Nègueb

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaNègueb
Negev-2005-1.JPG
Tipus desert
Ubicació
PaísIsrael
30° 30′ 00″ N, 34° 55′ 00″ E / 30.5°N,34.916666666667°E / 30.5; 34.916666666667
Modifica dades a Wikidata

El Nègueb (en hebreu נֶגֶב, en àrab النقب, an-Naqab o al-Nakb; els beduïns pronuncien Nagb) és un desert d'Àsia, situat a la regió del Pròxim Orient, al sud d'Israel i Palestina. En àrab, significa 'sec', mentre que en hebreu bíblic, Nègueb va prendre el significat de 'sud', per la ubicació del desert.[1]

Aquest desert ocupa una àrea d'uns 13.000 km², amb forma de triangle invertit, amb el vèrtex meridional situat a Elat, sobre la costa del mar Roig. A l'oest, limita amb la península del Sinaí (Egipte), i a l'est amb la zona meridional de Jordània, fent frontera amb la vall d'Aravà. La ciutat principal n'és Beerxeba, situada al costat septentrional del desert (200.000 habitants). Altres ciutats importants en són Elat, Dimona, Mitspé Ramon i Rahat.

El Nègueb conté importants trets de tipus geològic i cultural. Respecte al geològic, es tracta d'un lloc inhòspit, amb temperatures pròximes als 50 °C, amb presència d'erms de pissarra, i amb canons arrasats per l'erosió. Els recursos minerals són escassos, si bé destaca l'existència de filons de coure i mostres de petroli. Destaca l'existència de tres cràters o circs erosius, denominats ha-Makhteix ha-Gadol ('el gran cràter'), ha-Makhteix ha-Qatan ('el petit cràter') i el Makhteix Ramon, que possiblement és el major cràter no meteòric de la Terra.

Detall d'unes ruïnes al desert de Nègueb

Des del punt de vista històric, la inhospitalitat de la zona ha dissuadit la major part de les cultures a explotar aquest territori. No obstant això, existeixen proves d'ocupació durant el període nabateu (segle III aC - segle I), com són les restes de les ciutats nabatees d'Avdat, Xivtà, Kurnub (Mamxit) i la capital nabatea, Petra. També destaca la posterior influència romana i després bizantina en aquesta regió.

David Ben-Gurion va veure en el desenvolupament del Nègueb una de les claus del futur econòmic i demogràfic d'Israel i Palestina, i va passar els seus últims anys a Sedé Bóqer, al Nègueb septentrional, on va morir i està sepultat. Segons la Bíblia, al Nègueb s'hi trobaven els erms de Sin, mentre que al Sinaí els erms de Paran.

Clima[modifica]

La regió del Nègueb té un clima àrid (Eilat rep de mitjana només 24 mm de pluja anual). Tanmateix les parts nord del Nègueb,incloent Beersheba, tenen un clima semiàrid.[2]

Dades climàtiques a Beersheba
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 28.4
(83.1)
31
(88)
35.4
(95.7)
40.9
(105.6)
42.2
(108)
46
(115)
41.5
(106.7)
40.5
(104.9)
41.2
(106.2)
39.6
(103.3)
34
(93)
31.4
(88.5)
46
(115)
Màxima mitjana °C (°F) 16.7
(62.1)
17.5
(63.5)
20.1
(68.2)
25.8
(78.4)
29
(84)
31.3
(88.3)
32.7
(90.9)
32.8
(91)
31.3
(88.3)
28.5
(83.3)
23.5
(74.3)
18.8
(65.8)
25.7
(78.3)
Mínima mitjana °C (°F) 7.5
(45.5)
7.6
(45.7)
9.3
(48.7)
12.7
(54.9)
15.4
(59.7)
18.4
(65.1)
20.5
(68.9)
20.9
(69.6)
19.5
(67.1)
16.7
(62.1)
12.6
(54.7)
8.9
(48)
14.2
(57.6)
Mínima rècord °C (°F) −5
(23)
−0.5
(31.1)
2.4
(36.3)
4
(39)
8
(46)
13.6
(56.5)
15.8
(60.4)
15.6
(60.1)
13
(55)
10.2
(50.4)
3.4
(38.1)
3
(37)
−5
(23)
Precipitació mitjana mm (polzades) 49.6
(1.953)
40.4
(1.591)
30.7
(1.209)
12.9
(0.508)
2.7
(0.106)
0
(0)
0
(0)
0
(0)
0.4
(0.016)
5.8
(0.228)
19.7
(0.776)
41.9
(1.65)
204.1
(8.035)
Mitjana de dies de precipitació 9.2 8 6.4 2.6 0.8 0 0 0 0.1 1.8 4.6 7.5 41
Font: Israel Meteorological Service[3][4]
Dades climàtiques a Eilat
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 32.2
(90)
35.8
(96.4)
38.7
(101.7)
43.4
(110.1)
45.2
(113.4)
47.4
(117.3)
48.3
(118.9)
48.0
(118.4)
45.0
(113)
44.3
(111.7)
38.1
(100.6)
33.6
(92.5)
48.3
(118.9)
Màxima mitjana °C (°F) 21.3
(70.3)
23.0
(73.4)
26.1
(79)
31.0
(87.8)
35.7
(96.3)
38.9
(102)
40.4
(104.7)
40.0
(104)
37.3
(99.1)
33.1
(91.6)
27.7
(81.9)
23.0
(73.4)
31.46
(88.63)
Mínima mitjana °C (°F) 10.4
(50.7)
11.8
(53.2)
14.6
(58.3)
18.4
(65.1)
22.5
(72.5)
25.2
(77.4)
27.3
(81.1)
27.4
(81.3)
25.2
(77.4)
21.8
(71.2)
16.3
(61.3)
11.9
(53.4)
19.4
(66.91)
Mínima rècord °C (°F) 1.2
(34.2)
0.9
(33.6)
3.0
(37.4)
8.4
(47.1)
12.1
(53.8)
18.5
(65.3)
20.0
(68)
19.4
(66.9)
18.6
(65.5)
9.2
(48.6)
5.3
(41.5)
2.5
(36.5)
0.9
(33.6)
Pluja mitjana mm (polzades) 4
(0.16)
3
(0.12)
3
(0.12)
2
(0.08)
1
(0.04)
0
(0)
0
(0)
0
(0)
0
(0)
4
(0.16)
2
(0.08)
5
(0.2)
24
(0.96)
Mitjana de dies de pluja (≥ 0.1 mm) 2.1 1.8 1.6 0.9 0.7 0 0 0 0 0.7 0.8 1.9 10.5
Font: Israel Meteorological Service[5][6][7][8]

