Capella (estrella)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaCapella (estrella)
Dades d'observació
Constel·lacióCotxer modifica
Ascensió recta (α)79,172327944 ° modifica
Declinació (δ)45,99799147 ° modifica
Magnitud aparent (V)0,08, 1,33, 0,88, -0,52, -0,96, -1,29, -1,72 i -1,78 modifica
VariabilitatVariable RS Canum Venaticorum modifica
Característiques astromètriques
Velocitat radial29,6 km/s, 29,5 km/s, 30,2 km/s, 29,19 km/s, 30,2 km/s, 24,5 km/s, 29,1 km/s, 31,4 km/s, 33,8 km/s, 30 km/s, 27 km/s i 31,3 km/s modifica
Distància a la Terra13 parsecs modifica
Magnitud absoluta0,296 modifica
Paral·laxi76,67 mas, 76,2 mas i 77,29 mas modifica
Part deTriangle hivernal modifica
PlanetesCapella IV (en) Tradueix modifica
Característiques físiques
Tipus espectralK0III, G3III: i G0 modifica
Metal·licitat0,18 i -0,37 modifica
Més informació
id. SIMBAD[1]
Codi de catàleg
α Aur (nomenclatura de Bayer)
ADS 3841 AP (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
1RXS J051642.2+460001 (1RXS)
2EUVE J0516+45.9 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
2MASS J05164138+4559525 (2MASS)
AAVSO 0509+45 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
AG+45 512 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
ASCC 317037 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+45 1077 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J05168+4559AP (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
CEL 586 (Celescope Catalogue of Ultraviolet Magnitudes)
CSI+45 1077 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSI+45-05130 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars)
CSV 100460 (Catalogue of suspected variable stars)
EUVE J0516+45.9 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
FK5 193 (FK5)
GC 6427 (Catàleg General de Boss)
GCRV 3121 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GJ 194 (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 194 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
GJ 194 B (Gliese Catalogue of Nearby Stars)
HD 34029 (Henry Draper Catalogue)
HIC 24608 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 24608 (Catàleg Hipparcos)
HR 1708 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IDS 05093+4554 AP (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
IRAS 05130+4556 (IRAS)
IRC +50139 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 1010 (JP11)
LSPM J0516+4559 (LSPM-NORTH catalog)
LTT 11619 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 1121 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 14766 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 1897 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PLX 1187 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
PMC 90-93 139 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 47925 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 713 (RAFGL)
SAO 40186 (Catàleg SAO)
TD1 4244 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 3358-3141-1 (Catàleg Tycho)
UBV 5009 (UBV)
uvby98 100034029 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
WDS J05167+4600A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
WDS J05167+4600Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
YPAC 23 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue)
SBC9 306 (Eighth catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
Ci 20 321 (Catalogue of proper motion stars)
SBC7 214 (Seventh catalogue of the orbital elements of spectroscopic binary systems)
RX J0516.7+4559 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
PMSC 05093+4553AB (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 4762 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
13 Aur (nomenclatura de Flamsteed) modifica

Capella (α Aur / α Aurigae / Alfa Aurigae) és l'estrella més brillant de la constel·lació Auriga i la sisena més brillant del cel nocturn. És una estrella groga, que tradicionalment marca l'espatlla esquerra de l'auriga que dóna nom a la constel·lació. És més propera al pol nord celeste que qualsevol altra estrella brillant (Polaris és força dèbil en comparació) i, com a resultat ha jugat un paper significatiu en moltes històries mitològiques. Una tauleta datada el 2000 aC fa referència a Capella.

Capella dins la constel·lació d'Auriga

Astronòmicament, l'interès de Capella es troba el fet que és una estrella binària espectroscòpica no eclipsant que es pot estudiar fàcilment. Aquestes dues gegants de classe G tenen lluminositats d'entre 50 i 80 vegades la del Sol i es troben separades per menys de 100 milions de km, amb un període orbital de 104,02 dies. Aquestes dues estrelles tenen una companya molt dèbil que, al seu torn, també és doble. D'aquesta manera Capella és en realitat un sistema quàdruple. Aquestes dues companyes dèbils són dues nanes roges de classe M situades a aproximadament un any llum de la parella principal.

Capella és una font de raigs X, probablement a causa de l'activitat magnètica superficial en una de les estrelles de la parella principal. Capella fou la primera estrella de la qual s'obtingueren imatges d'alta resolució mitjançant un interferòmetre òptic de base llarga, el COAST, el 1995.

Enllaços externs[modifica]