Deneb

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaDeneb
Deneb CLP.jpg
Nomenclatura
Bayerα Cyg Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed50 Cyg Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 41m 25.9151s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)45° 16' 49.2197''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,25[2] Modifica el valor a Wikidata
VariabilitatVariable Alfa Cygni[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi2,01 mas/a[1] (ascensió recta)
1,85 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-4,9 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra1.640 anys llum Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta-6,95 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,31 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deTriangle d'estiu i Creu del Nord Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralA2Ia[27] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat210.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi203 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Massa21 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.700 K[29] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació39 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,23[28] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat16 cm/s²[29] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* alf Cyg Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
2MASS J20412592+4516491 (2MASS)
GSC 03574-03347 (GSC)
HD 197345 (Henry Draper Catalogue)
HIP 102098 (Catàleg Hipparcos)
HR 7924 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 49941 (Catàleg SAO)
α Cyg (nomenclatura de Bayer)
ADS 14172 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
AG+45 1730 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ALS 11488 (Catalog of galactic OB stars)
BD+44 3541 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J20415+4517A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 5144 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+44 3541 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
FK5 777 (FK5)
GC 28846 (Catàleg General de Boss)
GCRV 12971 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 102098 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 20380+4455 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRC +50337 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 3264 (JP11)
N30 4579 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PLX 4935 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PLX 4935.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 546 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 60323 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2633 (RAFGL)
ROT 3019 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 27159 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3574-3347-1 (Catàleg Tycho)
UBV 17953 (UBV)
UBV M 25099 (Photoelectric catalogue, magnitudes and colors of stars in the UBV and UCBV systems)
uvby98 100197345 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
alf Cyg (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J20414+4517A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
uvby98 100197345 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WEB 18466 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
50 Cyg (nomenclatura de Flamsteed) Modifica el valor a Wikidata

Deneb (α Cygni / α Cyg) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Cigne. El seu nom prové de l'àrab 'cua', ja que aquest estel de magnitud aparent -1,25 (el 19è més brillant del nostre cel) representa la cua del Cigne, una figura clàssica que es veu volant perpètuament cap al sud, seguint la ruta de la Via Làctia.

La constel·lació del Cigne forma una creu, amb Deneb al damunt, que s'alça en el cel sobre un costat als inicis de l'estiu a l'hemisferi nord. Deneb també és el vèrtex occidental del Triangle d'Estiu. Les altres dues estrelles del triangle són Vega i Altair. Aquestes 3 estrelles blanques de classe espectral A (amb Deneb, una supergegant A2) tenen temperatures superficials similars: Vega, a 9.600 K, la més calenta; Deneb radiant a 8.400 K.

Estimacions del radi de Deneb indiquen que és 200 o 300 vegades superior al del Sol. A la dreta, la mida aproximada del Sol comparat amb Deneb

Encara que Vega i Altair siguin bastant lluminoses, són de primera magnitud perquè estan a prop, només a uns 25 anys-llum de mitjana. Deneb, en canvi, podria estar a uns 2.600 anys llum. Si suposem aquesta distància, la seva lluminositat de 160,000 sols la fa l'estel més brillant conegut a la galàxia dins de la seva classe (és a dir, en la seva temperatura o classe espectral). Si ocupés la posició de Vega, Deneb brillaria com una lluna creixent bastant desenvolupada.

Deneb és una veritable supergegant; el seu diàmetre, calculat de la seva temperatura i lluminositat, és 200 vegades el del Sol. Les mesures directes del seu diàmetre angular (només uns 0,002 segons d'arc) donen un valor molt similar de 180 vegades el solar. Si l'estel estigués al centre del sistema solar, Deneb arribaria fins a l'òrbita de la Terra. Encara que no és de lluny l'estel més brillant de la galàxia, Deneb sí que és una de les més grans del seu tipus.

