Núvol d'Smith

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNúvol d'Smith
Smith's Cloud - 2008 - Bill Saxton, NRAO, AUI, NSF.jpg
Tipusnúvol d'alta velocitat Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment1963 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÀguila Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa1.000.000 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 51m 10.56s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1° 40' 48''[1] Modifica el valor a Wikidata

El núvol d'Smith és un núvol d'alta velocitat d'hidrogen gasós situat a la constel·lació de l'Àguila en les coordenades galàctiques l = 39°, b = −13°. El núvol va ser descobert en 1963 per Gail Bieger, el cognom de la qual de soltera era Smith, una estudiant d'astronomia a la Universitat de Leiden als Països Baixos.[2] Usant el Telescopi de Green Bank de la National Science Foundation, els radioastrònoms van descobrir que el núvol d'Smith té una massa d'almenys un milió de masses solars i mesura 3.000 parsecs (9.800 anys llum) de llarg per 1.000 pc (3.300 anys llum) d'ample en projecció.[3] El núvol està entre 11.100 pc (36 000 anys llum) i 13.700 pc (45.000 anys llum) de la Terra i té un diàmetre angular de 10 a 12 graus, aproximadament igual d'ampla que la constel·lació d'Orió, o prop de vint vegades el diàmetre del pleniluni, encara que el núvol no és visible a ull nu.

Aparentment, el núvol s'està movent en direcció al disc de la Via Làctica a 73 ± 26 quilòmetres per segon. Es d'esperar que el núvol d'Smith es barrege amb la Via Làctia a 27 milions d'anys en algun punt del braç de Perseu. Els astrònoms creuen que xocarà amb el disc de la Via Làctia en un angle de 45°, i que el seu impacte podria produir una explosió de formació estel·lar o una supercapa d'hidrogen neutral.[3]

Projectant la trajectòria del núvol enrere en el temps, s'estima que va haver passat a través del disc de la Via Làctia fa prop de 70 milions d'anys. Per haver sobreviscut a la seva trobada prèvia, hom creu que està integrada dins un halo de matèria fosca massiu.[4] El fet que sobrevisquera a aquesta prèvia trobada significa que és probable que siga molt més massiu del que es va creure anteriorment, i podria ser un candidat per ser una galàxia fosca.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Global properties of the HI high velocity sky. A statistical investigation based on the LAB survey» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2006, pàg. 481–498. DOI: 10.1051/0004-6361:20054750.
  2. Smith, G. P. «Peculiar Feature at l = 40°.5, b = - 15°.0» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 17, 1963, pàg. 203. ISSN: 1963BAN....17..203S.
  3. 3,0 3,1 Lockman, Felix J.; Benjamin, Robert A.; Heroux, A. J.; Langston, Glen I. «THE SMITH CLOUD: A HIGH-VELOCITY CLOUD COLLIDING WITH THE MILKY WAY» (PDF) (en anglès). The Astrophysical Journal. American Astronomical Society, 679, 20-05-2008 [Consulta: 23 maig 2012].
  4. Nichols, M.; Bland-Hawthorn, J. «The Smith Cloud: high-velocity accretion and dark-matter confinement» (en anglès). The Astrophysical Journal, 707, 03-11-2009. DOI: 10.1088/0004-637X/707/2/1642 [Consulta: 23 maig 2012].

Enllaços externs[modifica]