Meissa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaMeissa
Nomenclatura
Bayerλ Ori Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed39 Ori Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
Format perlam Ori A (en) Tradueix i Lambda Orionis B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 35m 8.2776s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)9° 56' 2.9611''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,66[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−0,34 mas/a[1] (ascensió recta)
−2,94 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial30,1 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra320 parsecs Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,97 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deCúmul de Lambda Orionis Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralO8IIIf+B0.5V[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat165.000 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Radi10 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,01[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* lam Ori Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Meissa (λ Ori / λ Orionis / 39 Orionis), també coneguda com a Heka o Raselgeuse, és un estel de la constel·lació d'Orió, situada al cap del caçador. Tots dos noms provenen de l'àrab, Al-Maisan «l'estel brillant» i Al-Haq’ah «la taca blanca».

A uns 1.100 anys llum de distància, Meissa és un estel binari les components del qual estan separades 4,4 segons d'arc i poden resoldre's fàcilment amb un petit telescopi. L'estel més brillant, de magnitud aparent +3,39, és una gegant blau molt calent la temperatura superficial del qual és de 35.000 K. De tipus espectral O8, és un dels pocs estels d'aquest tipus visibles a ull nu, al costat de Naos (ζ Puppis), Alniyat (σ Scorpii) o Alnitak (ζ Orionis), aquesta última també en la constel·lació d'Orió. Incloent la radiació emesa en l'ultraviolat, la seva lluminositat és 65.000 vegades major que la del Sol, i és un dels estels més lluminosos que es coneixen. La seva massa també és molt gran, 25 vegades major que la massa solar, cosa que significa que conclourà la seva vida explotant com una supernova.

L'altra component, de magnitud 5,61, és un estel de tipus espectral B0.5V amb una temperatura de 27.000 K. És 5.500 vegades més lluminosa que el Sol.

Meissa forma part del cúmul estel·lar Collinder 69. Està envoltada per l'enorme anell Lambda Orionis, anell de gas de 150 anys llum de diàmetre il·luminat per l'estel.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  4. Afirmat a: Spectroscopic studies of O-type stars. I. Classification and absolute magnitudes. Data de publicació: 1971. DOI: 10.1086/151218.
  5. Sofia Randich «Elemental abundances of low-mass stars in the young clusters 25 Orionis andλ Orionis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 29-04-2011, pàg. 19–19. DOI: 10.1051/0004-6361/201116621.