Shaula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaShaula
Dades d'observació
Constel·lació Escorpió
Característiques físiques
Tipus espectral B2IV+...
Més informació
Codi de catàleg FK5 652 (FK5)
2MASS J17333652-3706135 (2MASS)
TYC 7388-1093-1 (Tycho Catalogue)
GC 23769 (General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars, Catàleg General de Boss)
N30 3905 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
UBV M 22240 (UBV (Catàleg Estel·lar))
GCRV 10136 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
UBV 14937 (UBV (Catàleg Estel·lar))
PMC 90-93 462 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
uvby98 100158926 V (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
ALS 15082 (Catalog of galactic OB stars)
GSC 07388-01093 (GSC)
PPM 296488 (Catàleg d'estrelles PPM)
WDS J17336-3706A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
CCDM J17336-3706A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
HD 158926 (Henry Draper Catalogue)
ROT 2459 (Catalogue of rotational velocities of the stars)
[B10] 4439 ()
CD-37 11673 (Cordoba Durchmusterung)
HIC 85927 (Hipparcos Input Catalogue)
1RXS J173336.7-370604 (1RXS)
[SC95] ZET 456 ()
CPC 18 8791 (Cape Photographic Catalogue)
HIP 85927 (Catàleg Hipparcos)
SACS 383 (Second astrolabe catalogue of Santiago)
[SC96] Mis 521 ()
CPD-37 7265 (Cape Photographic Durchmusterung)
HR 6527 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
SAO 208954 (Catàleg SAO)
[SC96] GC 99 ()
CSI-37 11673 21 (Catalog of Stellar Identifications)
IDS 17268-3702 A (Index Catalogue of Visual Double Stars)
1E 1730.2-3704 ()
IRAS 17302-3704 (IRAS)
SRS 30652 (Southern Reference Star Catalog)
EUVE J1733-37.1 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog)
JP11 2862 (JP11)
TD1 20577 (TD1 Catalog of Stellar Ultraviolet Fluxes)
λ Sco (Nomenclatura de Bayer)
V* lam Sco (Catàleg General d'Estrelles Variables)
WDS J17336-3706Aa,Ab (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Modifica dades a Wikidata
Shaula a la seva constel·lació

Shaula (Lambda Scorpii / λ Sco / 35 Sco) és una estrella situada a la constel·lació de Scorpius («L'Escorpí»). Malgrat la seva designació Bayer «Lambda» (sisena lletra de l'alfabet grec) és, després d'Antares (α Scorpii), el segon punt més brillant de la constel. El seu nom prové de l'àrab الشولاءaš-šawlā ', «l'agulló».

Shaula apareix visualment com una estrella múltiple amb tres components: λ Scorpii A, de magnitud aparent +1,62, λ Scorpii A a una distància de 42 segons d'arc, i λ Scorpi C, a una distància de 95 segons d'arc d'A Es desconeix si les components B i C estan físicament associades a A.

Lambda Scorpii A és, al seu torn, un sistema estel·lar triple. El component principal, Shaula A o Shaula Aa, està catalogada com una subgegant blau de tipus espectral B2IV[1] i una temperatura superficial de 25.000 K. El seu radi és 6,2 vegades més gran que el solar i la seva massa equival a unes 11 masses solars, paràmetres més en concordança amb una estrella de seqüència principal i no amb una subgegant.[2] És a més una variable polsant de tipus Beta Cephei amb dos períodes superposats de 0,2137 i 0,1069 dies.

Shaula Aa òrbita cada 2,96 anys al voltant de l'estrella principal, a una separació mitjana real de 5,7 unitats astronòmiques (ua). Se la pot considerar una versió menor de Shaula A; el seu radi és 5,4 vegades el solar i la seva massa és 8 vegades la del Sol. Amb una temperatura superficial de 21.000 K, és 5.000 vegades més lluminosa que el Sol[2]

El tercera component, anomenada Shaula Ab, té un període orbital al voltant de Shaula Aa de només 5,9525 dies, en una òrbita excèntrica -malgrat la seva proximitat que fa que la separació entre les dues estrelles varia entre 0,11 i 0,19 ua. Amb una massa estimada 1,8 vegades més gran que la massa solar, Shaula Ab pot ser una estrella de neutrons, una nana blanca massiva o, potser amb més probabilitat, una estrella T Tauri encara en formació, donada la joventut del sistema, que és inferior als 15 milions d'anys.[2]

Tot i que el satèl·lit Hipparcos va situar Shaula a 700 anys llum de distància de la Terra, observacions més recents suggereixen que la distància pot ser de només 365 anys llum, pràcticament la meitat del valor anterior.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]