Rigel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaRigel
Orion constellation map.png
Nomenclatura
Bayer β Orionis
Flamsteed 19 Orionis
Altres HD 34085, HR 1713
Dades d'observació
època J2000
Constel·lació Orió
Ascensió recta (α) 5h 14m 32,30s
Declinació (δ) -08°12'06,0"
Magnitud aparent (V) 0,18m
Variabilitat irreg.
Característiques astromètriques
Distància a la Terra 773 a.ll. 237 pc
Magnitud absoluta (-6,69 ± 0,45)m
Paral·laxi
Part de Triangle hivernal
Característiques físiques
Tipus espectral B8 Ia
Lluminositat ~40.000 LS
Radi 80 RS
Massa 21 MS
Temperatura superficial 10.000 K
Edat
Període de rotació
Més informació
Codi de catàleg 2MASS J05143226-0812060 (2MASS)
SAO 131907 (Catàleg SAO)
GSC 05331-01752 (GSC)
HD 34085 (Henry Draper Catalogue)
HIP 24436 (Catàleg Hipparcos)
HR 1713 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 05121-0815 (IRAS)
AAVSO 0509-08 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
β Ori (Nomenclatura de Bayer)
ADS 3823 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
1RXS J051431.5-081112 (1RXS)
ALS 14772 (Catalog of galactic OB stars)
BD-08 1063 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J05145-0812A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 579 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI-08 1063 1 (Catalog of Stellar Identifications)
CSV 100463 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J0514-08.1 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 194 (FK5)
GC 6410 (Catàleg General de Boss)
GCRV 3110 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 24436 (Hipparcos Input Catalogue)
IDS 05097-0819 A (Index Catalogue of Visual Double Stars)
IRC -10085 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 1014 (JP11)
N30 1120 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NSV 1882 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 1191 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PLX 1191.00 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PMC 90-93 140 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 187839 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 710 (RAFGL)
ROT 749 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
SACS 113 (Second astrolabe catalogue of Santiago)
TD1 4253 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
TYC 5331-1752-1 (Tycho Catalogue)
UBV 5016 (UBV (Catàleg Estel·lar))
UBV M 10750 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100034085 (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
V* bet Ori (Catàleg General d'Estrelles Variables)
VDB 36 (Catalogue van den Bergh)
WDS J05145-0812A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Modifica dades a Wikidata
Rigel en comparació amb el Sol.

Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la "Beta" d'Orió, en realitat és més brillant que l'Alpha, Betelgeuse.

La distància a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys-llum; l'estimació de l'Hipparcos és 773 anys-llum (237 pàrsecs), però en aquest rang l'error és bastant gran. Rigel és una B8 Ia, supergegant, i brilla aproximadament amb una potència 40,000 vegades superior a la del Sol. És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió local de la Via Làctia; cal viatjar uns 3.300 anys-llum (1.000 pàrsecs) fins a Deneb per a trobar un estel més potent.

Al ser tan brillant, i al moure's en una regió de nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió, que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). A pesar de la diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regió del cel; també es pot considerar un membre de l'Associació Taurus-Orió R1 (llavors es reserva l'associació OB1 per a estels més propers a la nebulosa i formats més recentment).

Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una distància de 28 UA i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una distància d'aproximadament 2.000 UA.

És també variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, però normalment es considera que això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva superfície.

El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu esquerre de qui és al centre". Un altre nom àrab és الرجل الجبار ar-rijl al-jabbār, "el peu del gegant", que també és l'origen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rigel Modifica l'enllaç a Wikidata