Beta Doradus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaBeta Doradus
Nomenclatura
Bayerβ Dor Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 33m 37.5125s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 30' 36.6769''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,76[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatclassical Cepheid variable (en) Tradueix[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi0,8 mas/a[1] (ascensió recta)
9,458 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial7,2 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra321,3471 parsecs[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,1119 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralF6Ia[8] Modifica el valor a Wikidata
Massa6,5 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.335 K[9] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació12,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,07[9] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat56 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* bet Dor Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Beta Doradus (β Dor / HD 37350 / HR 1922) és el segon estel més brillant de la constel·lació de l'Orada després d'α Doradus.[10] És una variable cefeida la lluentor de la qual varia entre magnitud +3,46 i +4,08 en un període de 9,8426 dies.[11] Aquesta variació és perceptible a ull nu, igual que ocorre en altres cefeides com Eta Aquilae, Mekbuda (ζ Geminorum), W Sagittarii o X Sagittarii.

Com totes les altres cefeides, Beta Doradus és un supergegant groc el tipus espectral del qual canvia de F6 a G5 amb el subsegüent canvi en temperatura, i la seva temperatura efectiva mitjana és d'uns 6000 K. De gran grandària, el seu radi és entre 50 i 65 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— de 6 km/s.[12][13] Brilla amb una lluminositat aproximada 3000 vegades major que la lluminositat solar i posseeix una massa 6,5 vegades major que la del Sol. Els estels tan massius tenen una vida curta; l'edat de Beta Doradus s'estima en només 60 milions d'anys i ja es troba en una fase avançada de la seva evolució estel·lar.[12]

Beta Doradus presenta un contingut metàl·lic comparable al solar, i el seu índex de metalicidad és [Fe/H] = -0,01.[14] Quant a altres elements avaluats, carboni i magnesi són la meitat d'abundants que en el Sol, mentre que el gadolini (Z = 64) és un 60 % més abundant.[15]

La mesura de la seva paral·laxi amb el Telescopi Espacial Hubble (3,14 ± 0,16 mil·lisegons d'arc) adjudica a Beta Doradus una distància de 1040 anys llum respecte al sistema solar.[14]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «Observational studies of cepheid amplitudes. I. Period-amplitude relationships for galactic cepheids and interrelation of amplitudes» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, setembre 2009, pàg. 959–972. DOI: 10.1051/0004-6361/200811464.
  4. 4,0 4,1 «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Afirmat a: Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue. Pàgina: 269–280. Data de publicació: 1995.
  7. «The revision of the general catalogue of radial velocities». Proceedings of the International Astronomical Union, 1979, pàg. 57–62.
  8. «Study of the F-type stars. I. MK spectral types» (en anglès). Astronomical Journal, agost 1975, pàg. 637–641. DOI: 10.1086/111786.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
  10. Beta Doradus (SIMBAD)
  11. Beta Doradus (General Catalogue of Variable Stars)
  12. 12,0 12,1 Beta Doradus (Stars, Jim Kaler)
  13. Nardetto, N.; Mourard, D.; Kervella, P.; Mathias, Ph.; Mérand, A.; Bersier, D. «High resolution spectroscopy for Cepheids distance determination. I. Line asymmetry». Astronomy and Astrophysics. pp. 309-319.
  14. 14,0 14,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
  15. Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.