aparent mitjana màxima[5] de màxims estimats durant molts cicles, a vegades encompassant diversos segles. Els resultats citats normalment a la literatura no tenen per què ser obvis i poden diferir en expressar un valor alternatiu per a un màxim singular de lluminositat o un rang de valors.
  • Un cert nombre d'estels, els quals s'entén que tenen una lluminositat fixa, s'utilitzen com a estels estàndards fotomètrics. Aquests estels estàndard tenen magnituds determinades precisament que han estat analitzades durant molts anys, i se solen utilitzar per determinar magnituds d'altres estels o els seus paràmetres estel·lars utilitzant escales consistents.[6]

Llista

[modifica]

Les fonts dels valors de la llista es poden trobar en cadascun dels articles individuals de cada estel.

Llegenda
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de tipus O
Estrella de tipus B
Estrella de tipus A
Estrella de tipus F
Estrella de tipus G
Estrella de tipus K
Estrella de tipus M
Posició Magnitud visual (mV) Nom propi[1] Designació de Bayer Distància (a.l.) Classe espectral
1 −26,74 Sol   0,000015813 G2 V
2 −1,46 Sírius α CMa 8,6 A0mA1 Va, DA2
3 −0,74 Canopus α Car 310 A9 II
4 −0,27 (0,01 + 1,33) Rigil Kentaurus i Toliman α Cen 4,4 G2 V, K1 V
5 −0,05 Arcturus α Boo 37 K0 III
6 0,03 (−0,02–0,07var) Vega α Lyr 25 A0 Va
7 0,08 (0,03–0,16var) Capella α Aur 42 K0 III, G1 III
8 0,13 (0,05–0,18var) Rigel β Ori 860 B8 Ia
9 0,34 Proció α CMi 11 F5 IV-V
10 0,46 (0,40–0,46var) Achernar α Eri 140 B6 Vep
11 0,50 (0,2–1,2var) Betelgeuse α Ori 640 M1-M2 Ia-ab
12 0,61 Hadar β Cen 350 B1 III
13 0,76 Altair α Aql 17 A7 V
14 0,76 (1,33 + 1,73) Acrux α Cru 320 B0,5 IV, B1 V
15 0,86 (0,75–0,95var) Aldebaran α Tau 65 K5 III
16 0,96 (0,6–1,6var) Antares α Sco 600 M1,5 Iab-Ib, B2,5 V
17 0,97 (0,97–1,04var) Spica α Vir 260 B1 III-IV, B2 V
18 1,14 Pòl·lux β Gem 34 K0 III
19 1,16 Fomalhaut α PsA 25 A3 V
20 1,25 (1,21–1,29var) Deneb α Cyg 2.600 A2 Ia
21 1,25 (1,23–1,31var) Mimosa β Cru 350 B0,5 III, B2 V
22 1,39 Regulus α Leo 77 B8 IVn
23 1,50 Adhara ε CMa 430 B2 II
24 1,62 Shaula λ Sco 700 B2 IV
25 1,62 (1,98 + 2,97) Càstor α Gem 52 A1 V, Am
26 1,64 Gacrux γ Cru 88 M3,5 III
27 1,64 Bellatrix γ Ori 240 B2 III
28 1,65 Elnath β Tau 130 B7 III
29 1,69 Miaplacidus β Car 110 A1 III
30 1,69 (1,64–1,74var) Alnilam ε Ori 2.000 B0 Ia
31 1,72 (1,81–1,87var + 4,27) Regor[a] γ1,2 Vel 840 WC8, O7,5III
32 1,74 Alnair α Gru 100 B6 V
33 1,77 Alioth ε UMa 81 A1 III-IVp kB9
34 1,77 Alnitak ζ Ori A 820 O9,5 Iab, B1 IV, B0 III
35 1,79 Dubhe α UMa 120 K0 III, F0 V
36 1,80 Mirfak α Per 590 F5 Ib
37 1,82 Wezen δ CMa 1.800 F8 Ia
38 1,84 Sargas θ Sco 270 F0 II
39 1,85 Kaus Australis ε Sgr 140 B9,5 III
40 1,86 Avior ε Car 630 K3 III, B2 Vp
41 1,86 Alkaid η UMa 100 B3 V
42 1,90 (1,89–1,94var) Menkalinan β Aur 100 A1mIV+A1mIV
43 1,91 Atria α TrA 420 K2 IIb-IIIa
44 1,92 Alhena γ Gem 100 A1,5 IV+
45 1,94 Peacock α Pav 180 B3 V
46 1,96 (1,99–2,39var + 5,57) Alsephina δ Vel 80 A1 Va(n), F7,5 V
47 1,98 Murzim β CMa 500 B1 II-III
48 2,00 Alphard α Hya 180 K3 II-III
49 1,98 (1,86–2,13var) Estel del Nord α UMi 430 F7 Ib
50 2,00 Hamal α Ari 66 K1 IIIb
51 2,08 (2,37 + 3,64) Algieba γ¹ Leo 130 K0 III, G7 IIIb
52 2,02 Deneb Kaitos β Cet 96 K0 III
53 2,04 Mizar ζ UMa 78 A2 Vp, A2 Vp, Am
54 2,05 Nunki σ Sgr 220 B2,5 V
55 2,06 Menkent θ Cen 61 K0 III
56 2,05 (2,01–2,10var) Mirach β And 200 M0 III
57 2,06 Alpheratz α And 97 B8 IVpMnHg, A3 V
58 2,07 Rasalhague α Oph 47 A5 III
59 2,08 Kochab β UMi 130 K4 III
60 2,09 Saiph κ Ori 720 B0,5 Ia
61 2,11 Denebola β Leo 36 A3 Va
62 2,12 (2,1–3,39var) Algol β Per 93 B8 V, K0 IV, A7m
63 2,15 (2,0–2,3var) Tiaki β Gru 170 M5 III
64 2,17 Muhlifain γ Cen 130 A0 III, A0 III
65 2,21 Aspidiske ι Car 690 A9 Ib
66 2,21 (2,14–2,30var) Suhail λ Vel 570 K4 Ib
67 2,23 (2,21–2,32var) Alphecca α CrB 75 A0 V, G5 V
68 2,23 (2,23–2,35var) Mintaka δ Ori 900 O9,5 II, B1 V, B0 IV
69 2,23 Sadr γ Cyg 1.500 F8 Iab
70 2,23 Etamin γ Dra 150 K5 III
71 2,24 Schedar α Cas 230 K0 IIIa
72 2,25 Naos ζ Pup 1.100 O4 If(n)p
73 2,26 Almach γ And 350 K3 IIb, B9,5 V, B9,5 V, A0 V
74 2,28 (2,25–2,31var) Caph β Cas 54 F2 III
75 2,29 Izar ε Boo 202 K0 II-III, A2 V
76 2,30 (2,29–2,34var) – α Lup 550 B1,5 III
77 2,30 (2,29–2,31var) – ε Cen 380 B1III
78 2,31 (1,6–2,32var) Dschubba δ Sco 400 B0,3 IV, B1-3 V
79 2,31 Larawag ε Sco 65 K1 III
80 2,35 (2,30–2,41var) – η Cen 310 B1,5 Vne
81 2,37 Merak β UMa 79 A1 IVps
82 2,38 Ankaa α Phe 77 K0,5 IIIb
83 2,39 Girtab[b] κ Sco 460 B1,5 III
84 2,40 (0,7–3,0var) Enif ε Peg 670 K2 Ib
85 2,42 (2,31–2,74var) Scheat β Peg 200 M2,5 II-IIIe
86 2,43 Sabik η Oph 88 A1 IV, A1 IV
87 2,44 Phecda γ UMa 84 A0 Ve
88 2,45 Aludra η CMa 2.000 B5 Ia
89 2,46 Markeb κ Vel 540 B2 IV
90 2,47 (1,6–3,0var) Navi[c] γ Cas 610 B0,5 IVe
91 2,48 Markab α Peg 140 A0 IV
92 2,48 Aljanah ε Cyg 72 K0 III-IV
93 2,50 Acrab β Sco 404 B0,5 IV-V, B1,5 V, B2 V

