Gran Núvol de Magalhães

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicGran Núvol de Magalhães
Large.mc.arp.750pix.jpg
Tipusgalàxia nana i galàxia irregular Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSB(s)m[1] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorAbd-ar-Rahman as-Sufí Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment964 Modifica el valor a Wikidata
EpònimFernão de Magalhães Modifica el valor a Wikidata
Cos pareVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 23m 34.6008s [2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-5h 20m 58.5336s [2] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra0,05 Mpc[5]
0,05 Mpc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)0,4[6] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
Format per
Desplaçament cap al roig0,00093 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Moviment propi1,91 mas/a[7] (ascensió recta)
0,229 mas/a[7] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial284 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Part deNúvols de Magalhães, Grup Local i [TSK2008] 223 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat-0,55[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Codis de catàleg

El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies. Està situada a només uns 179.000 anys llum, només més allunyada de nosaltres que les galàxies nanes del Ca Major i de Sagitari.

Igual que passa amb el Petit Núvol de Magalhães, és possible que originalment fos una galàxia espiral barrada que s'ha anat deformant progressivament a causa dels efectes gravitatoris de la Via Làctia. De fet, les observacions semblen indicar que part de la seva barra central encara existeix. El sud de la barra central sembla estar connectat amb el Petit Núvol de Magalhães a través de l'anomenat Pont Magallànic. També contribueix al Corrent Magallànic, una estructura clarament "arrencada" de la galàxia per l'atracció de la Via Làctia.

Dins la galàxia, es troba la nebulosa Taràntula (NGC 2070), una de les regions de formació d'estrelles més actives de tot el Grup Local, i moltes nebuloses i cúmuls oberts i globulars.

Es pot observar des de l'hemisferi sud, entre les constel·lacions de l'Orada i Mensa. Malgrat ser coneguda des de temps prehistòrics pels habitants de l'hemisferi sud, el primer a escriure'n fou l'astrònom persa Abd-al-Rahman al-Sufí, el 964. L'expedició de Magalhães al voltant del món la donà a conèixer a Europa i li donà el nom actual.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Núvol de Magalhães
  1. «On the association between core-collapse supernovae and HII regions» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 1927–1943. DOI: 10.1093/MNRAS/STS145.
  2. 2,0 2,1 Laurent Cambrésy «HYPERLEDA. I. Identification and designation of galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 25-11-2003, pàg. 45–55. DOI: 10.1051/0004-6361:20031411.
  3. Po-Feng Wu «Cosmicflows-2: the data» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 05-09-2013, pàg. 86. DOI: 10.1088/0004-6256/146/4/86.
  4. 4,0 4,1 «Our Peculiar Motion Away from the Local Void» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1, 20-03-2008, pàg. 184–205. DOI: 10.1086/527428.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Cosmicflows-3» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 50–50. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/50.
  6. «The observed properties of dwarf galaxies in and around the Local Group» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 05-06-2012, pàg. 4. DOI: 10.1088/0004-6256/144/1/4.
  7. 7,0 7,1 Roeland van der Marel «Third-epoch Magellanic cloud proper motions. I. Hubble space Telescope/WFC3 data and orbit implications» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 04-02-2013, pàg. 161. DOI: 10.1088/0004-637X/764/2/161.
  8. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.