Mintaka

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaMintaka
Orion Belt.jpg
Dades d'observació
Constel·lació Orió
Ascensió recta (α) 83,001667056 °
Declinació (δ) -0,299095107 °
Magnitud aparent (V) 2,41, 0,96, 2,02, 2,32, 2,54, 2,72, 2,84 i 2,88
Variabilitat Binària eclipsant i Variable Algol
Moviment propi 121 km/s, 128 km/s, 122 km/s i 133 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial 18,5 km/s, 20,1 km/s, 16 km/s, 16 km/s, 13,4 km/s, 12 km/s, -1,6 km/s, 18,1 km/s, 50,3 km/s, -5 km/s i 23,1 km/s
Paral·laxi 4,71 mas i 3,56 mas
Part de cinturó d'Orió
Planetes Mintaka Tradueix
Característiques físiques
Tipus espectral B0, B0III+O9V, O8, O9.5II, O9III, O9.5Iab:, O9.5II-III, O9.5III i O9 II SB
Velocitat de rotació 121 km/s, 128 km/s, 122 km/s i 133 km/s
Més informació
id. SIMBAD * del Ori
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata
Mintaka

Mintaka (Delta Orionis / δ Ori / 34 Orionis) és una estrella a la constel·lació d'Orió el nom del qual deriva de la paraula àrab per cinturó, منطقة manţaqah. Al costat d'Alnitak (ζ Orionis) i Alnilam (ε Orionis), forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió, i amb elles forma el grup conegut com "les tres Maries".

En realitat Mintaka és una estrella múltiple complexa; a uns minuts d'arc de l'estrella principal es pot observar una altra estrella de magnitud aparent 6,8. A la distància de 915 anys llum a la que es troba Mintaka, la separació real entre ambdues és d'almenys 0,25 anys llum. Entre aquestes dues components hi ha una tènue estrella de magnitud 14. L'estrella de magnitud 6,8 és a més una binària espectroscòpica.

La component principal que anomenem Mintaka té una magnitud de 2,23 i és també una estrella binària, la duplicitat ha estat descoberta també mitjançant espectroscòpia. Està composta per una estrella blava de tipus espectral O9.5 II i una estrella classificada com B0 III o B2 V. Cadascuna d'elles és 90.000 vegades més lluminosa que el Sol, i són estrelles molt massives, amb una massa de 20 masses solars cadascuna. El període orbital del parell és de 5,73 dies, eclipsant lleugerament l'una a l'altra, el que comporta una caiguda en la brillantor de 0,2 magnituds.

En 1904 Johannes Hartmann, utilitzant la llum provinent de Mintaka, va descobrir que l'espai interestel·lar de la galàxia no està buit i conté gas i pols.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]