Omega Orionis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaOmega Orionis
Nomenclatura
Bayerω Ori Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed47 Ori Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrió Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 39m 11.1463s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)4° 7' 17.2795''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,59[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi0,04 mas/a[3] (ascensió recta)
0,231 mas/a[3] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial20,5 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra552 parsecs[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,1596 mil·lisegons d'arc[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralB3Ve[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat15.275 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva19.000 K[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació180 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat3.900 cm/s²[8] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* ome Ori Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Omega Orionis (ω Ori / 47 Orionis) és un estel en la constel·lació d'Orió de magnitud aparent +4,57 situat aproximadament a 1380 anys llum de distància del Sistema Solar.[9] Es troba envoltat per un núvol de pols, formant una modesta nebulosa de reflexió de més d'una any llum d'un extrem a un altre.[10]

Omega Orionis és un gegant blau de tipus espectral B3 IIIe amb una temperatura efectiva de 19.100 K. Incloent una gran quantitat radiació ultraviolada emesa, Omega Orionis brilla amb una lluminositat 15.275 vegades major que la del Sol. Amb un radi 11,4 vegades més gran que el radi solar, la seva velocitat de rotació projectada —181 km/s— implica un període de rotació inferior a 3,15 dies. No obstant això, la seva velocitat de rotació real pot aconseguir els 450 km/s, estimant-se que el seu eix es troba inclinat 24º respecte a la línia de visió. Té una massa 10,5 vegades superior a la del Sol, just per sobre del límit a partir del qual els estels exploten com a supernoves. La seva edat s'estima en 19 milions d'anys i només recentment ha començat la seva etapa com a gegant.[10]

Com a conseqüència de la seva ràpida rotació, Omega Orionis és una estrella Be. Entre els estels d'aquesta classe, va ser la primera on es va mesurar el camp magnètic, resultant ser 1000 vegades major que el de la Terra. Omega Orionis és, com moltes estrelles Be, un estel variable la lluentor del qual varia 0,19 magnituds. Així mateix, s'han observat petites variacions degudes a pulsacions no radials, amb períodes de 0,97 i 2,19 dies.[10]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. 4,0 4,1 «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Afirmat a: Catalogue of observed velocities. Pàgina: 1–346. Data de publicació: 1928.
  7. «The interstellar Ca II distance scale» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 15-09-2009, pàg. 833–840. DOI: 10.1051/0004-6361/20079144.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.
  9. Ome Ori -- Be Star (SIMBAD)
  10. 10,0 10,1 10,2 Stars( Jim Kaler)