Antares (estrella)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAntares (estrella)
Antares System.jpg
Dades d'observació
Constel·lació escorpió
Magnitud aparent (V) 0,91
Variabilitat variable irregular lenta
Moviment propi 20 km/s
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta -5,28
Planetes Antares B III Tradueix
Característiques físiques
Tipus espectral M1.5Iab-b
Radi 680 radi solar i 800 radi solar
Velocitat de rotació 20 km/s
Més informació
id. SIMBAD * alf Sco
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Antares, designada com a α Scorpii (abreujat com a α Sco, també anomenada en català alfa d'Escorpió), és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica. De color vermellós distingible a ull nu, Antares és un estel variable irregular lenta la lluminositat de la qual varia entre una magnitud aparent de +0,6 a +1,6. Anomenada sovint "el cor de l'escorpió", és flanquejat per σ Scorpii i τ Scorpii prop del centre de la constel·lació.

Classificat com a supergegant vermella de tipus espectral M1.5Iab-Ib, la seva mida exacta roman incerta, però si fos col·locat al centre del sistema solar arribaria a ocupar fins a entre les òrbites de Mart i Júpiter. Es calcula que la seva massa és 12 vegades la del Sol. És el membre estel·lar més lluminós, massiu i evolucionat de l'Associació Escorpió-Centaure, l'associació OB més propera; és membre del subgrup Alt Escorpió de l'associació, el qual conté milers d'estels amb una edat mitjana d'11 milions d'anys, situats a uns 170 parsecs (550 a.l.) de la Terra.

Antares apareix com un sol estel quan es mira a ull nu, però de fet es tracta d'un estel binari els dos components del qual s'anomenen α Scorpii A i α Scorpii B. El més brillant de la parella és la supergegant vermella, mentre que la més pàl·lida és un estel blau calent de la seqüència principal de magnitud 5,5. Orbita el component A amb un període de 878 anys; tot i ser de 5a magnitud, és difícil d'observar a causa de la resplendor d'A, però es pot veure a ull nu durant ocultacions lunars. De fet, es va descobrir durant una d'aquestes ocultacions el 13 d'abril de 1819.

El nom d'Antares deriva del grec ανταρης ('enfrontat a Ares', és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart. Aquesta coloració n'ha fet un objecte d'interès per a moltes societats al llarg de la història: molts dels antics temples egipcis es construïen amb una orientació tal qe la llum d'Antares tingués un paper en les cerimònies que s'hi celebraven.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antares Modifica l'enllaç a Wikidata