Constel·lació de l'Escorpió

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Scorpius)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Escorpió (astrologia)».
Escorpió
Escorpió
Nom en llatí (UAI) Scorpius
Abreviatura Sco
Genitiu Scorpii
Simbologia l'Escorpí
Ascensió recta 17 h
Declinació −40°
Àrea 497 graus quadrats
Posició 33a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
9
Estrella més brillant Antares (α Sco)
(Magnitud aparent 0,96)
Meteors
Constel·lacions
amb què limita
  • Sagittarius
  • Ophiuchus
  • Libra
  • Lupus
  • Norma
  • Ara
  • Corona Australis
  • Visible a latituds entre +40° i −90°
    Durant el mes de Juliol hi ha la millor visibilitat
    Modifica les dades a Wikidata

    L'Escorpió o Escorpí (Scorpius), de símbol ♏, és una constel·lació del zodíac.[1] Es tracta d'una de les 48 constel·lacions identificades per l'astrònom grec Ptolemeu en el segle II; de fet, la constel·lació precedeix als grecs.[2] Està situada entre la Balança, a l'oest, i el Sagitari, a l'est, a l'hemisferi sud prop de la Via Làctia.

    L'astre més brillant de la constel·lació és Antares (α Sco), un estel binari visual també conegut com a Cor Scorpii, 'el cor de l'escorpió'.

    Característiques notables[modifica]

    Estels[modifica]

    La constel·lació de l'Escorpió tal com es veu a ull nu (amb les línies de constel·lació dibuixades).

    L'Escorpió conté molts estels brillants, entre els quals Antares (α Sco), el nom del qual significa 'el rival de Mart', anomenat així per la seva tonalitat vermellosa fàcilment identificable; Graffias o Acrab1 Sco), un estel triple; Dschubba, 'el front' (δ Sco); Sargas, d'origen desconegut (θ Sco); Jabbah (ν Sco); ξ Sco; Fang (π Sco); Alniyat (σ Sco); i Paikauhale,[3] també conegut com a Alniyat, 'les artèries'[4] (τ Sco).

    Shaula (λ Sco) i Lesath (υ Sco) conformen la punta de la cua corbada de l'Escorpió : ambdós noms signifiquen 'fibló'. A causa de la seva proximitat, a λ Sco i υ Sco de vegades se'ls refereix com a 'els ulls del gat'.[5]

    Els estels més brillants de la constel·lació formen un patró semblant a un garfi. La majoria d'ells són membres massius de l'associació OB més propera: Scorpius-Centaurus.[6]

    δ Sco, després d'haver sigut un estel de magnitud estable 2,3, resplendí el juliol de 2000 fins a 1,9 en cosa de setmanes. Des de llavors, ha esdeningut un estel variable que fluctua entre magnituds de 2,0 i 1,6,[7] la qual cosa significa que, en el seu punt més brillant, és el segon estel més lluminós de l'Escorpió. U Scorpii és la nova més ràpida coneguda, amb un període d'uns 10 anys.[8] La parella propera d'estels ω Scorpii –formada per ω¹ Scorpii i ω² Scorpii– és un doble òptic que pot ser resolt a ull nu: tenen colors que contrasten, blau i groc. Finalment, l'estel que havia estat designat anteriorment com a γ Sco tot i estar dins de les fronteres de la Balança es coneix avui en dia com a σ Lib; de fet, tota la constel·lació sencera de la Balança es considerava que eren les urpes de l'Escorpió (Chelae Scorpionis) en temps de l'Antiga Grècia, que tenien un conjunt de balances aguantades per Astraea (representada per la constel·lació de la Verge adjacent) formades per aquests estels de més a l'oest durant els temps finals de Grècia. La divisió que donà la Balança fou formalitzada durant els temps de l'Antiga Roma.

    Objectes de l'espai profund[modifica]

    L'Escorpió i la Via Làctia, amb M4 i M80 visibles prop d'Antares; M6 i M7 just a sota el centre; NGC 6124 a dalt de la imatge; i NGC 6334 just sobre el centre.

    A causa de la seva localització cobrint la Via Làctia, l'Escorpió conté molts objectes de l'espai profund tals com els clústers oberts de Messier 6 (el clúster de la Papallona) i Messier 7 (el clúster de Ptolemeu), NGC 6231 (prop de ζ² Sco) i els clústers globulars Messier 4 i Messier 80. Aquest darrer (NGC 6093) és un clúster globular de magnitud 7,3, a 33.000 anys llum de la Terra. Fou descobret el 1781 per Charles Messier, i fou el lloc d'una rara descoberta el 1860, quan Arthur von Auwers descobrí la nova T Scorpii.[9]

    NGC 6302, també anomenada la nebulosa del Cuc, és una nebulosa planetària bipolar. NGC 6334, també coneguda com la nebulosa de la pota de Gat, és una nebulosa d'emissió i una regió de formació d'estels.

    Referències[modifica]

    1. «l'Escorpió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
    2. Knight, J.D. «Constellation Scorpius - The Constellations on Sea and Sky».
    3. «IAU Catalog of Star Names». International Astronomical Union. [Consulta: 17 setembre 2018].
    4. Mark R. Chartrand III (1983) Skyguide: A Field Guide for Amateur Astronomers, p. 184 (ISBN 0-307-13667-1).
    5. Fred Schaaf (Macmillan 1988) 40 Nights to Knowing the Sky: A Night-by-Night Sky-Watching Primer, p. 79 (ISBN 9780805046687).
    6. Preibisch, T.; Mamajek, E. «The Nearest OB Association: Scorpius-Centaurus (Sco OB2)». Handbook of Star-Forming Regions, 2, 2009, pàg. 0. arXiv: 0809.0407. Bibcode: 2008hsf2.book..235P.
    7. Delta Scorpii Still Showing Off
    8. AAVSO: Variable Star of the Season: U Scorpii
    9. Levy, 2005, p. 166-167.

    Bibliografia[modifica]

    Vegeu també[modifica]