Vés al contingut

BBC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: British Broadcasting Corporation)
Infotaula d'organitzacióBBC
Escut de la BBC Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaNation Shall Speak Peace Unto Nation Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtBBC Modifica el valor a Wikidata
Tipusnegoci
emissora pública
organització Modifica el valor a Wikidata
Indústriaperiodisme, teledifusió i indústria mediàtica Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaimparcialitat Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticasincretisme polític Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacarta reial Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaBritish Broadcasting Company Limited (1927) Modifica el valor a Wikidata
Creació1922
18 octubre 1922:  British Broadcasting Company
1r gener 1927:  British Broadcasting Corporation
FundadorJohn Reith i George Villiers Modifica el valor a Wikidata

20 desembre 1926Carta de la BBC de 1927
1r gener 1937Carta de la BBC de 1937
1r gener 1947Carta de la BBC de 1947
1r gener 1952Carta Suplementària de la BBC de 1952
1r juliol 1952Carta de la BBC de 1952
6 abril 1962Carta Suplementària de la BBC de 1962
27 març 1964Carta de la BBC de 1964
7 juliol 1981Carta de la BBC de 1981
1r maig 1996Carta de la BBC de 1997
19 setembre 2006Carta de la BBC de 2007
8 desembre 2016Carta de la BBC de 2017 Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Produeixteledifusió i emissió de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Membre dePermanent Committee on Geographical Names
Digital Preservation Coalition
World Wide Web Consortium
Unió Europea de Radiodifusió (1950–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Gerent/directorTim Davie (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats22.219 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Indicador econòmic
Ingressos totals5.725 M£ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net−120.000.000 £ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webbbc.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0043107 IBDB: 83561 TMDB.org: 3324
Facebook: bbc Twitter (X): BBC Instagram: bbc Youtube: UCCj956IF62FbT7Gouszaj9w TikTok: bbc Modifica el valor a Wikidata
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London.

La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit. A més, és la més gran de transmissió de notícies d'arreu del món. Produeix serveis de programes i informació, transmetent a la televisió, a la ràdio i a Internet; sent una de les cadenes de notícies més respectades del món. És independent de controls comercials i polítics operant sota un estatut real que li garanteix la independència. Té una plantilla de 25.500 empleats i un pressupost anual de 4 mil milions de £. Des de juny de 2023 la presidenta és Elan Closs Stephens,[1] i Tim Davie n'és el director general des de 2020.[2]

L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Antonio Asensio de Periodisme.

Història

[modifica]

La primera emissió pública en directe de Gran Bretanya es va fer des de la fàbrica de la Wireless Telegraph Company de Marconi a Chelmsford el juny de 1920 patrocinada per Alfred Harmsworth del Daily Mail, amb la famosa soprano australiana Dame Nellie Melba, suposant un punt d'inflexió en l'actitud del públic britànic davant la ràdio,[17] no compartit en els cercles oficials doncs les emissions podien interferir amb importants comunicacions militars i civils.

Amb el neguit d'evitar una expansió caòtica com l'experimentada als Estats Units, la General Post Office va proposar donar una única llicència d'emissió a una empresa propietat conjunta d'un consorci de fabricants de receptors, que es coneixeria com a British Broadcasting Company Ltd., que es va formar el 18 d'octubre de 1922,[3] i que en 1927 fou substituïda per la pública British Broadcasting Corporation.[4]

Inicialment estava dedicada únicament a serveis de ràdio, i amb John Reith com a director general, va passar a anomenar-se British Broadcasting Corporation el 1927 quan va ser concedida una carta reial i va deixar de ser privada. El primer ministre va mantenir la censura de les opinions editorials sobre polítiques públiques, però va permetre que la BBC abordés qüestions de controvèrsia religiosa, política o industrial a partir de 1928.[5] Va començar a emetre televisió de forma experimental el 30 de setembre de 1929,[6] i va començar les seves transmissions fora del Regne Unit el desembre de 1932, amb l'objectiu d'unir a les persones de parla anglesa que vivien al que aleshores era l'Imperi Britànic. El rei Jordi V va transmetre el primer missatge nadalenc per ràdio en el qual es va dirigir als homes i dones que estan tan aïllats per la neu i pels deserts, que només poden agafar les veus per l'aire, convertint-se en un servei regular (conegut com el servei de la televisió de BBC) el 2 de novembre de 1936. La difusió de la televisió es va suspendre des de l'1 de setembre de 1939 al 7 de juny de 1946, durant la Segona Guerra Mundial, mantenint l'emissió de BBC Radio, traslladant la majoria de les seves operacions de ràdio fora de Londres, inicialment a Bristol, però el 1941, després de diversos bombardeigs, es van veure obligats a traslladar-se i Bedford va ser escollit com un lloc relativament segur.[7]

