Amr ibn al-As
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | la Meca  | ||
| Mort | 664 Fustat | ||
| 1r Governador d'Egipte (Califat Omeia) | |||
| 661 – 664 ← Muhàmmad ibn Abi-Bakr – Utba ibn Abi-Sufyan → | |||
1r Governor of Egypt for the Rashidun Caliphates (en)  | |||
| 640 – 646 – Abd-Al·lah ibn Sad ibn Abi-Waqqàs → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | capitost, polític, diplomàtic, comerciant | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Primer califat i Califat Omeia | ||
| Branca militar | Exèrcit del primer califat i Umayyad Army (en) | ||
| Conflicte | gran campanya de Badr batalla de l'Úhud batalla del Fossat batalla del Yarmuk batalla de Siffín conquesta rashidun d'Egipte conquesta musulmana de Síria conquesta musulmana del Magrib | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Umm-Kulthum ibn Uqba Rita bint Munàbbih | ||
| Fills | Muhammad ibn Amr ibn al-'As (  ) Abd-Al·lah ibn Amr ibn al-As ( ) Rita bint Munàbbih | ||
| Pares | al-As ibn Wàïl as-Sahmí i Salma bint Hàrmala | ||
| Germans | Hixam ibn al-As | ||
Amr ibn al-As as-Sahmí (àrab: عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī), més conegut simplement com a Amr ibn al-As (ca. 573-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam el 632. Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà,[1] i va prendre part en la batalla d'Ajnadayn[2] el 30 de juliol del 634 i la batalla del Yarmuk, del 15 al 20 d'agost del 636.[3]
Conquesta àrab d'Egipte
[modifica]Després va anar a Egipte,[4] segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordres d'aquest. El 640 els romans d'Orient foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641, i va avançar fins a Trípoli en 643, però el califa va desaprovar qualsevol altre avenç i va ordenar a Amr consolidar primer dels musulmans posició a Egipte, i va donar ordres estrictes que no hi hauria més campanyes. El domini àrab sobre Cirenaica i Zawila a l'extrem sud va romandre ferm durant dècades, excepte per una curta ocupació romana d'Orient l'any 690, però Trípoli va ser reconquistada pels romans d'Orient pocs anys després de l'entrada d'Amr.[5]
El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656),[note 1] cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i As-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana en la batalla de Siffín el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.[6] Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.
L'arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.
Notes
[modifica]- ↑ Ibn Taghribirdí diu que fou el 25 de l'hègira, és a dir 645-646; quan va esclatar la revolta d'Alexandria Amr no la va poder controlar i en conseqüència fou destituït i va entregar el poder a Abd-Al·lah quan ja la calma s'havia restablert; Uthman va oferir-li el càrrec de administrador de finances i a Amr ibn al-Asi el govern militar d'Egipte, però Amr va refusar, i Abd Allah va reunir els dos càrrecs i va augmentar la recaptació de la província
Referències
[modifica]- ↑ Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002, p.411. ISBN 1931956618.[Enllaç no actiu]
- ↑ Different Aspects of Islamic Culture: Vol.3: The Spread of Islam Throughout the World (en anglès). UNESCO, 2012, p.189. ISBN 9231041533.
- ↑ McAllister, Stuart E. The Sword and Shield of God: Byzantine Strategy and Tactics Under Heraclius During the Last Persian War and First Arab War (en anglès). ProQuest, 2007, p.44-45. ISBN 0549469702.[Enllaç no actiu]
- ↑ The Islamic Review (en anglès). vol.. Khwajah Kamal al-Din, 1958, p. 27.
- ↑ Christides, V. «Ṭarābulus al-Gharb - 2. In pre- and early Islamic times». A: The Encyclopaedia of Islam (en anglès). X: T–U.. 2a edició. Leiden: E. J. Brill, 2000, p. 212. ISBN 978-90-04-11211-7.
- ↑ Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.836. ISBN 1598843370.