Notes

[modifica]
  1. ↑ El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI
  2. ↑ El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI
  3. ↑ El nom no apareix al catàleg de noms estel·lars de la UAI

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Naming Stars» (en anglès). IAU Division C WG Star Names. Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 25 juny 2019].
  2. ↑ ; Jaschek, Carlos «The Bright star catalogue». New Haven, 1991. Bibcode: 1991bsc..book.....H.
  3. ↑ «Standard Photometric Systems». Annual Review of Astronomy & Astrophysics, 43, 2005, p. 293. Bibcode: 2005ARA&A..43..293B. DOI: 10.1146/annurev.astro.41.082801.100251.
  4. ↑ «VizieR Online Data Catalog: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system». CDS/ADC Collection of Electronic Catalogues, 2237, 2002. Bibcode: 2002yCat.2237....0D.
  5. ↑ «Macmillan Dictionary of Astronomy (Illingworth, Valerie, 1985)». Dictionary Series p. 237. Springer.
  6. ↑ «UBVRI Photometric Standard Stars Around the Celestial Equator: Updates and Additions». The Astronomical Journal, 137, 5, 2009, p. 4186. arXiv: 0904.0638. Bibcode: 2009AJ....137.4186L. DOI: 10.1088/0004-6256/137/5/4186.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_dels_estels_més_brillants&oldid=38292423»