La competència va aparèixer per primera vegada el 1955 amb el canal ITV, finançada únicament amb publicitat.[8] La BBC va introduir un segon canal de televisió, el BBC 2, el 1964,[8] retitulant l'existent canal BBC 1. BBC One va emetre a tot color el 15 de novembre de 1969, sent la primera transmissió un concert de Petula Clark des del Royal Albert Hall. BBC 2 va usar la difusió en color a partir de l'1 de juliol de 1967. El 1974 es va introduir el servei de teletext de la BBC, Ceefax, creat inicialment per oferir subtitulació, però es va convertir en un servei de notícies i informació. El 1978, el personal de la BBC va fer vaga just abans de Nadal, bloquejant així la transmissió d'ambdós canals i fusionant les quatre estacions de ràdio en una sola.[9] Des de la desregulació del mercat britànic de la televisió i la ràdio a la dècada de 1980, la BBC ha fet front a la creixent competició del sector comercial, especialment a la televisió via satèl·lit, la televisió per cable i serveis digitals de televisió.

La Hutton Inquiry de 2004 i l'informe posterior van plantejar preguntes sobre els estàndards periodístics de la BBC i la seva imparcialitat, provocant la renúncia de membres de l'alta direcció en aquell moment, inclòs el llavors director general, Greg Dyke.[10] El 2006, BBC HD es va llançar com a servei experimental en alta definició i es va fer oficial el desembre de 2007 fins a la seva interrupció el 26 de març de 2013.[11]

En 2005 els seus més d'11.000 treballadors van fer vaga per una proposta de retallar 4.000 llocs de treball i privatitzar parts de la BBC, i el pla es va aplaçar[12] fins al 2007, quan el director general de la BBC, Mark Thompson, va anunciar un nou pla de retallades per reduir la mida de la BBC com a organització, incloent 2.500 reduccions de llocs de treball incloent 1.800 acomiadaments, consolidar les operacions de notícies, reduir la producció de programació en un 10% i vendre l'edifici insígnia del Centre de Televisió de Londres.[13] Aquests plans van ser ferotgement oposats pels sindicats, que van amen, i es van anunciar 2000 acoumiadaments més en 2011.[14]

Finançament

[modifica]
La seu de BBC Scotland i BBC Alba a Glasgow.

El principal mitjà per finançar la BBC és un cànon anomenat llicència de televisió que es cobra a totes les llars, empreses i organitzacions britàniques que utilitzen qualsevol tipus d'equip per rebre o gravar emissions de televisió en directe o per utilitzar el servei de streaming de la BBC, iPlayer. La tarifa, de 159 lliures esterlines anuals en 2022 i 2023, i 169,50 en 2024,[15] la fixa el govern britànic, acordada pel Parlament del Regne Unit, i s'utilitza per finançar la ràdio, la televisió i els serveis en línia de la BBC que cobreixen les nacions i regions del Regne Unit. Anteriorment les llicències van ser publicades originalment per l'Oficina General de Correus (GPO), que aleshores era la reguladora de les comunicacions públiques del Regne Unit.

Altres ingressos de la BBC provenen de la seva filial comercial BBC Studios (abans BBC Worldwide), que ven programes i serveis de la BBC a nivell internacional i també distribueix els serveis internacionals de notícies en anglès de BBC World News.[16]

Serveis

[modifica]

Ràdio

[modifica]
Oficines de BBC Yorkshire a Leeds.

