Altair

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaAltair
Altair1.jpg
Dades d'observació
Constel·lació Àguila
Magnitud aparent (V) 0,77
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta 2,22
Part de G-Cloud
Característiques físiques
Tipus espectral A7V
Radi 1,7 Radi solar
Massa 1,7 masses solars
Més informació
Codi de catàleg SAO 125122 (Catàleg SAO)
2MASS J19504698+0852060 (2MASS)
GSC 01058-03399 (GSC)
HD 187642 (Henry Draper Catalogue)
HIP 97649 (Catàleg Hipparcos)
HR 7557 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 19483+0844 (IRAS)
GJ 768 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
α Aql (Nomenclatura de Bayer)
ADS 13009 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
1ES 1948+08.7 (Einstein Slew survey, Version No. 1)
1RXS J195047.0+085159 (1RXS)
AG+08 2636 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 1075038 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+08 4236 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J19508+0852A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CSI+08 4236 1 (Catalog of Stellar Identifications)
FK5 745 (FK5)
GC 27470 (Catàleg General de Boss)
GCRV 12193 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 97649 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 19459+0836 A (Index Catalogue of Visual Double Stars)
IRC +10441 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 3142 (JP11)
LFT 1499 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 3490 (Luyten Half-Second catalogue)
LSPM J1950+0852 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 15795 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 4388 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 48314 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 24910 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 4665 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 4665.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PMC 90-93 530 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 168779 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 2463 (RAFGL)
ROT 2857 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
TD1 25537 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 1058-3399-1 (Tycho Catalogue)
UBV 16885 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 24205 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100187642 (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
V* alf Aql (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J19508+0852A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Zkh 297 (Q8342933)
Modifica dades a Wikidata

Altair (Alpha Aquilae / Alpha Aql / α Aquilae / α Aql / Atair) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn. És un estel de seqüència principal de tipus A, amb una magnitud aparent de 0,77. És el vèrtex sud (des de l'hemisferi nord) del Triangle d'Estiu; els altres dos són Deneb (el de l'est) i Vega (el de l'oest).[1][2][3]

Altair gira ràpidament, amb una velocitat lineal a l'equador d'aproximadament 286 km/s.[4] Un estudi va revelar que Altair no és esfèric, sinó molt aplatat pels pols a causa del seu ritme de rotació.[5] Altres estudis interferomètrics amb múltiples telescopis han fotografiat i confirmat aquest fenomen.[4]

El seu nom prové del terme àrab que significa 'volador', de la frase نسر الطائر (an-nasr aţ-ţāir) 'l'àliga voladora'. A vegades també se l'anomena Atair.

Estel[modifica | modifica el codi]

Altair

Altair es troba a 16,8 anys llum (5,14 parsecs) de la Terra i és un dels estels visibles a ull nu més propers.[6] Juntament amb Beta Aquilae i Gamma Aquilae, forma la línia d'estels ben coneguts, sovint anomenats com l'la família de l'Àguila.[7]

Altair és un estel de la seqüència principal de classe A amb aproximadament 1,8 vegades la massa del Sol i 11 vegades més de lluminositat.[4][8] Altair té una velocitat de rotació molt elevada; el període de rotació és d'aproximadament 9 hores,[8] molt menys que l'equador del Sol, que necessita al voltant de 25 dies per fer una rotació completa. Aquesta rotació tan ràpida fa que Altair sigui un esferoide oblat; el diàmetre equatorial és al voltant d'un 20% més llarg que el diàmetre polar.[4]

Mesures fetes per satèl·lit el 1999 pel Wide-Field Infrared Explorer van mostrar que la brillantor d'Altair varia lleugerament (menys d'una mil·lèsima part d'una magnitud).[9] Com a resultat, el 2005 es va identificar com a variable Delta Scuti. Hom pot aproximar-ne la corba de llum afegint-hi un nombre de sinusoides, amb períodes que varien entre 0,8 i 1,5 hores.[10]

Companyes visuals[modifica | modifica el codi]

És un estel de la seqüència principal de tipus A que té la designació d'estel múltiple WDS 19508+0852A i al qual acompanyen tres companyes visuals, WDS 19508+0852B, C, i D. El component B no està físicament a prop d'A malgrat que al cel ho sembla.[11]

Deignació d'estrella múltiple: WDS 19508+0852[12]
Component Primària Ascensió
recta
(α)
Equinocci J2000.0
Declinació (δ)
Equinocci J2000.0
Època
d'observació
separació
Distància
angular
del
primari
Angle de
posició
(relatiu
al primari)
Magnitud
aparent
(V)
Referència
de base de dades
B A 19h 50m 40,5s +08° 52′ 13″[13] 2007 192,1 287° 9,82 Simbad
C A 19h 51m 00,8s +08° 50′ 58″[14] 2007 189,6 107° 10,3 Simbad
D A 2007 31,7 97° 11,9

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta sb0
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta darlingaltair
  3. Summer Triangle, entry, The Internet Encyclopedia of Science, David Darling. Accedit en línia November 26, 2008.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Imaging the Surface of Altair, J. Monnier et al., Science 317, #5836 (July 20, 2007), pp. 342–345, doi:10.1126/science.1143205 , Bibcode2007Sci...317..342M, PubMed: 17540860. Accedit en línia November 25, 2008. See second column of Table 1 for stellar parameters.
  5. Altair's Oblateness and Rotation Velocity from Long-Baseline Interferometry, Gerard T. van Belle, David R. Ciardi, Robert R. Thompson, Rachel L. Akeson, and Elizabeth A. Lada, Astrophysical Journal 559 (October 1, 2001), pp. 1155–1164, doi:10.1086/322340 , Bibcode2001ApJ...559.1155V
  6. p. 194, The Brightest Stars: Discovering The Universe Through The Sky's Most Brilliant Stars, Fred Schaaf, Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, Inc., 2008, ISBN 978-0-471-70410-2.
  7. p. 190, Schaaf 2008.
  8. 8,0 8,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta peterson06
  9. Buzasi, et al «Altair: The Brightest δ Scuti Star». The Astrophysical Journal, 619, 01-02-2005, pàg. 1072-1076 [Consulta: 5 gener 2016].
  10. Altair: The Brightest δ Scuti Star, D. L. Buzasi et al., The Astrophysical Journal 619, #2 (February 2005), pp. 1072–1076, doi:10.1086/426704 , Bibcode2005ApJ...619.1072B
  11. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta bsc1
  12. Entry 19508+0852, The Washington Double Star Catalog, United States Naval Observatory. Accedit en línia November 25, 2008.
  13. BD+08 4236B -- Star in double system, database entry, SIMBAD. Accedit en línia November 25, 2008.
  14. BD+08 4238 -- Star in double system, database entry, SIMBAD. Accedit en línia November 25, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altair Modifica l'enllaç a Wikidata