Atria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAtria
Triangulum Australe IAU.svg
Nomenclatura
Bayerα TrA Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTriangle Austral Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 48m 39.8951s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-70° 58' 20.2374''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,92[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi17,99 mas/a[1] (ascensió recta)
−31,58 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial−3 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,68 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi8,35 mas[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralK2III Ba1[4]
K2III_Ba1[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat5.500 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi92,23 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa7 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.255 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,02[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat8 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* alf TrA Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Atria (Alfa del Triangle Austral / α Trianguli Australis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Triangle Austral, amb una magnitud aparent de +1,91.[6] El seu nom és una contracció de la seva denominació de Bayer «Alpha Trianguli Australis».

Atria és un gegant taronja de tipus espectral K2II-III amb una incerta temperatura superficial de 3.970 i 4.400 K. A una distància de 415 anys llum del Sistema Solar, té un radi aproximadament 130 vegades més gran que el radi solar. Si estigués en el lloc del Sol la seva superfície quedaria prop de l'òrbita de Venus. En relació amb el seu estat evolutiu, Atria ja ha esgotat l'hidrogen en el seu nucli i està transformant l'heli en carboni i oxigen. Amb una massa d'unes 7 masses solars, té una edat estimada de 45 milions d'anys.[7]

Encara que sembla un estel solitari, existeixen diversos indicis que apunten cap a un possible company estel·lar. En primer lloc, Atria està classificat com un estel de bari. Hom pensa que aquests estels han estat contaminats amb elements pesants provinents d'un company proper, inicialment més massiu —i que, per tant, va evolucionar abans— i que ara és un nan blanc; aquest company hauria transferit part de la seva matèria a la component que avui veiem. En segon lloc, emet una quantitat important de raigs X, l'origen dels quals pot estar en un company jove de tipus solar.[7]Encara que durant molt temps no va haver-hi evidència observacional d'aquest company estel·lar, el 2007 el Telescopi espacial Hubble va trobar un objecte tènue a una separació de 0,4 segons d'arc del brillant gegant. Hom pensa que pot ser un nan groc de tipus G0 semblant al Sol.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  4. 4,0 4,1 «Taxonomy of barium stars» (en anglès). Astronomical Journal, juny 1991, pàg. 2229–2254. DOI: 10.1086/115845.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  6. «Alfa TrA -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 «Atria» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 14 maig 2021].
  8. Ayres, Thomas R.; Brown, Alexander; Harper, Graham M. «α TrA Junior». The Astrophysical Journal. pp. L107-L110.