Història[modifica]

El Nègueb és esmentat en el Gènesi diverses vegades, i diu que fou el lloc on Abraham va acampar amb la seva gent i va excavar els pous anomenats Beerxeba (en àrab, Bir al-Sab).

La tribu beduïna més antiga que s'hi coneix són els bali, que van ajudar l'emperador Heracli contra els musulmans invasors. Els djudham que van ajudar Amr ibn al-As en la conquesta àrab d'Egipte, es creu que també vivien a la zona. Amb el nom Nagb, Nakb o Nakab, no figura en les cròniques àrabs. El nom hauria estat donat pels israelians com Nègueb, convertit en Nagb pels beduïns (que vol dir 'coll de muntanya') i arabitzat com a Nakab o Nakb. L'etimologia popular ho fa derivar del coll de muntanya pel qual la caravana egípcia de pelegrinatge baixava del Sinaí central al golf d'Aqaba.

Al segle xiv, s'esmenta la tribu dels Djubarat, que encara existeix. Sota mamelucs i otomans, la regió va dependre de Gaza, districte governat per un caimacan. Al segle XVI, s'esmenta la tribu dels Wuhaydat, que va expulsar els Ayid, que durant els 300 anteriors havien dominat la part sud de la regió. Grups de tribus d'Aràbia del nord-oest van emigrar a vegades a aquesta regió, en fugir de les sequeres, i es van confederar amb grups locals que van esdevenir tribus independents. Beerxeba fou fundada pels otomans el 1901 i, des de llavors, fou la capital de la regió. Al segle xix, les confederacions tribals principals hi eren els Tiyaha i els Tarabin, establerts durant la invasió d'Egipte per Napoleó el 1799, que van rebutjar cap al nord la confederació dominant aleshores, els Wubaydat. Després, se'ls van unir els Azazima i, durant tot el segle xix, es van disputar el territori fins al 1890, quan els otomans van fixar els límits territorials de cada tribu.

Quan Israel va ocupar Beerxeba, la major part dels beduïns foren deportats, principalment a Jordània i, dels 110.000 que hi havia, només en van quedar 11.000.[9]

Articles relacionats[modifica]

Notes[modifica]

  1. L'enciclopèdia de l'Islam diu que en hebreu Néguev vol dir «país sec» i en àrab «coll de muntanya».
  2. «Beersheba, ISR Weather». MSN. [Consulta: 25 gener 2008].
  3. «Averages and Records for Beersheba (Precipitation, Temperature and Records [Excluding January and June written in the page)]». Israel Meteorological Service, agost 2011.
  4. «Records Data for Israel (Data used only for January and June)». Israel Meteorological Service.
  5. «Averages and Records for Tel Aviv (Precipitation, Temperature and Records written in the page)». Israel Meteorological Service. [Consulta: 1 agost 2010].Plantilla:Link language
  6. «Extremes for Tel Aviv [Records of February and May]». Israel Meteorological Service. [Consulta: 2 agost 2015].Plantilla:Link language
  7. «Temperature average». Israel Meteorological Service. [Consulta: 8 desembre 2011].Plantilla:Link language
  8. «Precipitation average». [Consulta: 12 juliol 2011].Plantilla:Link language
  9. el-Sana, Talab. «The plight of the Negev's Bedouin» (en anglès). The Guardian, 05-10-2011. [Consulta: 5 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nègueb Modifica l'enllaç a Wikidata
Guia de viatges de Nègueb a Wikivoyage.

Coord.: 30° 30′ 00″ N, 34° 55′ 01″ E / 30.500°N,34.917°E / 30.500; 34.917