Messier 37

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 37
Messier object 037.jpg
Altres designacionsM37, NGC 2099
TipusCúmul obert
DescobridorGiovanni Battista Odierna[1] modifica
Data de descobriment1654[2] modifica
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 modifica
Ascensió recta (α)05h 52m 18s
Declinació (δ)+32° 33′12&Prime
Distància de la Terra4.000 al
Magnitud aparent (V)+5,4
Dimensions aparents (V)24 minuts d'arc
Constel·lacióAuriga
Característiques físiques i astromètriques
Radi45 anys-llum
Magnitud absoluta (V)-
Moviment propi2,08 mas/a[3] (ascensió recta)
-6,4 mas/a[3] (declinació) modifica
Velocitat radial7,7 km/s[4] modifica
Part deVia Làctia modifica
Metal·licitat0,02[6] modifica
Característiques destacables-
Catàlegs astronòmics
NGC2099 modifica
Codis de catàleg

Messier 37 (M37 o NGC 2099) és un cúmul obert situat a la constel·lació de l'Auriga (el cotxer). Va ser descobert per Giovanni Battista Hodierna el 1654 i posteriorment redescobert i catalogat per Charles Messier el 1764. M37 conté 150 estrelles repartides en una zona d'uns 20 anys llum. La distància del cúmul varia segons les estimacions al voltant de 4.000 anys llum. Té una edat d'uns 300 milions d'anys, conté una dotzena d'estrelles gegants vermelles, les més brillants són de magnitud 9.

Observació[modifica]

El cúmul té una magnitud aparent de 5,4 i és observable a ull nu en excel·lents condicions. Amb binoculars es pot observar una nebulositat sense massa interès. En canvi, amb un telescopi de 114 mm es poden resoldre algunes estrelles, i la visió esdevé magnífica amb un instrument de 150 mm.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 37


  1. «Messier 37». [Consulta: 4 octubre 2017].
  2. «Messier 37». [Consulta: 4 octubre 2017].
  3. 3,0 3,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  4. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  5. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
  6. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.