Fustat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita d'Ibn Tulun a al-Qataï

Fustat (o Fostat o al-Fustat o Misr al-Fustat i Fustat-Misr; en àrab, الفسطاط, al-Fusṭāṭ; en copte, Ⲫⲩⲥⲧⲁⲧⲱⲛ) fou la primera capital de l'Egipte àrab musulmà.

Mesquita d'Amr ibn al-As

Fou fundada, probablement, al començament del 643 a la riba oriental del Nil, al costat de la vella Babilònia, pel general Amr ibn al-As, quan tornava del primer setge d'Alexandria i quan iniciava el setge de Babilònia, segons la tradició al lloc on aquest general hauria plantat la seva tenda, que en àrab es diu fustat, i que hauria donat nom al lloc; el nom, però, també pot derivar del grec 'camp' o 'campament'. La primera mesquita del país (i de tota Àfrica), la mesquita d'Amr, es va construir en aquesta ciutat. La ciutat fou essencialment una vila copta.

No estava emmurallada i quan els kharigites egipcis van agafar el poder temporalment, el 684, van construir una rasa a l'est com a defensa. El governador Abd-al-Aziz ibn Marwan es va retirar a Hulwan durant la pesta de 689-690, però va fer nombroses construccions a la ciutat. El darrer califa omeia, Marwan II, va creuar per Fustat en la seva fugida i va fer cremar magatzems de gra i potser part de la ciutat.

Els governadors abbàssides van residir una mica lluny de la ciutat, al barri d'al-Hamra al-Kuswa (el campament primitiu) i van fundar quasi una nova ciutat, que es va dir al-Àskar. Al segle IX, Àhmad ibn Tulun va fundar una nova capital, al-Qataï, a tocar de la ciutat; el palau fou demolit després de la caiguda dels tulúnides, el 905.

La fundació d'al-Qàhira, és a dir el Caire, pels fatimites, el 969, no la va afectar, però al final va suposar la creació de la ciutat que l'havia de substituir i engolir. Durant un temps, va romandre una ciutat pròspera i centre comercial principal; fou molt afectada per la fam que va durar setze anys durant el regnat d'al-Mustànsir (10351094), quasi tots els del període del 1054 al 1072, acompanyada d'epidèmies. Fou llavors quan al-Àskar i al-Qataï foren abandonades.

El 1168, l'exèrcit del rei Amalric I de Jerusalem acampava al sud d'al-Rasad (barri de la ciutat) a Birkat al-Habash, enfrontat al seu antic aliat Shawar, per al qual havia lluitat quatre anys abans. Com que Fustat no tenia defenses, es va ordenar l'evacuació de la ciutat (que tenia uns dos-cents mil habitants), que fou cremada sistemàticament; l'incendi va durar 54 dies.

Més tard, es va començar a reconstruir, però Saladí va ordenar construir un mur englobant al-Fustat, el Caire i la ciutadella, que no va tenir gaire èxit. La ciutat va recuperar prosperitat i al segle XIII era una ciutat important amb fàbriques i grans edificis.

La gran pesta del 1348 li va donar el cop definitiu. En endavant, fou una vila provincial capital administrativa de l'alt Egipte, progressivament unida al Caire (és coneguda com el Caire Antic i col·loquialment com a Misr). El 1799, durant l'expedició de Napoleó, tenia deu mil habitants, dels quals 600 eren coptes.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jere L. Bacharach, Fustat Finds: Beads, Coins, Medical Instruments, Textiles, and Other Artifacts from the Awad Collection, 2004, American University in Cairo Press, ISBN 9774243935.
  • Elinoar Barekeet, Fustat on the Nile: The Jewish Elite in Medieval Egypt, Brill, 1999.
  • Wladyslaw Kubiak, Al-Fusṭāṭ, its foundation and early urban development, American University in Cairo Press, 1987 ISBN 9774241681.
  • George T. Scanlon, The Pits of Fustat: Problems of Chronology, The Journal of Egyptian Archaeology, 1974.
  • George T. Scanlon & Ralph Pinder-Wilson, Fustat Glass of the Early Islamic Period: Finds Excavated by the American Research Center in Egypt, 1964-1980
  • W. A. Stewart, The Pottery of Fostat, Old Cairo, The Burlington Magazine for Connoisseurs, juliol 1921.
  • Caroline Williams, Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide, American University in Cairo Press, 2002, ISBN 9774246950.
  • Janet L. Abu-Lughod, Cairo: 1001 Years of the City Victorious, Princeton University Press, 1971, ISBN 0691030855.
  • Rehabilitació del Caire.
  • Amitav Ghosh, In an Antique Land, Vintage Books, 1994, ISBN 0-679-72783-3.
  • Ira M. Lapidus, A History of Islamic Societies, Cambridge University Press, 1988, ISBN 0 521 22552 3.
  • Amin Maalouf, The Crusades Through Arab Eyes, Al Saqi Books, 1984, ISBN 0-8052-0898-4.

Coord.: 30° 00′ N, 31° 14′ E / 30.000°N,31.233°E / 30.000; 31.233