Televisió

[modifica]
  • BBC One (o BBC1) és el primer canal de la British Broadcasting Corporation. Ofereix una àmplia gamma de continguts, espais d'actualitat, comèdia, drama, concursos, programes per a nens, programes sobre l'art i alguns programes educatius i religiosos. També es produeixen desconnexions territorials per a cada una les nacions constituents del Regne Unit. A més, BBC Northern Ireland pot seguir-se des de pràcticament tota l'illa d'Irlanda i, per tant, també a la República d'Irlanda, on a més, és un dels canals més seguits. Com els altres canals de la BBC d'emissió al Regne Unit, no emet publicitat de cap classe en cap moment de la programació.
  • BBC Two (o BBC2) és la segona cadena de televisió de la BBC, que ofereix una programació alternativa a la de la BBC One, amb programes infantils durant el matí, i esdeveniments esportius, sèries i concursos durant la resta del dia. El contingut cultural i pedagògic del canal és manifest.
  • BBC Three (o BBC3) només està disponible via cable, TDT i satèl·lit. La BBC Three és una sortida per al 'nou drama, el nou talent, la comèdia britànica, pel·lícules i les notícies accessibles', segons la mateixa BBC. Les seves emissions comencen diàriament a les 7 de la tarda fins a les 7 del matí (l'altra part del dia emet el canal CBBC en aquesta freqüència). Està orientada a un públic jove i urbà de classe treballadora, i ofereix dibuixos animats per a adults, com Family Guy, programes de cotxes, d'esport, de cuina, pel·lícules, sèries i un informatiu humorístic presentat per Russell Howard.
  • BBC Four (o BBC4) només està disponible per TDT, satèl·lit i cable. El canal difon una barreja d'art i documentals de ciència, drama (incloent molts programes en blanc i negre), i produccions de llengua no anglesa com, per exemple, pel·lícules. Emet de les 7 de la tarda a les 6 del matí (l'altra part del dia emet en la mateixa freqüència el canal CBeebies). Està dirigit a un públic de gran nivell cultural.
  • BBC News 24 és el canal de televisió de notícies les 24 hores. Només està disponible per TDT, satèl·lit i cable.
  • BBC Parliament és un canal dedicat a informar sobre tot el que passa a la Cambra dels Comuns, la dels Lords, el Parlament Escocès i l'Assemblea de Gal·les. Només es veu per TDT, satèl·lit i cable.
  • El Canal CBBC és un canal de televisió dirigit a joves de 6 a 13 anys, que emet de les 7 del matí a les 7 del vespre, ja que comparteix freqüència amb el canal BBC Three, que emet la resta d'hores.
  • CBeebies (o BBC CBeebies) és un canal dirigit a nens de menys de 6 anys, que emet de les 6 del matí a les 7 de la tarda, ja que comparteix freqüència amb el canal BBC Four, que emet la resta d'hores.
  • BBC World News, senyal internacional de notícies 24 hores.
  • BBC Sport és una divisió televisiva dedicada exclusivament a emissions i notícies sobre esports.

Internet

[modifica]
  • El servei de notícies de la web BBC.co.uk (per al Regne Unit) i BBC.com, és un dels més visitats de tota la xarxa.

Referències

[modifica]
  1. Weaver, Matthew. «Elan Closs Stephens appointed acting chair of BBC» (en anglès). The Guardian, 02-06-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
  2. Ling, Thomas. «BBC announces Tim Davie as new Director-General» (en anglès). Radio Times, 05-06-2020. [Consulta: 11 desembre 2023].
  3. «History of the BBC» (en anglès). BBC. [Consulta: 13 desembre 2023].
  4. The Oxford Dictionary of Modern Quotations. Oxford Reference Online. Oxford University Press, 2008. ISBN 9780199208951 [Consulta: 11 febrer 2010]. 
  5. Scanell, Paddy; Cardiff, David. A Social History of British Broadcasting (en anglès). Cambridge, Massachusetts: Basil Blackwell, 1991, p. 75. ISBN 978-0631175438. 
  6. Burns, R. W.. British Television: The Formative Years (en anglès). IET, 1986, p. 148. ISBN 0863410790. 
  7. Roffe, Erica. «Blue plaque to commemorate WWII and BBC history of Bunyan Meeting». Bedford Independent, 04-08-2022. [Consulta: 5 desembre 2023].
  8. 8,0 8,1 Denis McQuail, Gianpietro Mazzoleni, Mary Kelly. The Media in Europe (en anglès). Euromedia Research Group, 2004, p. 262. ISBN 9780761941316. 
  9. Collins, Joseph. «Accord on Pay Ends BBC Strike» (en anglès). The New York Times, 23-12-1978. [Consulta: 11 desembre 2023].
  10. «UK press mauls Hutton 'whitewash'» (en anglès). CNN, 29-01-2004. [Consulta: 6 febrer 2024].
  11. Plunkett, John. «BBC cuts: nearly 2,000 jobs to go». The Guardian, 06-10-2011.
  12. Dawtrey, Adam. «BBC strike canceled» (en anglès). Variety, 30-05-2005. [Consulta: 11 desembre 2023].
  13. «Radical reform to deliver a more focused BBC» (en anglès). BBC, 18-10-2007. [Consulta: 11 desembre 2023].
  14. Plunkett, John. «BBC cuts: nearly 2,000 jobs to go» (en anglès). The Guardian, 06-10-2011. [Consulta: 11 desembre 2023].
  15. «The BBC TV licence is set to rise» (en anglès). The Independent, 07-12-2023. [Consulta: 9 desembre 2023].
  16. Williams, Christopher. «BBC Studios wins go-ahead for commercial production push» (en anglès). Telegraph, 20-12-2016. [Consulta: 11 desembre 2023].

Bibliografia complementària

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • BBC - Lloc web oficial (anglès)
  • BBC Mundo (castellà)