Abu-Bakr as-Siddiq

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Abu-Bakr as-Siddiq (en àrab ابو بكر الصديق, Abū Bakr aṣ-Ṣiddīq) (vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma. Durant la vida del Profeta va actuar com el seu amic i confident, esdevenint el seu sogre, i a la mort d'aquest es convertí en el primer califa musulmà establint el califat Raixidun, essent considerat pels sunnites el primer dels quatre "califes ortodoxos", anomenats els "ben guiats" o "raixidun". El seu califat, que durà dos anys i tres mesos (632-634), significà la consolidació i expansió de l'islam cap a Síria i l'Iraq. La seva vida personal consistí en la renúncia a tota riquesa i pompa. Es troba enterrat al costat de Mahoma i d'Úmar ibn al-Khattab a la Mesquita del Profeta de Medina.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Era un petit comerciant i se'l considerava expert en genealogies de les tribus àrabs, fill d'Uthman ibn Affan del clan Taym de la tribu Quraix, i d'Umm-al-Khayr (Salma) bint Sakhr. Va tenir quatre esposes: Qutayla bint Abd-al-Uzza dels Àmir (mare d'Abd-Al·lah i Asmà); Umm-Ruman bint Àmir dels Kinana (mare d'Abd-ar-Rahman i Àïxa); Asmà bint Umays dels Khatam (mare de Muhàmmad); Habiba bint Khàrija dels Hàrith (mare d'Umm-Kulthum, pòstuma). Els dos primers matrimonis foren probablement simultanis i els altres dos polítics (Asmà era la vídua de Jàfar ibn Abi-Tàlib, mort el 629).

Història[modifica | modifica el codi]

La tradició el fa el primer musulmà després de Mahoma però aquesta condició també s'atribueix a altres; va restar a la Meca mentre altres musulmans van haver d'emigrar a Axum; fou escollit per Mahoma per acompanyar-lo a la seva emigració a Medina. La seva filla Àïxa bint Abi-Bakr es va casar amb Mahoma. Va participar en totes les expedicions iniciades per Mahoma i fou el primer a ser informat dels objectius de l'expedició a la Meca del 630; mai va tenir un comandament militar separat excepte dues petites operacions el 627 i 628. El 8 de juny del 632 va morir Mahoma i Abu-Bakr, que havia estat distingit pel Profeta amb detalls com encarregar-li la direcció de l'oració a Medina durant la seva malaltia, fou nomenat successor a proposta d'Úmar ibn al-Khattab. Va ser nomenat khalífat Al·lah ("representant de Déu") i es va instal·lar al centre de Medina.

Després de la mort de Mahoma[modifica | modifica el codi]

En aquest temps va predominar el moviment anomenat la ridda ("apostasia"), que no era una mera reacció religiosa, sinó sobretot una oposició política en què alguns grups es negaven a enviar impostos a Medina. El moviment s'havia iniciat al Iemen ja abans del 632, i Al-Àswad ibn Kab al-Ansí fou substituït per Qays ibn Hubayra ibn Abd-Yaguth al-Makxub. Fou essencialment un moviment antimedinès que va esdevenir revolta oberta a la mort del Profeta.

L'exèrcit dirigit per Ussama ibn Zayd estava ocupat a Síria i les tribus rebels de la vora de Medina van aprofitar aquest fet i van intentar ocupar la ciutat per sorpresa, però foren derrotades a Dhu-l-Qassa. Quan l'exèrcit va tornar, un grup sota comandament de Khàlid ibn al-Walid fou enviat contra els rebels. El primer dels seus caps, Tulayba, fou derrotat a Buzakha; Tamim va fer submissió; la principal batalla fou la d'Aqrabà a la Yamama, el maig del 633 (coneguda com "El Jardí de la Mort") en què Musàylima, el principal cap de la ridda, fou derrotat i mort i l'Aràbia central recuperada. Altres caps militars van dirigir operacions secundàries a Bahrayn (Al-Hassà) i a Oman (Mahra).

Khàlid ibn al-Walid va pacificar la Yamama i va anar amb un exèrcit de 18.000 voluntaris[1] per a conquerir l'Iraq. Al-Muhàjir ibn Abi-Umayya es va encarregar de reprimir la ridda al Iemen i a Hadramawt. Abu-Bakr es va mostrar clement amb els caps enemics presoners i després, la major part d'aquests van esdevenir musulmans zelosos i partidaris fidels del califa. Encara que el 633 la guerra de la Ridda va ser sufocada, encara es van produir alguns incidents fins al 635.

Khàlid es va unir a un altre cos d'exèrcit dirigit per Al-Muthannà ibn Hàritha i va assolar Iraq amenaçant Hira, que va pagar 60.000 dinars per evitar la seva destrucció. Al-Muthannà va restar a la zona i Khàlid[2] va iniciar la seva cèlebre marxa cap a Damasc unit a tres columnes més dirigides per Amr ibn al-As, Xurahbil ibn Hasna i Yazid ibn Abu-Sufyan que operaven a Palestina sense aconseguir derrotar els bizantins.[3] Les forces musulmanes reunides van derrotar els bizantins a la batalla d'Ajnadayn entre Jerusalem i Gaza el juliol del 634.[4]



Precedit per:
Profeta de l'islam
Muhàmmad
Califa
632-634
Succeït per:
Úmar ibn al-Khattab


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad. The History of al-Tabari (en anglès). SUNY Press, 1986, p. Vol. 2, p. 554. ISBN 0-87395-921-3. 
  2. ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad. The Chanllenge to the Empires (en anglès). SUNY Press, 1993, p. 121. ISBN 0791496848. 
  3. Hitti (2002):p.411
  4. Hitti (2002):p.414

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu-Bakr as-Siddiq
  • Lock, H-O. The Conquerors of Palestine Through Forty Centuries (en anglès). R. Scott, 1920. 
  • Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002. ISBN 1931956618. 
  • C. Becker, The expansion of the Saracens a la Cambridge Medieval History, 1912.
  • W. Montgomery Watt, Muhammad at Mecca, Oxford 1953

Notes[modifica | modifica el codi]