Nebulosa de la Flama
 Nebulosa de la Flama | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | NGC 2024, Sharpless 277, Sh2-277 |
| Tipus | cúmul estel·lar i núvol molecular  |
| Descobert per | William Herschel |
| Data de descobriment | 1786 |
| Constel·lació | Orió |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 1350 anys llum |
| Magnitud aparent (V) | +2 |
| Velocitat radial | 8,65 km/s[1] |
| Ascensió recta (α) | 05h 41m 54s |
| Declinació (δ) | -1º 51' 0.0 |
| Part de | Complex d'Orió |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 2024 |
NGC 2024 (New General Catalogue)
| |
NGC2024 o la nebulosa de la Flama és una nebulosa d'emissió que aparenta estar en flames. Es troba prop de l'estrella més oriental del cinturó d'Orió, Alnitak. Erròniament es diu que és una nebulosa fosca.
Aquest efecte és degut a la seva lluminositat de color rogenc. Els àtoms d'hidrogen de la nebulosa són constantment ionitzats per la llum de l'estrella pròxima Alnitak (Zeta Orionis),[2] la intensa radiació ultraviolada de la qual els fa perdre els seus electrons. Gran part de la lluminositat de la nebulosa es produeix quan aquests electrons es recombinen amb l'hidrogen ionitzat, donant lloc a l'emissió de llum rogenca.
Prop d'aquesta nebulosa hi ha tres objectes candidats a ser planetes gasosos.
Referències[modifica]
- ↑ «Interferometric observations of formaldehyde absorption in front of strong galactic sources» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1973, pàg. 781–794. DOI: 10.1086/152088.
- ↑ «Smart Planet - Nebulosa de la flama». Arxivat de l'original el 2007-09-02. [Consulta: 26 desembre 2017].
