SN 1987A

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentSN 1987A
HST SN 1987A 20th anniversary.jpg
Tipus supernova
Lloc Gran Núvol de Magalhães
Constel·lació Orada
Data de descobriment 24 febrer 1987
Tipus espectral SN.IIPec
Codi de catàleg SN 1987A i AAVSO 0534-69
Modifica dades a Wikidata
Remanent del SN 1987A visualitzat en capes de llum de diferents espectres

SN 1987A fou una supernova tipus IL[1] peculiar i de progenitor B3 supergegant descoberta el 24 de febrer de l'any 1987 per l'Observatori de les Campanes. La supernova va tenir lloc als afores de la nebulosa Nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), ubicada al Gran Núvol de Magalhães, galàxia nana propera pertanyent al Grup Local. SN 1987A fou producte de l'explosió de l'estrella Sanduleak -69° 202a

SN 1987A implossionà aproximadament a uns 168.000 anys llum (51,4 kiloparsecs) de la Terra,[2] la suficient distància per a ésser observada a simple vista. Fou la supernova més propera a la Terra observada després de SN 1604, la qual va aparéixer directament a la Via Làctia.

Història[modifica]

La llum de la supernova SN 1987A arribà a la Terra el 24 de febrer de l'any 1987. A causa que fou la primera supernova que es descobrí l'any 1987, per aquest motiu fou designada "1987A". La seva brillantor assolí el seu punt màxim amb una magnitud aparent d'aproximadament 3, disminuint lentament durant els mesos següents. Aquesta fou la primera oportunitat perquè els astrònoms moderns poguessin observar de prop una supernova.

Fou descoberta pels astrònoms Ian Shelton i Oscar Duhalde a l'Observatori Les Campanes, a Xile el 24 de febrer de l'any 1987, fou descoberta a part de forma independent per l'astrònom Albert Jones a Nova Zelanda.[3] Al març del 1987 la supernova va ser observada des l'espai per l'observatori espacial Astron, el major observatori espacial de raigs ultraviolat de l'època.[4]

Restes de la supernova[modifica]

SN 1987A fou una de les supernoves més brillants observades en aproximadament 400 anys.

SN 1987A és, aparentment, una supernova amb col·lapsament de nucli, cosa per la qual cap esperar una estrella de neutrons com a remanent. Des que la supernova es va descobrir s'ha cercat el nucli col·lapsat, però encara no s'ha detectat. S'han arribat a considerar dues possibilitats per a explicar l'ausència de l'estrella de neutrons; La primera és que l'estrella de neutrons pot estar oculta entre densos núvols de pols i per aquest motiu no ésser visible. La segona és que després de la eplosió de la supernova, grans quantitats de material varen tornar a caure de nou sobre l'estrella de neutrons, i per això continuà col·lapsant cap a un forat negre. També poseeïx uns misteriosos anells, dels quals es desconeix l'origen.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: SN 1987A Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Lyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013). "Bolometric corrections for optical light curves of core-collapse supernovae". Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 437 (4): 3848.
  2. «SN1987A in the Large Magellanic Cloud». Hubble Heritage Project. [Consulta: 25 juliol 2006].
  3. «IAUC4316: 1987A, N. Cen. 1986», 24-02-1987.
  4. Observations on Astron: Supernova 1987A in the Large Magellanic Cloud
  5. / Els anells miseriosos de la supernova 1987A. Consultado: 08-04-11