Rigel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaRigel
Orion constellation map.png
Dades d'observació
Constel·lacióOrió
Ascensió recta (α)78,634467067 °
Declinació (δ)-8,201638365 °
Magnitud aparent (V)0,13, -0,56, 0,1, 0,13, 0,15, 0,22, 0,2 i 0,18
VariabilitatVariable Alfa Cygni
Moviment propi38 km/s, 37 km/s, 25 km/s, 42 km/s i 40 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial17,8 km/s, 20,7 km/s, 21,6 km/s, 21 km/s, 26,5 km/s, 19,1 km/s, 24 km/s, 17,5 km/s, 21,7 km/s, 18,6 km/s, 20,7 km/s, 16,3 km/s, 20 km/s, 0,7 km/s, 22,4 km/s i 16,9 km/s
Distància a la Terra860 anys llum
Magnitud absoluta-7,84
Paral·laxi3,78 mas, 9,3 mas i 4,22 mas
Part deTriangle hivernal
PlanetesRigel Ⅹ (en) Tradueix, Rigel V (en) Tradueix i Rigel VI (en) Tradueix
Característiques físiques
Tipus espectralB8Ia, B8Iab, B8Iae, B8 IA E,SB,VB i B8p
Radi78,9 radis solars
Massa18 masses solars
Velocitat de rotació38 km/s, 37 km/s, 25 km/s, 42 km/s i 40 km/s
Més informació
id. SIMBAD* bet Ori
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata
Rigel en comparació amb el Sol.

Rigel (ß Orionis / ß Ori) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la beta d'Orió, en realitat és més brillant que l'alfa, Betelgeuse.

La distància a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys-llum; l'estimació de l'Hipparcos és 773 anys-llum (237 pàrsecs), però en aquest rang l'error és bastant gran. Rigel és una B8 Ia, supergegant,[1] i brilla aproximadament amb una potència 40,000 vegades superior a la del Sol. És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió local de la Via Làctia; cal viatjar uns 3.300 anys-llum (1.000 pàrsecs) fins a Deneb per a trobar un estel més potent.

Al ser tan brillant, i al moure's en una regió de nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió, que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). A pesar de la diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regió del cel; també es pot considerar un membre de l'Associació Taurus-Orió R1 (llavors es reserva l'associació OB1 per a estels més propers a la nebulosa i formats més recentment).

Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una distància de 28 UA i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una distància d'aproximadament 2.000 UA.

És també variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, però normalment es considera que això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva superfície.

El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu esquerre de qui és al centre". Un altre nom àrab és الرجل الجبار ar-rijl al-jabbār, "el peu del gegant", que també és l'origen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rigel