L'estrella està evolucionant i ha parat de fondre hidrogen en el nucli. El que fa exactament no ho sabem, però. Va començar la seva vida com un estel d'unes 25 masses solars, i el seu destí és quasi segur explotar en algun moment dels propers dos milions d'anys. L'estel té una llum constant, però el seu espectre, quan es descompon en un arc de colors, és lleugerament variable. Bufant en la seva superfície, hi ha un vent que provoca una pèrdua de massa de 0,8 milionèsimes parts d'una massa solar per any, cent mil vegades el flux que allibera el Sol.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. ↑ Afirmat a: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2011). Pàgina: 2025. Data de publicació: 2009.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  5. ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. ↑ «Four stars having variable radial velocities» (en anglès). Astrophysical Journal, març 1910, pàg. 176–179. DOI: 10.1086/141741.
  7. ↑ Nancy Roman «Revised Standards for Supergiants on the System of the Yerkes Spectral Atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, novembre 1950, pàg. 362–364. DOI: 10.1086/145351.
  8. ↑ «Spectral classification» (en anglès). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 1973, pàg. 29.
  9. ↑ «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
  10. ↑ «The radial velocities spectral types and projected rotational velocities of 633 bright northern A stars». Royal Observatory Bulletin, 1968, pàg. 385.
  11. ↑ Afirmat a: Spectral classification of Southern fundamental stars. Pàgina: 1. Data de publicació: 1962.
  12. ↑ «Photoelectric measurements of the lambda 4200 A CN band and the G band in G8-K5 spectra» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1960, pàg. 287–316. DOI: 10.1093/MNRAS/120.4.287.
  13. ↑ Afirmat a: The equivalent widths of absorption lines in the spectra of 62 B8-F2 type stars. Pàgina: 189. Data de publicació: 1959.
  14. ↑ Afirmat a: Photoelectric determination of the equivalent widths of H in the spectra of early type stars. Pàgina: 176. Data de publicació: 1959.
  15. ↑ «Color excesses from six-color photometry of supergiant stars». The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 1958, pàg. 561–580. DOI: 10.1086/127296.
  16. ↑ «Multicolor photoelectric photometry of stars with composite spectra» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1958, pàg. 572–594. DOI: 10.1086/146571.
  17. ↑ «The Variability of Supergiants.» (en anglès). Astrophysical Journal, juliol 1957, pàg. 138–151. DOI: 10.1086/146379.
  18. ↑ «The eclipsing binary UX Monocerotis» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1957, pàg. 69–80. DOI: 10.1086/146372.
  19. ↑ «Six-color photometry of stars. VIII. The colors of 409 stars of different spectral types» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 440–457. DOI: 10.1086/146181.
  20. ↑ «Photoelectric spectrophotometry. I. Hydrogen line intensities of O, B and A type stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1956, pàg. 253–257. DOI: 10.1086/146157.
  21. ↑ «Studies in galactic structure. II. Luminosity classification for 1270 blue giants stars». The Astrophysical Journal Supplement series, 1955. DOI: 10.1086/190016.
  22. ↑ «The spectra and rotational velocities of the bright stars of Draper types B8-A2» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1954, pàg. 146–167. DOI: 10.1086/145804.
  23. ↑ «Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas» (en anglès). Astrophysical Journal, maig 1953, pàg. 313–352. DOI: 10.1086/145697.
  24. ↑ Afirmat a: Étude du spectre d'absorption de 234 étoiles de types spectraux compris entre O6 et F8 pour la recherche de critères quantitatifs de classification spectrale bidimensionnnelle. Pàgina: 417. Llengua de l'obra o del nom: francès. Data de publicació: 1953.
  25. ↑ Afirmat a: Contribution a l'etude de la zone convective des etoiles. Pàgina: 321. Data de publicació: 1953.
  26. ↑ Afirmat a: Neutral Oxygen in stellar atmospheres. Data de publicació: 1950. DOI: 10.1086/145231.
  27. ↑ Afirmat a: An atlas of stellar spectra with an outline of spectral classification. Pàgina: 0. Data de publicació: 1943.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Quantitative spectroscopy of galactic BA-type supergiants. I. Atmospheric parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 80–80. DOI: 10.1051/0004-6361/201219034.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deneb
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Deneb&oldid=24523659»